Ves al contingut principal

Assortit de Werther's Original

Avui parlaré d’un producte que també coneixeu molt, o si més no, heu vist a milers de llocs al llarg del país. Crec que no hi ha botiga de dolços que no tinguin l’original caramel dur de toffee amb paper daurat: els Werther’s Original, anomenats així des del 1990, ja que abans es deien Werther's Echte.

A l'esquerra, els que vaig provar. A la dreta, la família sencera de la seva web.

Però avui no parlaré del clàssic, sinó d’uns pots amb varietat de caramels que potser no trobareu tan fàcilment com els altres. En vaig agafar 4 sabors però realment, segons la web alamana de la marca n’hi ha sis. Cap problema, més endavant els busco i amplio el post o en faig un de nou.

Werther's de mousse

El primer que vaig obrir, i no vaig fer foto (aghhh!) va ser el de xocolata negra, volia començar amb bon peu amb una cosa que tenia tots els punts per agradar-me, i efectivament, va ser un bon bombó, xocolata sense cap crítica.
El segon, ja més previsor, el vaig partir primer per fer-ne la foto… i oh, sorpresa, no sabia que eren “compostos”, creia que els caramels dipositats era “difícil” que quedessin tan bé (o vaig tenir molta sort i he tingut a les mans els més ben fets de l’any). Una mena de galeta molt lleugera coberta d’un caramel o xocolata amb llet molt dolça que ells han anomenat “mousse” (potser per la quantitat d’aire del farcit?) i que indicava que el tast dels pròxims dos serien igual de bons:

Werther's feine helle

El tercer Werther’s tenia aquesta textura psicodèlica o remolí a partir de dues masses (xocolata amb llet i xocolata blanca?, quasi que si) tan característica i era completament massís, igual que la xocolata negra però d’un sabor força dolentot, no m’ha convençut gens i és, de lluny, el que trauria de la “família”.

Werther's de caramel, molt original.

L’últim, ja era molt similar al clàssic Werther’s que coneixeu (si és que els coneixeu, clar) i ja l’he fet durar més. Dolç i molt suau, cremós i que va deixant marca a la part més enrere del coll marcant, per una bona estona, el sabor de mantega cuita. Espectacular. No crec que calgui dir gaire res més d’aquesta empresa, ja que és de les millors marques que té el gegant internacional Storck.

El Werther's de mousse i el de feine helle abans de ser tallats.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!