Ves al contingut principal

Crispyclan sabor paprika de La Mole


Crispyclan és una col·lecció de chips (patates fregides) de la casa italiana La Mole. El primer que crida l'atenció és el seu elaborat embalatge sense l'habitual brillantor de les bosses de patates. Això, els dibuixos que podeu veure a la resta de la col·lecció de sabors (naturals, rosmarino, pizza i paprika) i pel fet de ser una espècie de raviolis aixafats sense farcit.


Ja m'heu llegit algunes vegades parlar del picant, i em tira enrere, no m'agrada gaire i sovint ho trobo massa fort. No és el cas d'aquests, prou decents i que m'he pogut menjar sense problema. Potser els amants del picant ho trobaran massa suau per ells. Bé, almenys, el sabor del paprika és molt bo, i ben segur que us agrada.


La Mole es va fundar el 1978 coma empresa de fornejat, que feia coses que es fan al forn, vaja. Aquesta passió que mostraven per la feina es va veure posteriorment en un rendiment considerable de la producció, que els va permetre alhora, treballar amb altres sectors que no els eren tan propis. Així van néixer els quatre pilars que formen aquesta empresa de Torí: la part clàssica amb els "Spighetti" o els "Grissinelli", els snaks, el servei d'hostaleria i els dolços com "Torcetti, galetes de Piedmont i altres coses acabades amb etti i elli. Tot molt maco, i la primera experiència que tinc amb la marca italiana ha sigut molt satisfactòria.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!