Doncs si, avui és 29 Sant i divendres (encara que els estudiants portin una setmana "de relax"), comencen 4 dies de festes i de retrobament. Els més religiosos i no tan, surten o col·lapsen carrers i avingudes dels seus pobles per veure les processions de setmana santa que pobles i ciutats fan en dates tan assenyades.
Aquí però, ens dedicarem a la seva vesant més dolça d'aquesta festa, amb l'ajuda de la Viquipèdia i uns quants blocs, intentaré fer una breu llista fàcil de llegir i digerir (com de costum).
Tortell d'Olot / Foto: Pa amb oli i sucre
Tortell de pasta choux farcit de crema de mantega d'avellanes / Foto: Cuinarsenzill
Tortell de massapà / Foto: Cuina de sempre
Un altre dolç, que no té dia concret però que es menja durant tots aquests dies, són les Orelletes. Si bé els podeu trobar tot l'any (igual que els panellets de la rambla de barcelona), és per aquestes dates on les pastisseries en fan grans quantitats per poder menjar durant els àpats familiars. Les orelletes ja es menjaven als PPCC a l'Edat Mitjana i el temps n'ha creat varietats locals molt preuades, una d'elles i que m'agraden molt, són les de Menorca, fetes de farina, moscatell i oli d'oliva, a taula, un rajolet de mel per sobre i cap a dins! La Viquipèdia menciona altres varietats que em semblen molt interessants.
Un dels molts tipus d'orelletes / Foto: Forners Lleida
Els Bunyols, és la gran figura (per mi) de la Setmana Santa. La seva existència cal llegir-la a través de les formes que tenia L'església anys enrere, on hi havia una imposició molt severa entre els seus fidels per a la pràctica del dejuni i l'abstinència: es prohibia menjar tot el que fos carn, especialment en el període entre Carnestoltes i Pasqua. Un dels productes permesos i molt consumits, era el bacallà i l'altre, els bunyols.
Bunyols de bacallà / Foto: Visca la cuina
Al País Valencià és normal trobar-los de bacallà, o ara que el bacallà és molt car, d'altres peixos que li donin un punt salat. Tot i que també en mengen dels de farina i empolsimats de sucre un cop trets de la paella. Trobo aquí una versió de bunyols molt curiosa: les figues albardades. Són figues patides per la meitat que un cop seques, s'uneixen de nou amb farina i es fregeix com si fos un bunyol. Molt bona pinta té això!
Figues albardades / Foto: Pa amb oli i sucre
A casa meva, però, la menja de bunyols comença a la Fira de Sant Josep, a l'Empordà, on allà els anomenen brunyols per la forma que tenen: els brunyols són bunyols "mal fets", és a dir, no són rodons ni iguals entre ells. I després, no en torno a veure a taula fins dijous sant (ahir).
Bunyols (amb forat) o Bunyols de quaresma / Foto: Pa i altres
Cal destacar que hi ha molts tipus de bunyols actualment, però per tenir les coses clares: Són molt tradicionals els bunyols de vent o caragirats, que són clars i rodons, no en forma d'anell come els de l'Empordà, i que es mengen durant la Quaresma a les comarques de Barcelona. Aquest es troben a les pastisseries tots els dimecres i divendres (bé, avui dia la gent els fa quan els surt del ous) des de Carnestoltes fins a Pasqua, en les variants "de vent" o "de crema" (que són els bunyols de vent però farcits d'una crema catalana més espessa).
Bunyols de vent / Foto: Cuina de sempre (molt recomanat el bloc!)
L'altre pasta, la més mencionada per aquestes festes, és la mona: un pastís que els padrins regalen als nebots al dilluns de Pasqua (recordeu que a Catalunya es festiu, però a Espanya no). A casa, el pastís es valorava segons el ninot que l'acompanyava i que anava molt lligat amb els dibuixos que hi havia de moda en aquell moment: tortugues ninja, doraemon, garfield, bola de drac, pokémon, i un gran i llarg etc. Hi ha gent que m'ha comentat que ells només tenien un ou de xocolata clàssic, rodó i l'única variació era la seva mida, i punt, res del que com ho fèiem a casa (em sento bastant estrany quan m'ho diuen!). El que no he sentit dir de ningú, és que mengi la mona amb llonganissa seca, com és tradició! Llegiu més a la nostra estimada Viquipèdia.
Mona tradicional / Foto: Yo me lo como
Una pasta que recordo que alguna vegada m'havien explicat a casa que no ja no recordava més fins avui, són les rostres de Santa Teresa. la Viquipèdia les descriu i explica així:
És un dolç tradicional d'origen antic i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid, etc.), mentre que en d'altres es poden menjar tot l'any. A d'altres llocs (Occitània, etc.) eren originalment uns dolços de Pasqua però ara es mengen també en altres èpoques de l'any.
Alguns dels llocs on es mengen són Portugal (fàtias douradas), Madrid (torrijas), Marroc, illes Balears (pa amb crema, sopes de partera, etc.) i altres indrets dels Països Catalans (gresoletes dolces, llesques de pa o papa, llesques amb ou, etc.) i Occitània (daudines, soupes-rousses, etc.). D'Occitània es van estendre a la resta de França (pain perdu). Als Països Baixos possiblement van arribar durant el període de l'Imperi Carolingi.
"Torrijas" amb salsa de café / Foto: Beb sweet
La base és sempre unes llesques fines de pa que es mullen en principi en una barreja de llet i ous, es fregeix a la paella i es cobreix de sucre. Però se solen perfumar per a fer-ne versions "més bones", segons els gustos i costums de cada lloc. Així, a Occitània es sol preferir vainilla, que s'afegeix en forma de sucre vainillat; a Catalunya canyella en pols i pela de llimona, "al nord" una cullerada d'algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.), al nord de França se sol substituir el pa per brioix, l'oli utilitzat també depèn del país (d'oliva al sud, de girasol, colza o altres al nord), etc.
També hi ha variants segons els gustos personals, com afegir mel o melmelades, o posar una proporció més o menys gran d'ous respecte a la llet, per obtenir unes torradetes més o menys energètiques. Hi ha gent que fa servir el mateix concepte per aprofitar alguna resta de pa de pessic dur.
Rostres de Santa Teresa, tradicionals / Foto: Cocinando con Katia
Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d'Olot. (Ho podríem lligar amb els tortells mencionats més amunt?)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada