Ves al contingut principal

Nougat Vital

Torró d'Agramunt. Foto: Xixona Maite Mira

Avui parlarem d’un producte que aquí ja coneixem molt, el torró. Originari de les cultures mediterrànies i d’origen difús. Les teories més creïbles apunten l’origen àrab (sobretot per l’ampli ús de l’ametlla que tenen des de generacions passades).

Cal puntualitzar unes coses que he llegit de la Viquipèdia, força importants per entendre el producte d’avui: No s'ha de confondre el torró dit "fort" (en castellà, duro), com el d'Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d'origen comú, com l'àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l'occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l'halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.

El logo té un rotllo "empresa càrnica". Potser només ho veig jo que estic envoltat de carnisseries.

El nogat Vital em va sorprendre pels ulls, un torronet tou (no vaig caure amb el nogat fins més endavant) i per aquest embolcall tan simple però efectiu. Estovalles de masia de pagès per un producte tradicional com el torró? Que gran! Sempre li dóna un toc prèmium… sempre i quan no siguis una empresa d’aviació com Volotea (que llavors queda com el cul). El Nogat, és bo, el consideraria dels millors que he provat… però sempre seré més partidari a un torró d’Agramunt com els Vicens, que una variant "estovada" del torró.



El 1923, Vital Gormez, jueu i fill d’una saga familiar dedicada als dolços i confits de Constantinoble (avui Istanbul) marxa a descobrir els secrets de les ametlles en la Mediterrània. El viatge, el va portar a Montélimar i el seu nougat, a Alacant amb el torró i la xixona i Verona amb el torrone de mel o de festucs. El seu pelegrinatge gastronòmic va acabar el 1926 al poble de Ghent, on va trobar la seva parella sentimental Elsa Soens i va començar a treballar “en serio” en la fabricació d’alló que havia anat aprenent al llarg de la seva vida: torrons, nogats i derivats.

Interior de la fàbrica Vital a Nevele (Bèlgica)

Un dels reptes de Vital, i que ja hem comentat vàries vegades en aquest mateix blog, és que els paladars nord i sud d’Europa són molt diferents. Vital ho sabia i havia de trobar una manera de fer pasta de nogat una mica més tova que l’habitual i amb tocs de vainilla. La parella Gormez van evolucionar la fórmula i ampliar els sabors i formules per arribar el que és avui dia: una gran empresa, ara ubicada a Nevele i portada per la tercera generació familiar dels Gormez i amb molts premis a l’esquena, entre els quals destaco l’Internacional d’Alimentació de Barcelona del 1986.

Torró de pinya colada de Vicens amb l'Àngel Velasco i Albert Adrià. Foto Blog Vicens

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?