Bol de sucre

Serà aquest, el producte que tornarà a fer un boom? Segurament, no serà tan bèstia com ho va ser el llançament dels caramels amb l'eslògan: Sin Smint no hay beso , però clarament, a nivell funcional, poques pastilles comprimides havien sigut tant refrescants. Doncs després de tant queixar-me, sembla que m'han fet cas (hahahaha) i aquesta nova fòrmula amb zinc i magnòlia verificada clínicament dona bons resultats. No he pogut verificar les dues hores però una hora ben bona si que l'he tingut. També cal afegir que l'efecte visual de Sandwich li dona un plus que no us sabria justificar perquè, però m'ha molat. Crec que és el primer producte, en molts anys, que crec que Perfetti està fent bé... perquè portaven una "ratxa" companys, que feien plorar el nen Jesús.

Bomboniera és una empresa romanesa fundada el 2004 que amb ganes, s’ha convertit en una de les primeres empreses productores de caramels durs i tous del país. Sota la direcció de Ciprian Scrieciu, l’empresa ha vist créixer noves línies de producció quasi anualment: toffees, caramels tous farcits, tires de goma ensucrades, etc. Un dels productes que em van agradar més a escala de sabor, són aquests caramels dipositats sense sucre. Aquí en tenim de molt similars: Solano, Cremosa , Werther’s Original , Lacrême i d’altres. Un altre dels punts forts és que porta stevia. En el bloc hem vist poques empreses que ho fan, i trobo que quan ho fas, i és bo, et surt un dolç molt ben parit. De fet, valoro molt més positivament un caramel amb aquestes característiques pel simple fet que les seves propietats són més naturals en comparació a altres caramels sense sucre. I gràficament? Doncs deixant de banda el logo amb la llengua, crec que al web hi ha coses molt interessants. L’embolcall ...

Klet’s és la submarca que Fini fa servir per vendre els seus xiclets sense sucre. No és precisament amb aquest producte que coneixem la marca Fini, però us mentiria si no us digués que de tant en tant me’ls trobo a les botigues. Dic de tant en tant perquè funciona a batzegades… ara en tenen, ara no. Potser és un fet dels quatre llocs comptats que tinc controlats habitualment i d’altres que descobreixo durant les poques sortides que faig. He de confessar que cada vegada més, trobo el mateix a tot arreu, de manera que la monotonia s’està convertint en un fet habitual. Esperem que la “remuntada” econòmica de l’any passat doni fruits enguany amb novetats sorprenents. Tornem al Klet’s, que em despisto. N’he trobat de dos sabors i dels dos, el que m’ha fet més gràcia provar és el tropical. Per la raresa i la curiositat de saber quin sabor pot donar la mescla de mango amb no-se-què i pinya. La decepció ha sigut majúscula, crec que era una mena de taronja passada. Per sort, la hier...

Avui toca parlar de xiclets, concretament dels Twist de la casa Trident . És un producte que clarament hi ha més feina fora que a dins. Pel que fa el xiclet, ja aviso que és un farcit però no pas líquid sinó una pols sòlida molt similar a la que es podia trobar dins dels xiclets de síndria farcits de Fini. Aquesta pols interior, crec que és un potenciador de sabor o d’àcid. Alguna cosa que ajuda a recuperar el sabor que és més aviat escàs a la part externa. A més a més, en el meu cas, els xiclets no venien pintats uniformement sinó que donava la sensació que s’havien esquitxat amb un líquid (Aigua potser?, de la humitat?). Però anem a l’acudit de la caixa: Waterloomelon i un lord amb un barret tradicional que, un cop obert es pot veure com realment és un “cap d’ou”? Són aquelles coses que quan compres et deixen anar una rialla muda, un heheheh entre malèfic i calculador. D’aquestes que un es queda per ell sol, oi? Si ets dels que la batalla de Waterloo us sona xino, o u...

Explicar-vos l’empresa Halls és com explicar-vos què és Nike oi? Bé, deixant de banda que facturen uns 11 milions d’euros , els caramels balsàmics quadrats més coneguts de Mondelēz International han tret una versió de caramels individuals. Tant per fora com per dins, crec que s’allunyen de la visió de la marca. Ja va passar quan van treure la família XS, algú n’ha vist més? A mi m’està costant força, sobretot perquè busco els XS de síndria i no hi ha manera. Amb la nova família de caramels balsàmics embolicats de manera individual crec que anirà una mica pel mateix camí. Es poden trobar en quatre sabors diferents: eucaliptus mentolat, regalèssia, extra fort (mentol?) i els que m’han semblat més adequats pel meu gust, el de “sabors cítrics”. Com són? Doncs tenen un paper maco, sense brillantor (mate) i uns colors apagats que li donen un toc “old school”. Una manera de donar a entendre que és una fórmula molt antiga i natural. El caramel de l’interior porta un H gravada que ...

Peppersmith és dels packagings més elegants que he tingut a les mans aquest 2015, no ho comparo amb les il·lustracions kawaii dels envasos japonesos, sinó per la senzillesa de la caixa, els colors, la tipografia, els relleus i el to de color que manté la família de productes. Nascuda fa poc, el 2009 per Mike Stevens i Dan Shrimpton, treballadors d’una altra empresa: Inocent Drinks que pertany un 90% a la Coca-Cola Company. Peppersmith es caracteritza per la fabricació de xiclets, pastilles i caramels amb base de xylitol . Si bé, l’any passat, van canviar la base dels seus xiclets per un mix industrial que va provocar la ira d’alguns consumidors. Ells, ho justifiquen que el natural, s’enganxava i feia perdre les qualitats del xiclet molt rapidament (si, és el que tenen les coses naturals senyors, que no dura anys…) Tornem a les caixes de pastilles de 100% de xylitol: són l'hòstia de refrescants, en serio (perdoneu l'expressió), és una menta brutal amb toc d’acidesa...

Si hi ha un sabor que l’anterior cap de setmana em va deixar de pedra va ser el “watermelon sunrise”, segurament, amb un rerefons al tequila sunrise … doncs és igual de dolç i addictiu! la col·lecció "Senses" de Trident, té moltes perles en tema de sabors, avui el primer de molts. Encara que sigui una proposta molt estiuenca, jo crec que encara fa prou calor per mastegar aquestes petites dosis de xiclet amb punts de colors (a saber què deu ser… a vegades millor no saber-ho) que proven de donar una sensació de “fruita triturada” (però que no s’ha aconseguit del tot, per mi que va caure confeti d’alguna festa que es devien muntar un dia a la planta de producció…). Trident , i per extensió Mondelēz International , han fet un gran treball amb aquest sabor (i en canvi, deixen la vergonya de les galetes Principe segueixi el seu curs...). Gràficament és força millorable, les siluetes són massa “Illustrator” i perden la calidesa dels colors que desprèn tota la resta del pac...

“Tres vegades més gran que els originals ”. Així venen els italians de Perfetti Van Melle els nous Smint XL Mint enllaunats en uns pots de cinquanta unitats cada un. Menta “ultra-refrescant”, menta “verda”, maduixa i regalèssia són els primers sabors que han sortit, i el de menta és el que em va fer més el pes. Realment molt grans, i quasi al nivell dels caramels de mida mini, però perdent una mica el sabor que en els originals. Hi ha més “massa” de producte, però la sensació posterior al menjar és la mateixa, duradora però si deien que era tres vegades més gran… En el fons és Smint , una bomba de sabor que destrossa l’alè del menú de dinar (excepte si el menú és una calçotada o carn a la brasa amb allioli, llavors no tens cap remei). M’ha agradat el color pastel d’una part de les pastilles i el relleu triangular de l’altre. Li dóna un toc de “droga de disseny” que potser no l’hi veu tothom. Potser només l’hi veig jo. Jo què sé. En el fons no és intencionat. (oi?)

El mercat català, igual que l’espanyol, està “governat” per Mondelēz International amb un 34% del públic amb Trident i Bubbaloo com a marques de capçalera. Els segueixen, de molt a prop, la competidora directa Wrigley (subsidiària de Mars Incorporated) amb un 30% amb marques potents com Orbit , 5 i Boomer. Amb aquest panorama, el 46% restant queda dividit per altres empreses de xiclets… o no tant dividit com us penseu. Una gran part d’aquest tercer tall se l’emporta Chupa Chups, propietat dels italians Perfetti Van Melle , que tenen com a marca principal de xiclets Happydent , Mentos gum, el chupa chup amb xiclet i Smint Gum. Cal entendre que els percentatges que dic, fan referencia a la gama de xiclets, no que Mentos , Smint o Chupa Chup no siguin igual de reeixits que Trident en el mercat, però ho són (en força inferioritat) en la seva gama de xiclets, doncs és evident que la gent els prefereix els Smint en format pastilla o els Mentos en granel. Tot plegat ho comento perqu...

I sense marxar gaire lluny de Saragossa on ho vam deixar a l’última entrada, anem a Girona on l’empresa Gerio fabrica els Geriovit Plus, uns caramels sense sucre a base de maltitol i sense edulcorants artificials. He trobat aquests 4 sabors: Cirera, Meló, Llimona i Mandarina. He de reconèixer que són bastant atípics… meló i mandarina? what? Però ei, boníssims tots, punt d’acidesa espectacular i de sabor molt intens per un caramel sense sucre (potser aquest és el “punt Plus”). El primer que he provat, el de Meló (per això de pot comú, ja sabeu) és espectacular. El regust que deixa no és aquell típic dels cítrics, sinó que ens trobaríem en un entremig entre els molt i poc refrescants. La mandarina és l’altre sabor que no m’esperava, una taronja o fins i tot un mango és el més utilitzat en el color taronja, però mandarina és tota una sorpresa. El sabor és bo, no tinc amb què comparar-ho… t’agrada la mandarina? Doncs si, ho és i és bo. La llimona o “lima limón” si q...

I acabem la setmana amb un producte sense sucre, que fa temps que no en posava i de tant en tant un s'ha de cuidar. Torras , empresa històrica de Cornellà de Terri , va treure durant la fora ISM 2014 unes barretes de xocolata negra amb menta sense sucre i sense gluten. Una delícia pel paladar amb aquella xocolata negra tan característica. La forma de serra de la barreta, permet anar trencant per mòduls petits i fins i tot, compartir-ho amb els companys. (Ha sigut útil provar la reacció de la gent de l'oficina quan els he convidat a provar-ho sense saber què era.) La sorpresa? No es nota que és sense sucre, és igual d'addictiu que totes les xocolates . La contra? La menta no és gens perceptible, si bé és refrescant, però li faltaria un element visual a la xocolata per potenciar aquest sabor.

Cremi són uns caramels sense sucre que fabrica Virginias , una empresa de Reus fundada que va començar (com la gran majoria d’empreses de dolços) amb una botiga al centre de Reus l'any 1932. Des de llavors, l’empresa és una de les líders de producció de productes sense sucre, de galetes a torrons, passant per xocolates i caramels. El sabor de toffee i nata que hauria de tenir és acceptable, el caramel, de forma, color i textura és molt similar al Solano , sense l’embolcall, seria molt fàcil equivocar-se o molt difícil de saber quin és quin, visualment. Per la imatge de la marca i la cura de la gràfica m’inclino més pels Solano, però de sabor m’agrada molt més els Virginias, però al final, el que acaba manant en aquests tipus de productes on sóc molt menys selectiu en les marques, és quins trobo primer a la botiga i/o m’ofereixen un millor preu. Bosses de Cremi / Foto: Eurogourmet Caramels Solano tradicional / Foto: Gominola Ourense

Seguim com ho vam deixar la setmana passada, amb coses saludables pel coll ja siguin refrescants o de mel . En aquest cas, tornem amb la casa Ricola, de qui ja vam comentar anteriorment els caramels de mel i herbes , avui ho fem amb un de menta de la muntanya , com tothom sap, la menta és una herba típica de la muntanya, sobretot a suïssa (mode ironia:off) Cito literalment de la web : Un inconfusible i agradable (de plaer, no de benestar) gust de menta acompanyada d’una suau frescor. La menta deu la seva particular naturalitat a les muntanyes suïsses de les quals procedeix. Juntament amb una barreja de 13 herbes  (mode troll: on) de Ricola, aquest caramel té beneficiosos efectes per a la boca i la gola. Doncs crec que ja està tot dit. Gràficament també és atractiu, té un aire Ricolesc que tothom pot identificar amb una empresa del paradís fiscal més potent del món, juntament amb la lletra R tan característica de la marca gravada al caramel li dóna un aire de Ric , ...

No sóc gaire amant dels Fudges, la majoria se m'enganxen a les dents o tenen un sabor pèssim basat ens pastes i rampoines que només serveixen per "engrandir" el producte i sense tocar el preu final. Però després de la visita al ISM , he de confessar que n'hi han de força bons, però com sempre, no els he pogut trobar a prop de casa. Els que us ensenyo a la imatge es diuen Golightly i són sense sucre. Si no vaig errat, Golightly és una marca de Hillside Candy , una empresa de New Jersey (EUA) fundada al 1980 i a part de la línia Golightly (sense sucre) també treballa amb caramels orgànics (GoNaturally) i els tradicionals amb sucre (Hellside Sweets). Podeu donar un cop d'ull a la seva web aquí , però ja us avanço que té una estètica molt retro... però té uns icones de twitter i facebook molt "moderns". Desconec totalment si el nom "Golightly" dels Fudge prové de la Holly Golightly , aquell personatge de ficció creat per Truman Capote a la n...