Bol de sucre

Una de les tendències que vaig veure augmentar a moltes empreses a l'ISM (i que m'ensumo que baixarà ràpidament) és la emojinització dels productes. Ja podem veure els emoji® impresos en tot tipus de productes, i mentre escric aquesta entrada, n'estan fent mil més. Ja sabeu que n'hi ha de diferents models, Android i Facebook, n'han fet les seves versions, però els originals, són els de iOS, que són els que fan servir Ragolds . Ragolds és una empresa alamana que desconeixia, (i mira que a l'ISM es troba al pavelló de les grans empreses) amb seu a Hamburg i amb més de 125 anys d'experiència en el sector. Una fabricació anual de 35 milions de quilos i una goma que es troba entre les millors que he provat. Per molta forma d'excrement, o caca, que veieu, aquesta goma és increïble. Té una textura, a vegades, més pròpia dels wine gum anglesos, com ara els Maynards o els Rowntrees que la goma que coneixem aquí, molt més tova i airosa de dins. El s...

Heheheh, que no en quedaven més per comentar? I ara! recordem la llista: els famosos Dip Dip que si encara no heu provat us mereixeu un clatellot, els bastonets Miodelka , els Happy Cup de Gerio, els Nocilla sticks i l' Snack & Go de Ferrero. Afegim doncs, els Milly Gris & Ciocc al grup! De tots els que he comentat, aquest ha agafat tanta volada que el posaria al primer de tot. Motiu? És sense gluten, sense lactosa i sense blat. I per si fos poc, la xocolata per xucar-hi els bastons de fècula de patata i arrós porta un 10% d'avellana. I tot, per un euro i mig. Potser m'he aixecat optimista però em sembla una ganga per, com a mínim, provar-lo un cop! Dr.Schär és una empresa dedicada a la fabricació de productes alimentaris sense gluten. Segons la web, tot va començar el 1922 entre el Dr. A. Schär i l'empresari Untertrifaller amb una clara intenció de dedicar-se a la producció d'aliments sans, aquí encara el tema del gluten no estava enfoc...

Les galetes digestives Noglut , són, efectivament, sense gluten! Aquesta tendència a l'alça dels productes sense gluten és increïble. Fa uns anys, per coses de la feina, en vaig estar provant algunes i no m'agradaven gens. Sabors estranys, textures molt airoses o que es tornaven pastoses a la boca... una mala experiència, vaja. Però ara ha canviat moltíssim. Aquestes digestive amb cacau m'han sorprès molt, es trenquen bé, tenen un sabor acceptable i el toc de cacau permet menjar-les a gust. Una bona opció per acompanyar el café , la llet, o el que més us plagui. L'història de Santiveri és d'allò que en dius una senyora història de les que entretenen una bona estona els nanos. Un empresari tèxtil, Jaume Santiveri i Piniés , va emmalaltir per causes que els metges de llavors no sabien. Li donaven poc temps de vida, de lo cardat que el van veure. Però ell, inquiet i insistent, marxa a Wörishofen (Alemanya) on el naturista Sebastian Kneipp hi tenia...

Collons com hi va l’hivern aquest any… segur que no és menys calorós que els altres anys però ha entrat de cop, en un parell de dies. Per pal·liar el fort cop fa anys que tenim un bon remei, exacte, la xocolata negra (no aquestes coses rares amb llet que fan molts). Torras , l’empresa del Pla de l’estany de referència, fa anys que té al mercat una barreta feta d’or negre. Aquest or, és un secret no gaire ben guardat de Ghana que a diferència de les altres xocolates negres, és que té un regust intens que et deixa el coll marcat. El color i la textura són excel·lents amb l’afegit que és sense gluten i sense sucre. Especialment aquest any que va sobre la diabetis i els trastorns alimentaris, crec que és positiu ser més exigents amb els productes sense sucre. Començar per agafar la xocolata de Ghana amb un 72% de cacau és un bon començament!

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres , les de menta i stevia . En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia. Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte. La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipogr...