Les móres de goma, és de les coses que sempre he anat menjant de forma regular. Quan faig les meves pròpies bosses a granel, no hi poden faltar les rajoles àcides, les claus i les móres.
Aquest costum, m’ha portat a provar molts tipus de mora, de dolentes i de molt bones (i que forces vegades costen de distingir bé les bones de les dolentes). El que no havia fet mai és comprar la bossa del supermercat, i com que al bloc m’agrada tenir-ho tot al més ben etiquetat possible, he decidit començar avui a fer-ho més sovint.
Els primers han sigut Fini, líders del mercat espanyol en fabricació i distribució de gomes (segons dades fins al 2013), i els seus Jelly Berries, unes móres molt bones i que les col·locaria a la part de mores que consumiria regularment. N’he provat de millors, però les que fabrica Sánchez Cano a Molina de Segura (Múrcia) em semblen prou dignes per recomanar-les a tothom a què les provi.
Aquest costum, m’ha portat a provar molts tipus de mora, de dolentes i de molt bones (i que forces vegades costen de distingir bé les bones de les dolentes). El que no havia fet mai és comprar la bossa del supermercat, i com que al bloc m’agrada tenir-ho tot al més ben etiquetat possible, he decidit començar avui a fer-ho més sovint.
Els primers han sigut Fini, líders del mercat espanyol en fabricació i distribució de gomes (segons dades fins al 2013), i els seus Jelly Berries, unes móres molt bones i que les col·locaria a la part de mores que consumiria regularment. N’he provat de millors, però les que fabrica Sánchez Cano a Molina de Segura (Múrcia) em semblen prou dignes per recomanar-les a tothom a què les provi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada