Ves al contingut principal

Jelly Beans Factory


Una actualització recent del bloc ZOMG, Candy! parlant d'una versió de Jelly Beans imitant pèsols i pastanagues, m'ha recordat un post que vaig arrossegant sempre perquè no se com agafar-m'ho: Els Jelly Bean Factory, la còpia irlandesa de les famoses mongetes americanes.

Els inicis dels jelly beans, segons la Wikipedia, és el Turkish delight, una mena de goma tova amb una capa exterior força cruixent i que alhora permet mantenir el seu interior gelatinós i molt agradable el paladar. És un postre espectacular, i és obligatori consumir si mai visiteu Turquia. Ara bé, em sembla força allunyat dels jelly bean, especialment ara que ambdues marques han convertit el producte en una mena de mocs rodonets i durs amb colors diferents.


En el cas de la companyia irlandesa, és que els seus sabors son força sosos, no marquen ni tenen un punt on el sabor pugi al cervell i et transporti per uns instants a un altre lloc (això ha sigut un intent meu de metamorfosar uns instants que trobo clau en el mercat del dolç, no la descripció dels tripis dels anys 90).


El punt positiu que tenen els "factory", és que enfoquen molt el producte en la procedència del sucre que fan servir, els colorants, la goma que espesseix i d'alguna manera: com de natural és el producte. Això és bo, perquè partint d'aquesta base, si poden aconseguir que els sabors i la tonalitat dels "beans" siguin competitius amb els Jelly Belly, el mercat europeu estarà completament als seus peus, ja que aquí, la procedència de les matèries primes està agafant una emmetzinada força gran, i amb tota la raó del món, la gent ha de saber d'on coi surt el que mengen i que els treballadors que ho han collit/treballat tenen unes condicions de treball properes a les que exigim als nostres països (i per tan, no ens converteixen en uns hipòcrites).


Els "factory", també tenen uns jellies banyats de xocolata que encara no he vist ni provat de la seva competidora americana. Però no us els recomana gaire, són una mica dolents i a la primera mossegada, la xocolata es desenganxa de seguida i et queda per una banda la xocolata desfent-se molt ràpidament i per l'altre, el jelly enganxat a un dels 8 queixals del darrera.


No, de moment els "factory" no m'ofereixen el mateix sabor que els americans, i per els dos dies comptats que dec comprar jelly beans a l'any (siguen generós, ei!), seguiré comprant els americans fins que tingui l'oportunitat de provar els canvis que els Irlandesos puguin fer més endavant.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…