Bol de sucre

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns. La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià ), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors. Tot és goma Vidal , que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!

De Sánchez Cano aka Fini , us n’he parlat molt. Són forces els xiclets farcits que han anat passant el bloc: pilotes de tenis, ous de dinosaure o les recents hamburgueses farcides de quètxup dolç . Els barrils nuclears pretenen estar farcits de “material radioactiu”, m’imagino que a Ascó deuen estar contents perquè ja saben on portar els residus mentre no acaben el cementiri nuclear… a Molina de Segura! Serietat, si us plau. El xiclet té una forma molt realista que la fa molt llaminera i divertida, fins i tot, porta gravat en un verd fúcsia la icona que l’identifica com a residu nuclear. El xiclet no conté  gluten , així com ho és el seu gran farcit de llima (ovious!). Tot plegat, el converteix amb un altre gran xiclet farcit per a tenir present a la propera compra. A dins porta un adhesiu! Visca! Feia molt que no en veia, és tota una gran idea que tornin aquestes coses. Enganxar-ho a qualsevol lloc i veure la (mala)reacció de la gent té el seu punt de morbosita...

Fini és una màquina de coses farcides, concretament en la seva gamma de xiclets hi trobem centenars de creacions des dels seus orígens als anys setanta, sempre, a la ciutat murciana Molina de Segura. Els Fini Burger gum és un més a la família de farcits que caldria els ja mencionats a aquest bloc: la pilota de tenis , l’ ou de dinosaure , la síndria i la col·lecció de pilotes esportives (que en el meu cas coincidia, de nou, amb una pilota de tenis d’una proporció més petita). L'elaboració d'aquests xiclets, cal aclarir que és molt més complex que altres xiclets de forma rodona o ovalada . I evidentment es troben a anys llum dels xiclets "despullats" (exemple lamentable el podem trobar als Clix ) que no haurien de ser legals, per dignitat. L’hamburguesa porta un “ketchup-like”, és a dir, un farciment espès que prova de semblar-se al quètxup real. A la realitat però, només és un farcit com qualsevol altre xiclet farcit de Fini , àcid i transparent. La durab...

Avui toca parlar de xiclets, concretament dels Twist de la casa Trident . És un producte que clarament hi ha més feina fora que a dins. Pel que fa el xiclet, ja aviso que és un farcit però no pas líquid sinó una pols sòlida molt similar a la que es podia trobar dins dels xiclets de síndria farcits de Fini. Aquesta pols interior, crec que és un potenciador de sabor o d’àcid. Alguna cosa que ajuda a recuperar el sabor que és més aviat escàs a la part externa. A més a més, en el meu cas, els xiclets no venien pintats uniformement sinó que donava la sensació que s’havien esquitxat amb un líquid (Aigua potser?, de la humitat?). Però anem a l’acudit de la caixa: Waterloomelon i un lord amb un barret tradicional que, un cop obert es pot veure com realment és un “cap d’ou”? Són aquelles coses que quan compres et deixen anar una rialla muda, un heheheh entre malèfic i calculador. D’aquestes que un es queda per ell sol, oi? Si ets dels que la batalla de Waterloo us sona xino, o u...

Dels pitjors xiclets que vaig emportar-me de la ISM 2015 de Colònia. La fira, que aglutina el millor sector dels dolços i confits del món, hi té lloc també aquells qui sense fabricar cap producte, en potencien el contingut mitjançant conceptes innovadors (únics?) o un màrqueting molt agressiu. En aquest cas, Kerry Gum , ha comptat amb la imatge de Lukas Podolski (1) per promocionar uns xiclets de sabor horrible però amb ingredients interessants: cafeïna, guaranà i taurina. Una mescla que segur que et manté despert i tot, sense sucre. Sincerament, com heu pogut notar, no és un bon xiclet per mi. No crec que el comprés mai tampoc per la publicitat. Potser perquè visualment em recorda massa la classe de persones que tunnegen el seu Seat Ibiza i s’empastifen de Paco Rabane de dalt a baix. El posicionament de la marca, en aquest cas, seria l’oposat als meus gustos. Ara bé, el concepte de fer uns xiclets més químics, més farmacèutics i vitaminats és cap on va el mercat dels xicl...

Bubblicious o Bubbaloo , són aquests xiclets farcits que van tenir un boom espectacular fa uns anys. Si no eren els primers, van ser els segons, que tenien els xiclets amb un farcit molt generós. Ara una autèntica explosió a la boca. El gat que tenen com a mascota, agrada molt al jovent per l’esperit gamberro i canalla que té. Una mica semblant seria el tigre skater que tenen els Cheetos . El gat d’avui, té cara de passar-s'ho bé o d’excitat, segons t’ho miris… i tot plegat, per anunciar un Bubbaloo una mica més gran del que estem acostumats. Ara bé, ha augmentat la massa de xiclet, segueix tenint una gomositat molt bona i amb força qualitat però encara hi trobo una profunda mancança de durabilitat en el xiclet… perquè els costa tant fer-ho bé en aquest punt? Ho desconec, i això que forma part del grup Mondelēz International, de qui hem comentat els Bubbaloo de plàtan i de raïm .

Dos anys ben bons per trobar els Blong 3 que vaig comentar. Va sortir el tema arran una entrada que vaig fer sobre els xiclets Blong normals de maduixa (morango), raïm (uva) i menta (hortelã). I quina diferència hi ha entre els normals i els Blong 3 ? Doncs que en una unitat tens 3 experiències, la combinació de dos sabors diferents com és el cas de la maduixa i el meló que es “transforma” en una tercera experiència: un xiclet de síndria. El farcit és dels més generosos que porto veient. No és pas res estrany, ho porten fent des dels Nitro Feras (parlo d’uns que vaig comentar el 2012) i veig que segueixen igual de generosos. Això és bo, perquè dóna certa credibilitat que a tots els productes és igual. Ara que ja tinc un parell de llocs fitxats a Barcelona, amb xiclets Blong , espero actualitzar-ne més sovint, doncs valen molt la pena tant per preu com per sabor i textura. Peccin fa una bona feina aquí.

Trinketto , com el sidral o la regalèssia, és un producte de tota la vida dins del món de la confiteria, més conegut com a caramel líquid . L’empresa italiana Casa del Dolce va llençar el seu caramel líquid el 1960 i deu anys després, li va donar aquesta forma de dildo … Als 90, neix la mascota que li donarà nom al producte: Trinketto , i per acabar, el 2014, en 3D. La popularitat de la mascota, l’ha convertit en un “hit” de l’empresa, i per això n’han decidit fer-ne una família de productes com el que presento avui, el trinketto gum. Uns xiclets en forma d’ampolla (molt semblants a les de Coca-Cola) farcits per donar-hi potencia al sabor. Segons la seva web, es pot trobar en 4 sabors diferents: maduixa, poma, llimona i un que sembla mora o similar. Dels 4, el de maduixa és més bo i el que jo crec que és mora (o cirera? o_0?) són els dos únics que he provat. La textura dels dos xiclets és la mateixa, només canvia el sabor i el color, i la conclusió de tot plegat és que ...

Ahir, com alguns ja heu pogut llegir, ahir va tancar Fiesta . Ho podeu llegir a La Vanguardia o a l' Ara . Ja vaig comentar aquí que les piruletes amb forma de cor, d’una característica cirera impossible de confondre, era l’única cosa de la marca que realment valia la pena. Els Gomelitas , que em semblaven una novetat de la casa, per mi van ser una mala experiència. Però per si no fos prou… els xiclets farcits apunten el mateix camí. Ni farcit, ni xiclet. Un roc blanc insípid amb la famosa marca Fiesta, que tantes alegries donava amb els caramels de pal o els Kojak: piruletes amb xiclet a l’interior (que no em feien gaire el pes, i crec que només he provat una vegada i fa molts anys), treia paral·lelament aquestes coses que no s’aguantaven per enlloc. Al final, l’empresa es dissoldrà, potser algú comprarà la marca, però no serà el mateix. Aquí s’acaba les entrades, doncs, de l’empresa Ponce Candy de Puerto Rico. (*) Alguns m'ho heu comentat. Plega Fiesta, però ben...

Ja els vaig comentar quan us parlava dels Fruitfil de la casa Pran (empresa Índia), crec que avui ja tocava parlar dels Bubbaloo, els primers farcits per qui realment em moria de ganes de trobar i menjar. Nascuts el 1988, es venen a més de 25 països i una gama de sabors força generosa: el de plàtan, és un sabor que no us recomano gaire, no és massa bo comparat amb altres marques. Potser els de cola o maduixa són més intensos. Per sabor i textura, és dels xiclets efímers i d’una durada relativament curta. Un cop consumit del farcit, el xiclet es converteix rapidament en una massa insípida i crea bombolletes amb facilitat. (És ideal per fer boles d’aire!) Segona versió del logo Últim disseny creat per Pierini Partners Us heu fixat amb el gat que sempre surt? Doncs encara que tingui aquest aire de mafiós o quinqui (navajero) dels 70, es diu «Bubba» i va ser creat el 1997 per atreure el públic infantil (i després us queixeu de com creix el jovent). El 2013 va ser l’últim...

Força més gran que la pilota de tennis que vaig comentar el 2012, és a dir, igual de gran que el xiclet farcit de síndria , us presento la definitiva pilota de tennis amb el millor farcit que he trobat fins avui dia. L’empresa, per descomptat, és Fini . Instal·lada al final del corredor mediterrani al polígon dels dolços d’Espanya: Molina de Segura, fabrica tonalades anuals que exporta arreu del món (un dia farem un google maps i veuràs quines “rises” que farem). No és en va que tingui un estand com els que hem vist aquest any a la fira ISM 2014 . El xiclet manté el relleu fidel de la seva germana petita, però l’envàs negre, les lletres rotllo “missió impossible” i la mida que sobrepassa els estàndards converteix aquesta bola amb un xiclet destacable. Si bé, la quantitat de sucre que conté, no convida a abusar-ne gaire, de fet, no abuseu d’aquestes coses, gaudiu-les! (Consell de iaia número 2367) Per acabar us ensenyo el tall de secció que tant m’agrada fer sempre en...

I després dels caramels sense sucre Geriovit , torno a treure el tema dels xiclets farcits. Amb la tradicional forma de meló, i amb una mica més de farcit que els últims xiclets que he comentat, els Zoah! de maduixa són tota una sorpresa. Textura acceptable i sabor que es veu potenciat quan el farcit toca la llengua (abans, res de res). La durabilitat del sabor, però (el gran tema) és, com ja és habitual: curt. Això vol dir que en 3 minuts només tinc una pasta rosa pàl·lida a la boca que vaig mastegant sense raó aparent fins que l’acabo entaforant al fons d’una paperera. Els xiclets Zoah! (amb signe d’exclamació al final) són propietat de Docile , una empresa familiar brasilera especialitzada en la fabricació de pastilles, actualment de les més grans d’Amèrica Llatina i segona en la fabricació de gomes. Des del 1991, quan els germans Heineck van començar la seva producció de dolços a Rio Grande do Sul , l’empresa ha anat incorporant noves línies de dolços que l’ha convertit...

Fruitfil és el nom que reben els xiclets farcits de Pran , una empresa de Daha (Bangladesh). És un productor d'aliments molt gran amb més de 200 referencies entre begudes , snacks, productes de pastisseria , verdures i derivats per preparar menjar, entre molts d'altres. Amb tot, té una petita línia de dolços entre els que trobem aquests xiclets farcits. El xiclet, a diferencia d'alguns, aquest ja presentava una textura i una rigidesa molt suau, tendia més a una mena de núvol de sucre farcit que, per exemple, el Bubbaloo . El sabor, com ja va siguent habitual al món dels xiclets, dura molt poca estona i té una falta d'intensitat que ni amb el farcit de dins pot donar. Llàstima perqué l'envàs dona molt de joc, sobretot les lletres, heheheh. Altres envasos que he trobat a la web de l'empresa PRAN.

Avui us torno a parlar de Peccin , una empresa del Brasil molt gran que d'entre molts productes dolços que fabrica, hi ha el xiclet farcit. Per la forma, mida i pel tipus de farcit, molts pensareu que és similar als melons Vidal . Res més lluny de la realitat, són molt similars. El que els diferencia, és el sabor. El primer de tots, he agafat el de maduixa (morango) perquè per experiència, és el que determina si una empresa sap posar essències als seus productes, o no. En aquest cas, ha passat la prova, però res espectacular a mencionar. Xiclet farcit com molts d'altres, i un farcit prou "gran" per notar-lo al mastegar. El color, molt intens, molt més que els seus companys. L'altre sabor que em feia més curiositat provar ha sigut el de raïm. No és un sabor gaire freqüent, aquí tirem més al sabor de la mora per aquests casos on cal fer una macedònia de sabors. Deixant de banda que el color era lamentable i que m'ha tret molt les ganes de seguir pr...

Bé, avui tornem als posts habituals. Concretament començarem per una de les marques que em van semblar més potents en quant a imatge a la fira ISM , els Fini . Els dino eggs, és un xiclet farcit que no té cap secret. Si mireu el tot el que he comentat sobre Fini avui dia, és farcit. Ells hi tenen el cul pelat. El que em va sorprendre és la bona pinta que tenia tan la forma imperfecte de l'ou (per entendre-ns, era com un nou de serp d'aquests blancs que es veuen a les pel·lícules) i els punts que li donaven un toc de "ou verinós" o "mortal de collons", aquestes coses als nanos els agrada molt. A mi em tornaven boig si posaven "super ácido" amb una cara a punt d'explotar, allò que era perillós... cap a dins! L'envàs no té massa secret, és un ou i si no fos pel "dino" podria ser de qualsevol animal, si bé, un ou de dinosaure es mereix més respecte. I el farcit, doncs ni fu ni fa, no n'hi ha gaire i la sensació passa mo...

Dissabte vaig entrar a una botiga, i de moment, hi ha poques novetats de cares al nadal. Hi vaig entrar perquè tinc ganes de fer un post llarg amb tot de coses per la "cagada final del tió". No se si ho fèieu de la mateixa manera, però a casa meva (i familiars propers), el tió cagava 3 cops, on l'últim era per el carbó, les monedes de xocolata i la "novetat de l'any", fins i tot van arribar a portar una caixa de 30 mini-phoskitos que vam acabar aquella mateixa nit. Bé, tornant al tema, doncs a la botiga em vaig fixar amb aquesta síndria de Fini , al costat de les boles de tennis que ja vaig comentar a un post anterior . El més curiós és el "real-like seeds", tenia ganes de veure com eren. I després de passar-me una bona estona tallant la síndria (és força dur, és un xiclet...) em vaig trobar amb aquestes petites "llavors" de sucre tenyit d'un vermell molt intens. Tot i que la foto es veu molt cremada, el vermell és el ma...