Bol de sucre

Avui les millors gelatines que he provat de la Xina, fins al moment. De fet, em refereixo a la primera que provo que és tot Xinès i no ha passat per un filtre Europeu (encara que la model de la portada vagi disfressada de marinera sexy francesa). La veritat és que és tota una marranada. De fet, el primer que vaig obrir va sortir disparat mig metre i tot i la seva consistència gelatinosa, va supurar una mica de líquid deixant aquest rastre per tota la taula i al terra. Si també podria ser que fos una mica maldestre... però a qui no li passa això amb aquest tipus de tancats que has de forçar molt a l'obertura? Recordo així com un flash aquella neula farcida, el Trichoc , que déu ni do quina força havies de fer per obrir l'embolcall... El producte val la pena, el seu gust de taronja és molt encertat i té un aroma, regust i textura molt optimes. Evidentment, entre tot el que he provat a la Xina, aquesta goma de Haocaitou seria sense dubte una cosa que tornaria agafar. Se...

Mira que ens arriben coses estranyes de Xina, no només als tot a un euro i escaig, sinó també als supermercats normals. Però els Man Go ! , d'avui, té un dels millors embolcalls de gomes que he vist aquest any.   Yake és una empresa molt recent, fundada el 2004 a Fuijan , l'any d'aquella cosa multiculti del Fórum i poc abans de la samba de Carlinhos Brown amb en Jordi Hereu... o era el revés? Bé, ja us heu situat en una època recent, oi? Doncs aquesta gent en poc temps, i com moltes empreses xineses, s'han fet enormes. Més de 100 milions de dòlars amb xiclets, piruletes, Toffees, xocolatines i caramels vitaminats. Ah, i gomes! A la part de gomes, hi podem trobar un intent dels ossets d' Haribo , unes pastilles rodones i altres gomes més elaborades com unes panotxes petites, unes boles amb una textura granulada, grills de fruita o aquest amb forma de mango. La textura és increïble però és que el sabor ho és mil vegades més! He flipat molt i m'ha...

Ah, quin embolcall més americà dels 80! Aquesta tonalitat de colors, destacant el rosa salmó del fons m'han ben enamorat, una tipografia molt divertida que queda molt ben equilibrada al costat dels dibuixos de fruites a la part inferior dret. Tot plegat, dona ganes d'agafar-ho, encara que la descripció del producte estigui en xinès. Una vegada obert hi ha trobat dues pastilles comprimides, no és cap error, ho posa al paper i es podia palpar amb els dits abans d'obrir-lo. El gust, pensant al començament que era maduixa, m'ha sorprès molt, és del més bo que he provat de la Xina. Quin préssec més ben parit que han aconseguit, en part, pel toc de mentol que hi han mesclat. És una bona combinació i et deixa la boca molt refrescant. No n'he vist per aquí, de fet, és d'unes mostres que vaig agafar a principis d'any a la fira ISM (si, encara em duren productes d'aquelles dates...) L'empresa que figura a tot arreu és la que te com a web aquesta de G...

Mes nou i un munt de productes de la fira ISM encara per comentar. De moment ja he fet la foto a aquells productes més crítics que sé que no aguantarien gaire més a casa. (També n’he fet a aquells que tenia tantes ganes de provar que si no ho feia ús quedàveu sense veure’ls). Un dels més crítics, és aquest torronet super tou que durant el viatge em va quedar una mica deformat. El motiu pel qual vaig tornar a l’estand de Larbee , era trobar alguna novetat a les barretes de cereal amb xocolata: les Oatmeal que vaig comentar l’any passat. Però el vaig veure força arraconat, en el seu lloc, es potenciava una família de barretes que venien embolicades amb aquest paper entelat i una gràfica al voltant de la figura de la vaca. Segurament, perquè el producte porta llet, calci o un derivat que deu venir amb pols des d’Austràlia. El més sorprenent de les dues barretes són els sabors, bé, la de cacauet no és cap misteri, és la que menys m’ha agradat i no tornaria a tocar en ma vida. P...

Avui us presento una barreta que vaig agafar a l’última edició de la fira ISM de Colònia, en vaig fer una entrada aquí explicant molt per sobre el que hi havia i els productes que vaig poder agafar, els aniré comentant al llarg de l’any. Un d'ells és aquest producte de civada, cereals, xocolata blanca i llet en pols. A primer cop d’ull, l’efecte que provoca aquests trossets junts és maco. Estèticament és diferent de la resta de barretes que comentem aquí al bloc i té una textura molt airejada, i omple força tot i la seva reduïda mida. El sabor és la gran pega , no se si per voler fer un producte natural o per allò que en diuen “sabors orientals” (sovint ho trobo amb productes que imiten el te verd o similars). La qüestió és que és molt soso i li falta aquest de “sabor” que ens fa tan llaminera una barreta. Potser uns trossets de fruita liofilitzada? Un exemple. De moment, la versió blanca no m’ha agradat, tocarà tastar les altres versiones, especialment la de xocolata, que f...

Pensàveu que el tema de te verd (matcha) ja estava fred oi? Doncs avui us ensenyo unes boles d’arròs cobertes amb el que seria un “matcha artificial”, puix que és el més soso que he provat fins ara. Pot ser que en part sigui culpa de la bola… De totes maneres, no m’ha entusiasmat gens, no em ve al cap, qui podria menjar aquestes boles. Definitivament deu ser cosa dels sabors asiàtics. El que m’ha sorprès és el dibuix petit a l’interior (us en poso una imatge detallada a sota). Jo interpreto un centre de xocolata (i sense saber que és una bola d’arròs inflat) fàcilment algú pensaria que és una xocolata airejada, arrodonida i posteriorment recoberta de te verd (amb un “pintat verd-fosc al final). I clar, després mireu les fotos del producte de l’interior, i no s’aguanta per enlloc. Jiashili Food és una empresa amb 7.500m2 de zona productiva amb maquinària força “moderna” situada a Guangdong (sud-est de la Xina, “prop” de Hong Kong) i porten des de l'any 2000 en el negoci...

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid. I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s'està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N'hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona. De  Guangdong Hongyuan Foods Co  només n'he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n'he quedat sense...) (Entrada modificada el 19-01-2016. Links i noves imatges)