ISM 2013: Köln, Deutschland

Quatre caramels dins una bossa que donaven els de "2 sweet 4 you", de Dinamarca

D'aquesta manera, et donaven la benvinguda l'empresa Danesa a la fira ISM 2013, una fira on vaig caure en la novatada de: veure-la tota en un dia. Evidentment, va ser impossible, així que em vaig quedar amb flashos‚ d'aquí i d'allà, sobretot en els últims pavellons. Anem a pams:

A l'entrada sud, per on vaig entrar no hi havia gaire gent fent cua (per dir 4 o 5 gats), tot i ser primera hora del matí el fred siberià que havien promès no hi era, vaig entrar al pavelló 11.2 ( pensant que era el 2). El món de les grans empreses em donaven la benvinguda, grans estands de molts metres quadrats acollien milers de d'homes de negre i corbata. El que recordo d'aquest pavelló és que hi ha milions de marques que no se pas si arribarem a veure mai a les nostres botigues, aquesta sensació es repetirà successivament durant la visita dels altres pavellons, és la lluita que sempre tinc amb mi mateix sobre si una cosa ha de ser local o ha de ser "globalitzable". Del pavelló en qüestió, em quedo amb les gomes Vidal, que tenien l'estand tenyit del seu blau corporatiu (i dues noies molt maques a l'entrada).

Simón Coll, xocolates variades

Al nivell inferior del pavelló 11, ja m'hi vaig sentir com a casa‚ els noms eren més coneguts (hi havien empreses del país) i també el país que queda entre Portugal i casa nostre. Entre moltes: Damel em va deixar provar els seus ossos, que vindrien a ser els Haribo però amb unes quantes hamburgueses de més a la panxa. Simón Coll estaven junts amb Xocolates Amatller però l'estand estava pintat de colors diferents, fet que deixava clar que eren "marques" diferents. Semblant ho tenien els de Torras amb Gerió, que em va sorprendre molt veure-ls, i d'on em vaig proveir de forces productes que tenien allà sobre "per agafar" (he vist que al grup de Facebook que totes dues empreses ho havien anunciat, així que no tenia que ser cap sorpresa, vaja). Altres empreses conegudes que quedaven a prop eren Lacasa (els dels Lacasitos) i Chocolates Valor, que tenien uns trossets posats allà de mostra increïbles. Atipat de tan menjar pels estands vaig anar al següent pavelló.

Varis productes fabricats per Damel.

Xocolates Valor

A la planta inferior hi havia màquines i més màquines per fer gomes, xiclets, boles de xocolata i per embolicar totes aquestes coses. Vaig fer via ràpida perquè en pocs minuts em vaig ratllar força. El que em va sorprendre és una mena de plataforma "Lab" que hi havia d'estudiants de disseny, res gaire gràfic, de fet, els dibuixos "conceptuals" que hi havien penjats deixaven força a desitjar... Pujant al pis superior, la sorpresa va ser dura: Unes noies vestides de marineres amb faldilles moooooolt ajustades i curtes (és a dir, amb la cuixa ben vistosa) i un Hummer limusina representaven una empresa que no em va quedar clar què venien (si no fos perquè era una fira de dolços...). Aquest pavelló ja era una prolongació del primer pavelló gran que havia vist amb empreses com Fini, Manner, Sugarpova, Lotte (Sud Coreans - Japonesos), Trolli, i després altres coses com uns lingots d'or que tenien un rerefons molt similar als Toblerone, uns calendaris de nadal eròtics (com si la fira fos un xino barato, hehehe) i granades presentades de manera fashion i elegants (En Damien Hirst s'ho hauria passat pipa en aquesta part).

Estand de Fini, molt discotequero... 

Aquests pingüins eren la novetat... o e producte estrella. Jo no els havia vist enlloc encara, i són bons!

Sugarpova... davant de Fini i donant més canya amb les pantalles "retroluminades", semblava el passeig de Lloret de Mar!

La forma, la muntanya, xocolata... jo ho vaig trobar molt "Toblerone", no se vosaltres.

Les granades... LOL.

Lotte, on esperava trobar (i tenir la possibilitat d'agafar) coses kawaii... :(

Yupi, l'empresa d'Àsia (a Indonèsia) més gran de gomes. 

Sexy, molt sexy.

Tocava dinar, ja era vora les 4 i només em quedaven 2 hores, endrapo un frankfurt d'aquests grans que tenen els alemanys i segueixo al pavelló que tenia més a prop. En aquest cas era ple de estands per països, amb la nota curiosa que els Belgues tenien la part de Flandes i Wallonia separades fins i tot, amb estils MOLT diferenciats. Altres països com Itàlia, Xina i Malàisia, tenien uns dissenys molt sosos. Gran Bretanya una mica més i acaba posant la bandereta a les potes de les cadires, i parlant de cadires, els Suecs havien fet una versió de l'Ikea més barata amb unes tipografies que em van perforar la retina amb un trepant (quin horror!). Àustria és el que em va agradar més, i el premi als estands més kitsch s'ho emporta Turquia: unes parets que semblaven muralles i plantes de plàstic per donar-hi "rollete" medieval i misteriós. Però alerta amb Turquia, hi vaig estar donant unes quantes voltes i crec que serà un país que ho petarà molt en un futur no gaire llunyà.

Flanders o Wallonia? Jo ho tinc molt clar.

Great... si home...

Sublim!

Les lletres, un 10, l'stand sembla una nau vella de Star Trek

Sabeu quan els hotels cutres posen els seus noms en vertical? Doncs aquí queda mil vegades pitjor.

Ikea o ke ase?

El terra també! Visca els vinils!

A partir d'aquí, la resta ja era buscar la sortida. Com que tinc moltes mostres, si recordo alguna anècdota l'afegiré en el mateix comentari del caramel/goma/xocolata en qüestió. El vol sortia entrada la nit i tenia el cap com un bombo. M'apunto un parell d'hotels per l'any que ve, la fira val la pena si treballes a fons en el tema, i hi ha molt de suc per mirar i remirar, m'abstindria la possibilitat de fer-hi "turisme", no ho recomanaria.