Ves al contingut principal

Hitohi by Kotaro Watanabe

Avui tornem a un tema força recurrent últimament en aquest bloc, i és que cada dia hi estem més capficats (com aquí o aquí) i creiem que és bo que la gent també ho sàpiga: Els Wagashi.


Aquests dolços sempre han sigut tant una forma d'art com una delícia culinària - que canvien i es vénen en diferents colors i formes al llarg de l'any, depenent de la temporada, els wagashi són d’un color o d’una textura determinada que ens recorda l’època. Per exemple, quan arriba la tardor, els wagashi venen amb un toc vermellós de les fulles d’auró o cirerer.


Però en lloc de seguir la pauta tradicional, el dissenyador Kotaro Watanabe va triar tenir el seu hitohi (un dia, en japonès). És a dir, va canviar el canvi dels wagashi d’un a any i n’ha creat d’altres que segueixen els canvis de l’hora del dia. El resultat, creat amb col·laboració amb Toraya Confectionery Co., Ltd., un famós fabricant de wagashi (Yoko Kawashima), és un conjunt de 5 confits que representen els cinc patrons o tons de llum d’un dia.


Però els dolços no només són macos (recordeu que ja vam parlar aquí sobre la importància del COM per davant del QUÈ en la seva fabricació) - aquests wagasi vénen també amb beneficis nutricionals.
Watanabe, també és part d'un estudi de disseny anomenat The Future Laboratory, i per fer el seu projecte d'inspiració per a l'aliment del futur, cadascun dels 5 dolços conté els nutrients específics necessaris per al moment del dia en què es consumiran.

A primera hora del dia, el Daybreak (Akatsuki), fet amb pasta d'arròs a l'exterior i goma de fava al seu interior ens donaran els sacàrids i minerals necessaris per produir neurotransmissors per a un dia.


Ja al migdia (a l’hora del vermut coi) el Respir (Ikitsugi) fet de sucre granulat i xarop de midó glutinós, ens estimularà l'estómac abans de l'hora de dinar i generarà energia per continuar amb la feina o els estudis.


El Meridian (Hiru-tsukata) d’escuma blanca ensucrada i gel cristal·lí clar. Raó?” La somnolència pot ser sacsejada mitjançant el consum d'un aperitiu després de dinar, amb una quantitat de sucre adequada"


El nostre preferit, i de llarg, és l’Afterlight (Yu-tsukata). Uns dolços d’escuma de gingebre amb sabor. Entre un núvol, una crispeta i arròs inflat (però molt diferents d’ells) "Expressa un mar de núvols il·luminades pel sol ponent"


I acaba el cicle diari amb l’Abalisament en Slumber (Izana-i), conté anís per relaxar la ment després del sopar. Captura "la feble llum amb prou feines es veu des de la volta de la lluna nova". (Tot sempre acompanyat d’una bona dosis literària… ai, que lluny ens queden aquestes experiències gastronòmiques aquí…)

Fotografíes de Takashi Mochizuki i Yosuke Suzuki

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?