Pictolín masticable: sense sucre

Acabem la setmana amb uns toffees sense sucre. Segurament els haureu vist força, ja que es tracta d’una marca que va agafar molta força quan es va fusionar al Grup SOS Arana Alimentación (juntament amb altres marques com Cuétara, Olis Carbonell, El Monaguillo etc. Des de l’any 2011, i després de vàries entrades i sortides d’empreses espanyoles, SOS Corporación Alimentaria passa a anomenar-se Deoleo). De les sortides d’empreses, el 2008, hi trobem Intervan, que havia comprat Pictolín (el 2000) i va acabar sent el que és avui dia: una empresa de Torrejón de Ardoz (Madrit)

D’aquests toffees sense sucre, en trobem de 3 sabors, escrits a l’embolcall com si fos un cartell de circ dels anys 50 amb un fons psicodèlic (soft LSD, que diria Humphry Osmond). El primer, de maduixa amb nata, m’ha recordat molt els Frooties, m’ha vingut així de cop i això que aquells eren de síndria… (A la península sempre s’han fet els sabors molt més forts i intensos que als altres llocs).

No m’ha sorprès massa així que he passat al de préssec que era, dels tres sabors, el que més gràcia em feia. I si, era boníssim, potser pel seu punt (molt suau) d’acidesa més accentuada que els altres dos sabors el fan més addictiu.

L’ultim, el de toffee i nata, era el que ja no calia ni provar. Ara mateix hi ha al mercat millors toffees que aquest, però tenint en compte que aquests pectolín van servits amb bosses mesclades, m’imagino que deu correspondre als tres sabors més sol·licitats i avall. A vegades aquestes coses són així de simples.

Pel que fa la textura, els he trobat molt durs. He trigat una bona estona a “estovar-los” i poder-los mastegar com un Sugus o un Penha.