Passa al contingut principal

Bombó de te verd, de Tirol


El te verd és com una religió, o t'agrada a o no t'agrada, si ets del que no, evidentment no t'agradarà però si ets dels que t'agrada... tindràs dubtes amb aquest Tirol.

El bombó és molt elegant: Un embolcall de plàstic brillant amb una impressió d'un jardí japonès amb el sol ponent-se li dona molta categoria. Desplegant aquest primer cobert, automàticament també surt una segona capa d'un paper metal·litzat que per la cara que toca el bombó té un polsim verdós molt viu, el mateix que tenyeix la xocolata.


El quadrat de xocolata Tirol, per la part superior, té un relleu quadricular amb parts que s'enfonsen i deixant les altres com si sobresortissin, un joc d'ombres que segueixen la línia de "alta confiteria" que desprenia l'embolcall. A la primera mossegada, notareu el "clec" que fa la bona xocolata al trencar-se, i a dins, un jelly amb una mica de sucre. El jelly  és força elàstic i això ho notareu quan intenteu acabar de partir el bombó. Clar que, ben mirat, sempre podeu posar-vos tot el bombó de 9 grams a la boca #golafrestyle). La durada de tot plegat, no passa dels 3 minuts a la boca, i això que jo m'hi he passat una bona estona intentant trobar el punt intens de té verd. Segurament és una cosa de gustos.


Jo quan provo un caramel o un xiclet, sempre espero la "traca", que és el punt més saborós i impactant del caramel. Els xiclets ho tenen a les primeres mossegades, però als caramels i bombons cal esperar una estona, especialment als bombons, que a vegades fins que no t'has empassat tot el producte, no notes el sabor autèntic. (D'aquí que moltes vegades, durant el "mastegar" no es noti bé el sabor d'aquestes coses, cal respirar-ho bé).

En el cas dels bombons i caramels japonesos (podríem dir orientals?) que he anat provant aquests dies, estic notant que els sabors són, en comparació als sabors d'aquí (sud europa), molt i molt suaus, però amb l'avantatge que això dura constantment des de l'inici fins al final de l'experiència.

No us se dir al final si el té verd és bo o és dolent, us puc dir que no és dolent ni és extraordinari, es pot menjar i si me l'oferissin de nou, me'l menjaria sense dubtar-ho, però, m'haurien de seduir molt perquè els tornés a comprar, quasi segur que abans provaria una altra cosa.

Si us agraden les coses de te verd, aquí en teniu un bon munt. / Foto: Helen Silivren

PD: Com que es tracta d'una edició limitada, no n'he trobat altres blocs que parlessin del Tirol de te verd, però sembla que els de xocolata amb avellanes i els de Toffee de Cafè, són altament recomanables. Ho deixo per escrit per si algú queda mai indecís quan se'ls trobi al davant.

EDITO (Dimecres, 24 d'Octubre 2012): Hi ha un parell d'articles de Japanese Snack reviews que he trobat a posteriori a aquest article, que pot ser interessant per tenir una mica més d'informació sobre les xocolates Triol: Summer Assortment i Premium choco banana

Edito (Dilluns, 30 d'Octubre 2012): Article de Tasty Japan.

Camp de te. Concretament de te verd. / Foto: Krbc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

ISM 2014

Hola! Sant tornem-hi, un altra actualització del bloc amb moltes imatges, de ja fa quasi un mes... la fira ISM de Köln (Colònia, Alamània). Aquest any, siguen més previsor que l' any passat , vaig visitar la fira amb dos dies, molt més tranquil i amb possibilitat de parlar amb algunes persones sobre els productes que fan i futures novetats que estan en caure. Tot això ho aniré posant més endavant, ara però, anem a veure imatges de la fira, i anècdotes, moltes anècdotes. Entrada a la fira amb un sol poc normal per l'època, recordem, va ser finals de gener a la Koelnmesse . Comencem amb Austria, que ha mantingut la mateixa gràfica que l'any passat. Quan una cosa funciona, més val no tocar gaire res, com per exemple, han introduit el cercle vermell a sobre els stands on l'any anterior hi havia una mena de cortina de fils blanc. Ho podeu veure i comparar aquí . Gran Bretanya segueix amb la seva mania de posar la union flag a tot arreu . Per altra banda,