Ves al contingut principal

Goldkenn i Jack Daniels

Suposo que si us dic Suïssa i lingots d'or, l'última cosa que us ve al cap són barres de xocolata oi? A mi també em passa, però a partir d’avui també haureu de tenir les rajoles de xocolata Goldkenn al cap.



Situats al costat del llac Geneva (des del 2011 al llac Neuchatel), l’empresa porta des del 1980 elaborant xocolata com s’ha fet sempre per aquestes contrades alpines, especialitzant-se en xocolates i trufes farcides de licors. Ja fa un temps que corren pel mercat (jo els he conegut a l’aeroport, a les botigues no n’he vist encara) uns cobranding de Goldkenn and marques de begudes alcohòliques (whiskies): Cointreau, Grand Marinier, Williamine, Ron Saint James, Remy Martin (dues versions), The famouse grouse,  i de la que parlarem avui: Jack Daniels.



D’entrada us dic que la xocolata és impressionant, fina i amb una amargor molt encertada. Fosca, negra i amb un cruiximent al mastegar molt dur (és un bon senyal). El punt que em fa ballar si recomanar-vos o no la rajola és que l’essència de Jack Daniels és… pse pse. Entenc que mai podem exigir la mateixa experiència en el whisky d’ampolla amb un altre producte alimentari (i encara menys sòlid), però d’aquí a dir que està farcit de Jack és passar-se tres o quatre pobles. Val a dir que, la quantitat de farcit de licor és el més generòs que he provat fins avui.

Exemple d'expositor amb les rajoles de xocolata amb diferents whiskis

Entrades populars d'aquest blog

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…