Avui ens saltarem una mica el tema de dolços. Avui anem als snacks, que si fa no fa, vindrien a ser coses similars: per picar entre àpats, abans dels àpats o després...
Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me'n vaig gastar més, ejem, hehe).
Però què més voleu, hi havia les de wasabi... no em dieu que no hauríeu canviat els paquets de les originals per les de wasabi, eh? hehe, doncs si, però ningú va notar la diferència, el problema és que quan fan aquestes coses que tenen sabors d'altres productes suavitzen taaaaaant els sabors perquè agradi a tothom que acaben en una cosa insípida.
Els originals però, eren prou bons, i probablement els tornaria a comprar, però la resta no valia res. I pel que fa la qualitat de tot plegat, tan l'snack, com l'envàs i el punt de cruixent eren de força nivell per un producte de la Xina. Els ChaCha els fabrica una empresa molt nova (del 2001) que es diu QiaQia Food, i és, segons la seva web, l'empresa més gran de la Xina de fruits secs torrats. El seu volum d'exportació és de 10 milions de dòlars. Alerta.
Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me'n vaig gastar més, ejem, hehe).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada