Avui toca parlar de xiclets farcits, d'aquests que sempre em queixo de la seva... Però avui em volia centrar en aquest mercat "sour" (àcid), no em refereixo a l'època de transició espanyola i les festes raves que s'hi muntaven sinó a l'àcid que posen per aquest segment de públic (majoritàriament jove) que li agrada posar-se a prova amb coses, ejem... extremes.
He de confessar que, d'entrada, el nom Tsunami per un xiclet farcit és molt suggerent (si no fos perquè encara hi ha als cinemes "Lo imposible" amb la fantàstica Naomi Watts, recordant el desastre que hi va haver fa pocs anys) seria fins i tot, divertit. una onada d'acidesa de maduixa (o cola) convida molt a provar-lo.
Obrim i em trobo amb el quadradet aquest petit que no passa del centímetre i mig per banda, però força gruixut i amb molt bona olor. El mastego un parell de cops que surti el tsunami i... oh, que ràpid! Un petit "rampell" a la llengua i adéu acidesa, adéu sabor.
Amb el de cola em passa el mateix, només que el color del xiclet (que no es pot veure bé a la imatge) era d'un to de color que no convidava a menjar-lo de cap manera, una mena de color marronós-groc-crema bastant lamentable. EL sabor però era força fidel a la coca-cola, però no hi vaig trobar l'acidesa del de la maduixa per enlloc. De fet, ja m'ho temia quan vaig tallar el xiclet per fer-ne la foto... aquí hi faltava farcit, llàstima.
I ara la recerca del fabricant: (I traduint directament de la web, què coi) Al 1960, el Doctor Luis Torrents Torrents va iniciar una aventura pel xiclet fabricant-ne d'entrada, uns que evitaven el mareig. Després d'uns quants anys venent-los a Barcelona, va arribar amb un acord amb l'empresa americana Fleer per crear la Feer Española. Aquesta empresa es va inaugurar el 1965 a Olesa de Bonesvalls, des d'on ven altres productes que segur que coneixeu més: Clix i Dubble Bubble.
Obrim i em trobo amb el quadradet aquest petit que no passa del centímetre i mig per banda, però força gruixut i amb molt bona olor. El mastego un parell de cops que surti el tsunami i... oh, que ràpid! Un petit "rampell" a la llengua i adéu acidesa, adéu sabor.
Amb el de cola em passa el mateix, només que el color del xiclet (que no es pot veure bé a la imatge) era d'un to de color que no convidava a menjar-lo de cap manera, una mena de color marronós-groc-crema bastant lamentable. EL sabor però era força fidel a la coca-cola, però no hi vaig trobar l'acidesa del de la maduixa per enlloc. De fet, ja m'ho temia quan vaig tallar el xiclet per fer-ne la foto... aquí hi faltava farcit, llàstima.
I ara la recerca del fabricant: (I traduint directament de la web, què coi) Al 1960, el Doctor Luis Torrents Torrents va iniciar una aventura pel xiclet fabricant-ne d'entrada, uns que evitaven el mareig. Després d'uns quants anys venent-los a Barcelona, va arribar amb un acord amb l'empresa americana Fleer per crear la Feer Española. Aquesta empresa es va inaugurar el 1965 a Olesa de Bonesvalls, des d'on ven altres productes que segur que coneixeu més: Clix i Dubble Bubble.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada