Mary Jane és d'aquests caramels històrics per excel·lència. Creat al 1914 per Charles N. Miller, avui dia encara triomfa a les Amèriques, del nord i del sud, i part de L'Àsia, on ha tingut molt bona rebuda.
El caramel està fet majoritàriament de mantega de maní (mantega de cacauet), melassa (un liquid espès derivat de la canya de sucre i d'un color marró molt fosc), xarop de blat de moro i sucre (entre d'altres). El xarop deu ser el que manté la pasta de cacauet d'una certa consistència per embolicar i guardar, encara que jo me'ls he trobat que perdien "líquid" per tots costats. (No en feu massa cas però, feia un parell de mesos que eren dins d'un calaix) Després de treure els trossos més grans de paper hi havia enganxats, en mossego la meitat: és un xic dur, al començament, i després ja es va estovant tornant-se una pasta feixuga però no enganxosa.
Hi ha gent que li agrada les pastes que s'enganxen a les dents, per part meva, no. De fet, si em passa mai, allò se'n va a la merda directament, és fastigós.
A nivell gràfic no tinc massa res a dir, és "de tota la vida", la figura d'un nena amb un flotador on hi posa "Mary Jane" menjant el toffee. Tenint en compte que no ha variat pràcticament gens des de la seva creació, em sembla inútil fer-ne una valoració,especialment de la tipografia. És un tresor històric que es segueix venent a milions arreu del món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada