Ves al contingut principal

Galetes Jules Destrooper

Fa poc he començat a seguir el bloc del Monstruo de las galletas. No és la primera vegada que el visitava, ja hi havia caigut navegant per la xarxa alguna vegada, però mai m’havia parat a mirar-lo detalladament. Bé, la qüestió és que aquest bloc, dirigit per en Daniel Martinez (aka Pintxo), va comentar les galetes Jules Destrooper.


Immediatament em va venir una pila de fotografíes de productes de l’ISM 2014 que vaig haver de repetir, entre d’elles, aquestes galetes de Lo-Reninge (a l'oest de Flandes) al 1886. Són fines, suaus i d’un gramatge molt finet que es trenquen a la boca molt fàcilment. Els ingredients són naturals, molts bàsics on l’important és encertar el moment de cocció, torrefacció i secat. Tot plegat, ho converteix en una delícia de galeta que heu de provar si o si.


L'original i més coneguda és la que sembla un gofre rodó (foto superior), però a partir d'aquí la cosa es va anar fent gran i han acabat fent sortits de galetes increïblement bons, aquí un exemple del millor que podeu trobar:


Els que vulgueu provar-ne i no teniu ganes de posar-vos a buscar gaire, us informo que en podeu comprar online a la seva pàgina web o a la botiga de 5 titus d’Olot (i segur que moltes més, però aquestes són les que surten més rapidament al buscador).

Disseny especial de cap d'any elaborat per Claerhout Communicatiehuis

Cal destacar l’elegància del disseny de les galetes. Un sol color i un ús del blanc molt vistós. Crec que molts de vosaltres us haurà quedat gravada aquesta imatge de Jules Destrooper, igual que en el seu dia ho van fer els de Nestlè amb la “Caja Roja” o Ferrero amb les boles daurades.
Fins on he pogut llegir, l’estudi encarregat del treball gràfic de les caixes de galetes actual són els flamencs Claerhout Communicatiehuis, un estudi que ha fet treballs molt bons i elegants des del 1981.

Fàbrica, imatge retocada de la Wikipedia


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…