Bol de sucre

Avui anem cap a Torrejón de Ardoz, prop de la capital d’Espanya, on Intervan hi te la seva fàbrica i on hi fabriquen productes com els que hem comentat en el bloc, que no són pocs: el més conegut, el café Dry , els jellies sense sucre , els caramels tous Pictolín (tipus toffee de fruita) amb sucre i sense. L’isomalt és un producte com l’estèvia o el maltitol que serveix per fer caramels sense sucre. Normalment no es sol posar, ja que al meu parer, més o menys tot fan el mateix i són força similars, però quan veig que Intervan ho posa d’una manera tan visual, és perquè deu portar quelcom més. Doncs no, és un caramel sense sucre amb isomalt. El sabor eucaliptus és bo i repetiria si els tornés a veure, el que m’ha fet més gràcia, però, és aquesta “i” que hi ha marcat al caramel, fabricat amb el sistema dipositat, i que em recorda molt els logos dels anys 70 i principis dels 80. El caramel, dels que he comentat, és probablement el més retro que he vist aquest any. Una bona rede...

Acabem la setmana amb uns toffees sense sucre. Segurament els haureu vist força, ja que es tracta d’una marca que va agafar molta força quan es va fusionar al Grup SOS Arana Alimentación (juntament amb altres marques com Cuétara , Olis Carbonell , El Monaguillo etc. Des de l’any 2011, i després de vàries entrades i sortides d’empreses espanyoles, SOS Corporación Alimentaria passa a anomenar-se Deoleo). De les sortides d’empreses, el 2008, hi trobem Intervan, que havia comprat Pictolín (el 2000) i va acabar sent el que és avui dia: una empresa de Torrejón de Ardoz (Madrit) D’aquests toffees sense sucre, en trobem de 3 sabors, escrits a l’embolcall com si fos un cartell de circ dels anys 50 amb un fons psicodèlic (soft LSD, que diria Humphry Osmond ). El primer, de maduixa amb nata, m’ha recordat molt els Frooties , m’ha vingut així de cop i això que aquells eren de síndria… (A la península sempre s’han fet els sabors molt més forts i intensos que als altres llocs). No m’h...