Passa al contingut principal

Sweet Saba de Maayan Zilberman


Maayan fotografiada per Jason Lewis

A finals de gener d'enguany parlava de l'Alice Stewardson i les seves creacions realistes de ceràmica. En parlava perquè amb la ceràmica hi canalitzava un manifest personal contra el menjar d'impuls (que sol ser la majoria del que comento per aquí) i ho vaig trobar molt interessant. Avui, no és l'objecte que es representa si no el material que es fa servir per donar forma a objectes quotidians.

Peçes d'art i mans fotografiades per Jason Lewis

fotografíes de Sarah Jacobs i publicades a Bussiness Insider

Una de les coses que m'ha sorprès és que algunes peces s'hi veu uns colors, o més aviat una mescla de colors, que impressionen i si no sabéssim que es tracta d'una peça feta amb sucre i colorant alimentari, pensaríem que és d'un altre planeta. No és així, Maayan Zilberman ho tenia tot pensat i calculat. Treballar com a directora creativa i dissenyadora durant quinze anys a la indústria de la llenceria diu força de la persona, la creativitat i la visió poc corrent que deu rondar pel seu cap.

Obres a mig fer fotografiades per Sarah Jacobs i publicat a Bussiness Insider

 
Zilberman treballand a l'estudi de Brooklyn. Foto de Sarah Jacobs i publicat a Bussiness Insider

La història de Zilberman però, comença quan la família es trasllada d'Israel a Canadà on amb el seu avi, inventaven receptes de cuina. Es nodrien dels aliments i experimentaven amb ells. Aquesta influència tan bèstia que va tenir de ben jove ho ha acabat marcant al projecte actual: recordant el seu avi posant-lo al nom de l'empresa Sweet Saba (Saba vol dir avi en hebreu). Després de passar els quinze anys al món de la llenceria i fundar una marca (The lake & stars, 2007), torna al món de l'alimentació amb Sweet Saba (2015) on modela objectes del seu passat oferint a l'espectador una experiència sensorial múltiple, que no s'espera i amb un sentit de l'humor molt particular. El mes passat (i per això m'hi arribat les creacions de Zilberman a les mans) va iniciar una línia de caramels creats exclusivament per la Whitney Museum of American Art inspirada per les obres de l'exposició "Human Interests: Portraits from the Whitney’s Collection" comissariada per Dana Miller i Jennie Goldstei.

Position Series #20, 2009 de K8 Hardy
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure
1 comentari
Més informació

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.
1 comentari
Més informació

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.
1 comentari
Més informació