Bol de sucre

Ens acostem a la primavera i es nota perquè s'accentua aquell posar i treure roba en funció a la temperatura exterior. Aquells dies que, com a la tardor, portes jaquetes i jerseis amunt i avall. Tot plegat, amb la conseqüència d'agafar refredats molestos (no dels que et t'obliguen a quedar-te al llit) que et deixen molt dèbil. Al novembre varem veure un dels caramels de pròpolis que fan la marca Gerió i avui, a Itàlia, d'una mida molt més petita (ben bé la meitat) en veiem uns altres també sense sucre i amb pròpolis de la mà de Farbo . Les diferències no són únicament de mida, sinó també de sabor. Els italians tenen un regust que em recorda més a les medicines de l'àvia que era incapaç de prendre, en canvi, l'anterior caramel de pròpolis tenia un toc de llimona refrescant que el feia molt llaminer. Tot plegat, va molt per gustos i de moment, els de Girona m'agraden més que els d'Ospiate di Bollate.

Ja som a l'últim més de l'any, i el començo amb un producte força atípic per aquestes dates. Si, els caramels comprimits Jake , amb vitamines i sense sucre tenen aquest punt que per mi, es poden prendre tot l'any. Aquesta essència que porta igual que em va passar a l'anterior de gerds , és refotudament deliciós! Aquest d'avui, té la mateixa composició sòlida que l'anterior, no és cap raresa tinguen en compte que és un motlle de caramels comprimits, hehehe, però si que he notat molts menys trossets decoratius a dins. Si us fixeu amb el de gerds, sembla que sigui una mescla de fruites amb altres coses dins el comprimit, però en aquest cas, el de préssec s'ha quedat sense trossets. Només per això, els meus ulls ho han detectat com alguna cosa que no és tant natural com l'altre. Però és el mateix. De fet, el sabor és molt més bo, així que m'he deixat de collonades i crec que ja no me'n queda cap. :D Com recordareu alguns, Jake és una marca...

Avui us presento un dels dos caramels comprimits que tinc per aquesta setmana. Aquest primer, es diuen Jake i són de la casa americana Packom Sweets . És un producte sense sucre i conté vitamines (vitamina C, vitamina E, vitamina B2, vitamina B1 i antioxidants). Un clar exemple de cap on van els caramels d’avui: a la “funcionalitat”. De fet, aquest mixt entre dolç i medicament ja podria existir aquí si no fos perquè hi ha lobbies farmacèutics que obliguen a què no sigui així per llei. Fot molt, i sobretot més quan veus que estan ells fent caramels… a preus de medicament! Per això espero que aquests productes triomfin aquí i acabin amb el lobby dels “dolços saludables” que han instal·lat les farmacèutiques. Les formes triangulars de les pastilles recorden molt i molt els Smint, de fet, tenen pràcticament la mateixa forma, textura i mida dels Smint XL , fet que em sorprèn força i que desconec fins a quin punt la marca de Perfetti Van Melle té registrats els seus caramels tr...

Collons com hi va l’hivern aquest any… segur que no és menys calorós que els altres anys però ha entrat de cop, en un parell de dies. Per pal·liar el fort cop fa anys que tenim un bon remei, exacte, la xocolata negra (no aquestes coses rares amb llet que fan molts). Torras , l’empresa del Pla de l’estany de referència, fa anys que té al mercat una barreta feta d’or negre. Aquest or, és un secret no gaire ben guardat de Ghana que a diferència de les altres xocolates negres, és que té un regust intens que et deixa el coll marcat. El color i la textura són excel·lents amb l’afegit que és sense gluten i sense sucre. Especialment aquest any que va sobre la diabetis i els trastorns alimentaris, crec que és positiu ser més exigents amb els productes sense sucre. Començar per agafar la xocolata de Ghana amb un 72% de cacau és un bon començament!

Dietorelle és una marca italiana de caramels sense sucre, bé, de fet, no és una marca qualsevol… representa un terç del mercat dels caramels. Indiscutiblement de les marques que han sabut aguantar tots els canvis del sector, acompanyat sempre d’una imatge gràfica molt canviant, fresca i a l'última. Actualment, forma part del grup suec Cloetta , qui l'any passat va comprar la irlandesa Jelly Bean Factory (comentada al seu temps aquí). Aquí, la marca té seguidors, però no és, ni de bon tros, tan coneguda ni consumida. Molt probablement, per la bona qualitat i rivalitat que existeix amb les marques locals. Però deixem de banda els caramels i centrem-nos a aquesta novetat de goma, envasada en peces individuals amb una cara transparent que ens permet veure el color de la goma de dins. La cara b de l’embolcall, ens diu (amb una tipografia que em provoca arcades) que es tracta de quelcom tou. Provem-lo i horror. No m’ha agradat pas. La seva textura és molt més propera als “wi...

Avui tornem a un altre dels productes que podem trobar a les botigues de llaminadures: els mini anís de regalèssia de Vicentini . Sempre m’han sorprès les pastilles embolicades en forma de caramel per la seva reduïda mida: 0,8 cm de diàmetre. Això si, el sabor d’anís amb la regalèssia (ja sabeu que no m’agrada massa la regalèssia), és espectacular. Ja em sap greu no haver-los provat abans. Ara només em falta els de menta, el de cafè, el de llimona i el de taronja. Vicentini és una empresa fundada el 1920 per Luigi Vicentini amb seu a Thiene , a Vèneto. Val a dir que Vicentini ja estava nedant pel món del dolç vint anys abans de la creació de l’empresa, per això no és estrany que el 1921 el van guardonar a la ciutat de Barcelona per la qualitat dels seus productes. Actualment, la quarta generació familiar porten l’empresa a temps millors.

Si hi ha un sabor que l’anterior cap de setmana em va deixar de pedra va ser el “watermelon sunrise”, segurament, amb un rerefons al tequila sunrise … doncs és igual de dolç i addictiu! la col·lecció "Senses" de Trident, té moltes perles en tema de sabors, avui el primer de molts. Encara que sigui una proposta molt estiuenca, jo crec que encara fa prou calor per mastegar aquestes petites dosis de xiclet amb punts de colors (a saber què deu ser… a vegades millor no saber-ho) que proven de donar una sensació de “fruita triturada” (però que no s’ha aconseguit del tot, per mi que va caure confeti d’alguna festa que es devien muntar un dia a la planta de producció…). Trident , i per extensió Mondelēz International , han fet un gran treball amb aquest sabor (i en canvi, deixen la vergonya de les galetes Principe segueixi el seu curs...). Gràficament és força millorable, les siluetes són massa “Illustrator” i perden la calidesa dels colors que desprèn tota la resta del pac...

Bon dilluns! Tornem a parlar de xiclets que feia temps que no en parlàvem. Després de comentar els Orbit de plàtan i maduixa , crec que ja era hora de parlar de l’ Orbit més venut aquí, el de menta (forta). És el típic xiclet que va de perles per treure el mal alé de la boca, com per exemple després de dinar o d’una graellada amb all i oli. La gran majoria de gent en porta a la bossa o a la motxilla, ja que la seva capa protectora i acolorida blau turquesa els protegeix força d'humitats o deformacions. A diferència dels xiclets llargs amb paper de parafina, els Orbit van amb paquets de 12 peces rectangulars, petites i de cantons arrodints, i per mi, d’aquesta manera són més agradables de menjar. Si bé, quedes com un pastillero si ho confesses gaire alt, trobo que permeten posar-hi un “farcit més refrescant” que els models de xiclets plans i llargs (per exemple: els Happydent No Limit ) Per saber més coses de l’empresa Orbit, millor recupereu el post antic que va...

Acabem la setmana amb uns toffees sense sucre. Segurament els haureu vist força, ja que es tracta d’una marca que va agafar molta força quan es va fusionar al Grup SOS Arana Alimentación (juntament amb altres marques com Cuétara , Olis Carbonell , El Monaguillo etc. Des de l’any 2011, i després de vàries entrades i sortides d’empreses espanyoles, SOS Corporación Alimentaria passa a anomenar-se Deoleo). De les sortides d’empreses, el 2008, hi trobem Intervan, que havia comprat Pictolín (el 2000) i va acabar sent el que és avui dia: una empresa de Torrejón de Ardoz (Madrit) D’aquests toffees sense sucre, en trobem de 3 sabors, escrits a l’embolcall com si fos un cartell de circ dels anys 50 amb un fons psicodèlic (soft LSD, que diria Humphry Osmond ). El primer, de maduixa amb nata, m’ha recordat molt els Frooties , m’ha vingut així de cop i això que aquells eren de síndria… (A la península sempre s’han fet els sabors molt més forts i intensos que als altres llocs). No m’h...

Per fi! Ja he trobat els Kopiko sense sucre, els havia vist ja fa uns quants anys per Barcelona, però fins fa una setmana (tornant de la fira ISM) ja en torno a tenir! Estan bonissims i no tenen cap diferència de sabor amb els Kopiko originals , tot un puntàs . Per cert, si en voleu només heu de demanar-los aquí . I si voleu fer un flam de cafè, la cuinera mileurista n'ha pujat una recepta, només heu de canviar els Kopiko originals per un sense sucre. (Però després no poseu 180gr de sucre... feu servir algun derivat: l' estèvia pot servir, suposo).