Ves al contingut principal

Jelly Beans Factory


Una actualització recent del bloc ZOMG, Candy! parlant d'una versió de Jelly Beans imitant pèsols i pastanagues, m'ha recordat un post que vaig arrossegant sempre perquè no se com agafar-m'ho: Els Jelly Bean Factory, la còpia irlandesa de les famoses mongetes americanes.

Els inicis dels jelly beans, segons la Wikipedia, és el Turkish delight, una mena de goma tova amb una capa exterior força cruixent i que alhora permet mantenir el seu interior gelatinós i molt agradable el paladar. És un postre espectacular, i és obligatori consumir si mai visiteu Turquia. Ara bé, em sembla força allunyat dels jelly bean, especialment ara que ambdues marques han convertit el producte en una mena de mocs rodonets i durs amb colors diferents.


En el cas de la companyia irlandesa, és que els seus sabors son força sosos, no marquen ni tenen un punt on el sabor pugi al cervell i et transporti per uns instants a un altre lloc (això ha sigut un intent meu de metamorfosar uns instants que trobo clau en el mercat del dolç, no la descripció dels tripis dels anys 90).


El punt positiu que tenen els "factory", és que enfoquen molt el producte en la procedència del sucre que fan servir, els colorants, la goma que espesseix i d'alguna manera: com de natural és el producte. Això és bo, perquè partint d'aquesta base, si poden aconseguir que els sabors i la tonalitat dels "beans" siguin competitius amb els Jelly Belly, el mercat europeu estarà completament als seus peus, ja que aquí, la procedència de les matèries primes està agafant una emmetzinada força gran, i amb tota la raó del món, la gent ha de saber d'on coi surt el que mengen i que els treballadors que ho han collit/treballat tenen unes condicions de treball properes a les que exigim als nostres països (i per tan, no ens converteixen en uns hipòcrites).


Els "factory", també tenen uns jellies banyats de xocolata que encara no he vist ni provat de la seva competidora americana. Però no us els recomana gaire, són una mica dolents i a la primera mossegada, la xocolata es desenganxa de seguida i et queda per una banda la xocolata desfent-se molt ràpidament i per l'altre, el jelly enganxat a un dels 8 queixals del darrera.


No, de moment els "factory" no m'ofereixen el mateix sabor que els americans, i per els dos dies comptats que dec comprar jelly beans a l'any (siguen generós, ei!), seguiré comprant els americans fins que tingui l'oportunitat de provar els canvis que els Irlandesos puguin fer més endavant.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.


Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella "& Go!" / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda "Nutella snack & Drink"…