Dissabte vaig entrar a una botiga, i de moment, hi ha poques novetats de cares al nadal. Hi vaig entrar perquè tinc ganes de fer un post llarg amb tot de coses per la "cagada final del tió". No se si ho fèieu de la mateixa manera, però a casa meva (i familiars propers), el tió cagava 3 cops, on l'últim era per el carbó, les monedes de xocolata i la "novetat de l'any", fins i tot van arribar a portar una caixa de 30 mini-phoskitos que vam acabar aquella mateixa nit.
Bé, tornant al tema, doncs a la botiga em vaig fixar amb aquesta síndria de Fini, al costat de les boles de tennis que ja vaig comentar a un post anterior. El més curiós és el "real-like seeds", tenia ganes de veure com eren. I després de passar-me una bona estona tallant la síndria (és força dur, és un xiclet...) em vaig trobar amb aquestes petites "llavors" de sucre tenyit d'un vermell molt intens.
Tot i que la foto es veu molt cremada, el vermell és el mateix que vaig veure... sembla una figa eh? Si, també m'ho va semblar. El sabor és de síndria, ni molt bo ni molt dolent (més bo que dolent), és passable i té la seva gràcia, sobretot si busquem coses dolces de cares a una festa o una trobada d'amics (i volem portar coses que donin conversa), però molt probablement no me'l tornaria a comprar per menjar-m'ho tot sol. A banda que la seva mida és molt gran, imagineu-vos mastegar això pel carrer, impossible fer-ho sense obrir la boca un pam!
Versió alemanya dels Fini Watermelon, imatge de Candy House
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada