Passa al contingut principal

Shinan-ji temple rock garden

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

No m’agrada gaire fer traduccions d’entrades d’altres blocs, però la raresa d’aquest, i la poca probabilitat que acabi a les meves mans es mereix una menció a Bol De Sucre si o si. No hi hauria de donar tantes voltes… de fet, que la idea vingui del dissenyador Tomonori Saito, ja hauria de justificar-ho tot.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

Escriuen a Spoon-tamago que al Japó, els jardins amb pedres Zen són molt abundants i un recurs per a la relaxació. Els habitants de Tòquio sovint viatgen fins a Kyoto (antiga capital del Japó) només per provar com d’efectiu son els venerats jardins dels santuaris locals. Una altra manera de relaxar-se és menjant dolços japonesos. La combinació, el yin (陰) i el yang (陽), dels jardins amb els dolços nipons és el Shin-ji temple rock garden.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

El nom, és completament fictici, la caixa amb sorra fina (sucre molt refinat i trinxat) i les roques (dolços amb sèsam i d’altres delícies, totalment comestibles) és una realitat.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

La idea, s’ha dut a terme amb el ja mencionat Tomonori Saito i Shohei Swanda, qui juntament amb l’experiència de l’artesà de dolços japonesos Motohiro Inaba (recordeu que no és una cosa de 4 dies, ja ho hem explicat anteriorment aquí) han fet la idea del jardí Zen comestible una realitat (a l’abast d’uns pocs, val a dir…). El raspall per fer les línies i jugar, és l’única cosa que no es pot menjar. (La caixa tampoc, ostres! La caixa no!)

El treball va ser premiat pel jurat al 2012 amb el premi Midtown Tokio, a la categoria "Peace of mind".

Motohiro Inaba (dreta) a l'entrada del Wagashi Asobi. / Foto: Living-lets

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...
1 comentari
Més informació

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...
1 comentari
Més informació

Pastilles de regalèssia Ga-Jol

Acabem la setmana a Dinamarca, i endevineu què? Si, correcte, un sabor de regalèssia. Què esperàveu si no? Hehehe. Doncs igual que la seva ex-colònia (Islàndia), la regalèssia mentolada, amb xocolata, molt amargant amb altres elements és el seu must . No tinc gaire clar quin seria el nostre sabor... la cirera? Per allò de la piruleta Corazón i perquè sol ser un sabor molt similar a la maduixa però més intens, o potser la menta i l'eucaliptus? Segueixo sense tenir-ho massa clar. El que si que no compraria diàriament per sabor, és aquest classic de Ga-Jol, i això que aquestes llenties dolces i amargants, per mida i textura, em sembla fantàsticament bo i divertit. Però ja he vist a la web que hi ha una bona colla de sabors. Que no donc res per perdut i que segur que trobo el meu gust del Sant Grial . Ga-Jol avui dia forma part del Toms Gruppen però havia funcionat coma a empresa independent des del 1933. Són els més famosos, coneguts i bons fabricants de les monedes de re...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació