Bol de sucre

Avui estic una mica confús, aviam si sabeu de qui és el producte: Intervan o Verquin ? Avui però, parlem d'aquest toffee sense sucre, un dolç força peculiar perquè majoritàriament, solen ser tots de sucre i molt enganxosos, però sense i amb aquesta textura que té, és tota una senyora troballa. Ho trobo espectacular i els tres sabors assortit que hi ha disponibles: caramel, xocolata i café estarien dins una línia de sabors molt similar que m'ha agradat molt. Fins on he pogut trobar, sembla que ho fabrica Pictolín , però en el meu cas, no hi apareix ningú (de fet, és de difícil lectura la part del text legal) i fent unes quantes recerques per internet sembla ser que és una de les dues versions que fa Intervan i l'altre, a jutjar per algunes recerques, diria que és de Verquin , però el que és estrany és que no hi siguin com tampoc hi tinguin el Fwi , aquella bola de xocolata amb goma al centre . Gràficament l'assimilació és força evident, (i aquí és on m'he p...

Tornem al toffee que fa més pel fred que s'acosta. Oi? Doncs el d'avui és d'una marca Tunisiana que ja la vam descobrir al setembre amb uns caramels farcits, la Papillon . El toffee de llet en qüestió no te massa secret, és un caramel tou, amb el sucre ben torradet al seu punt i amb el color característic que queda sense afegir-hi cap colorant. El seu embolcall és com la gran majoria de toffees, brillant amb un centre de color (en aquest cas blau perquè porta un contingut de llet més elevat) i amb laterals daurats que li donen qualitat (sobretot li donen a aquells que no en tenen, que no és el cas). Si els veiés, potser en tornaria agafar, però no n'estic segur.

No són pocs els toffees que he parlat per aquí, de fet, a molts caramels tous a vegades hi ha certa confusió. Exemples com l' Snipe o el Jadel ens donen a entendre que poden tenir formes variades, i per els toffees d'avui, estaria bé que recordéssiu els Toffelino que vaig comentar fa uns anys. Aquella forma tubular tan estranya que vaig notar a llavors, ara és com un standard . Només cal veure els de llet que ha fet la casa Cipi (una marca de la romanesa Bomboniera ) per comprovar-ho. Però a diferència dels caramels de la mateixa marca, crec que el toffee de llet està ple d'errors. El color aquest que no acaba de ser ni crema ni el caramel del toffee original, el sabor extremadament dolç, una textura molt dura que costa d'estovar amb la saliva  Només es salva l'embolcall, que amb una estètica kitsch molt de l'Europa de l'est, podria arribar a formar part d'alguna exposició del CCCB . En fi, que no és un bon dimecres per comprar toffees i p...

Sembla que per fi, tenim un toffee farcit amb un farcit com déu mana. Al final han sigut els de Milka que han tret un assortit de toffees farcits amb sabors: el clàssic, el de crema d'avellana i el de cafè. Jo com que sóc així de gafe malastruc (gràcies diccionari) he agafat el més dolç, el que desprén un aire de xocolata amb llet més béstia i que indubtablement, dels tres, ja es veia a venir que no m'agradaria. Però he caigut a la mateixa trampa que tothom. La bossa. I quina bossa senyors, aquest mate violeta de la marca amb aquestes lletres d'aire cal·ligràfic, amb la lligadura de les efes i el remolí de caramel que hipnotitza... no em podeu negar que atrapa. Atrapa ara que és de les poques que fan servir aquesta impressió. Ja ho veurem més endavant. El producte però, està uns quants quilòmetres enrere. Per començar, una vegada obert el paper ha passat de primera divisió a tercera regional, i per si ja anava errat en el sabor, l'olor de crema de llet desna...

Ja fa dies que tinc ganes d’ensenyar-vos els pocs productes que encara tinc de la fira ISM d’enguany, pocs mesos de la pròxima edició que tindrà lloc de nou a la ciutat de Colònia del 31 de gener al 3 de febrer. El Toffelino cremoso de Gerió és un dels toffees de la família toffelino, que inclou uns de fruita, uns que vénen banyats amb xocolata negra (!!!) i els que us ensenyo avui, amb un toc de cacau. De forma tubular, el toffee té un relleu estrany i una allargada que obliga a fer-ne un parell de mossegades (si us el poseu tot sencer, quedareu molt golafres, doncs la peça és força gran). Però la seva textura fa honor al seu nom, és un toffee que es desfà i s’enganxa relativament poc (solen ser molt enganxosos aquests dolços, si no, proveu de menjar un mentos choco sense que s’enganxi). Pel que fa el seu gust, és molt bo: porta aquest cacau que es pot apreciar en el color, es nota quan el menges però em desagrada que tingui aquest regust tant i tant dolç. Ai aquests “p...

Entre Malmö i Gothenburg, hi ha una ciutat que es diu Strömsnäsbruk. És d’aquells noms nòrdics tan divertits d’escriure i encara més pronunciar (mode ironía: on), val a dir que de més difícils n’hi ha a Islàndia, però ens quedarem a Suècia. Us vull parlar d’aquests Fudge que m’han deixat la boca aigua. Són productes de l’anterior edició de l’ ISM i estava exposat a la zona de Try Sweedish , un aparador que engloba petites i mitjanes empreses del país escandinau. Herrgårdstoppen AB és una d’elles i fa aquestes barretes de 50 grams amb diferents gustos: vainilla, avellana, toffee, xocolata, maduixa i regalèssia. Jo només vaig agafar-ne dos, sense saber gaire quin era quin, vaja, que el vermell era una maduixa o mora estava cantat. Però dels dos, el millor m’ha semblat el de vainilla, un sabor molt fort i difícil de descriure. A tots dos, el paladar ha notat un regust molt fort de llet condensada i la dolçor del sucre. He de dir que m’ha encantat el producte, dels millors toff...

L’any passat, Walker’s Nonsuch estaven en fase de remodelació, ho dic perquè en l’any i escaig que ha passat des de l’última entrada al bloc ha canviat coses, la seva web és agradable de navegar i han tret algunes novetats. Una d’elles, els toffees de menta, i la diferència amb els Milk Chocolate Éclair és increïble, molt millor. Tot i ser un toffee que s’enganxa força, crec que la textura i sabor valen l’esforç de provar-lo. Encara no n’he vist per aquí, però són molt coneguts i segur que teniu algú a Londres (adquirint experiència servint cafès, hehehe) que us en pot baixar a l’estiu. A Espanya (segons Walker’s ) els distribueix King Regal , fabricants i distribuïdors de productes de xocolata i gomes amb seu a Oliva (País Valencià). Jo de vosaltres els provaria, esteu avisats.

L’octubre de l’any passat, parlava d’un sabor increïble que havia posat Air heads al seu toffee de fruita pla. Una delícia que segueix superant, per poc, el seu germà de cirera. Vegeu-lo: Seguint les mateixes característiques que l’anterior, tant en elasticitat com en textura crec que el toffee de Kentucky (igual que les seves aletes de pollastre) és una delícia. No me’n cansaré mai. Algú va a Estats Units aquest estiu i me’n pot portar? :) Per cert, feliç Sant Joan i bona revetlla! Tornem al 25 amb més dolçor que mai!

Des de la ciutat de Köthen (força al centre del país, prop de Leipzig , Alemanya), m’arriba aquesta mena de toffee de llet molt dolç i fort de sabor. L’empresa és International Sweet Trading Verwaltungs GmbH , així que em temo que podem descartar que en siguin els fabricants, tot i que el producte, és molt alemany i polonès. Pels pocs que menjo, és d’agrair que siguin d’aquesta manera tot i que m’atipen molt ràpidament i fan venir molta set. Si els recomano? És clar, proveu-lo, és bo! Segons els ingredients del paper, aquest producte porta únicament sucre, glucosa, llet condensada (31,1%), crema (4%) i mantega (2,3%). No em pregunteu de què és la crema, però ben segur que és un altre derivat de la llet que fa que tot plegat sigui molt dolç. Com a apunt final… no us sembla extraordinària la vaca feta amb un 3D dels d’abans? Em guardaré el paper i l’emmarcaré per quan em vulgui posar nostàlgic.

Fa mesos que tinc aquest producte (i alguns altres més) de la fira ISM . Ho tinc força acumulat i com que s’acosta la calor, tot el que és xocolata m’ho he d’anar menjat ràpid, així que, amants de la xocolata, aneu preparant la llista amb coses que heu de provar. D’Amstelveen (a tocar de la capital dels Països Baixos), la fàbrica Martinez Chocolatier ens ofereix aquesta barra de toffee banyat de xocolata amb llet belga. Desconec el tret diferencial entre la xocolata amb llet belga i la que no ho és, però la que combina amb aquest producte és molt bona i la recomano. Toffeebreak és, per mi, una descripció del producte i no un nom que fa justícia a què hi ha a dins. Quan em trobo amb aquest tipus de casos, trobo que s’ha deixat perdre una oportunitat, perquè siguem sincers, Martinez no la veig fent una campanya com la de Danone quan informa la gent que els seus iogurts griego es diuen Oikos , oi? Tot i així, animo els que trobeu la barreta, a provar-la. No són gaires les cos...

Saujania o legalment, Saujania Sdn. Bhd. , és una empresa de Malàisia fundada el 2009 i encarregada de fabricar quatre referències que estan conquerint el mercat asiàtic: Altitude , Nicos , Hatch i els que veurem avui: els Gee . Aquest Gee vénen recoberts per una capa dura de sucre, en principi el que hauria de ser una petita capa cruixent per mi és una bona closca. Massa dura i cal mossegar amb força. Acabo trencant, és clar, el caramel en uns quants trossets i llavors si, després de tenir-los una bona estona a la boca ben ensalivat, l’interior queda una mica toffee, smoothie que en dirien els americans i es desprèn el sabor de cafè (artificial) que té. El millor dels Gee és el paper, aquest negre que imita un tapís de luxe li dóna un aire de categoria prèmium. Trobo que gràficament és una peça interessant, i ja va ser el motiu pel qual vaig agafar-lo, però com a producte per menjar de nou, no crec que el tingui present.

Tornem a la llista de productes de la fira ISM del 2015 que es va celebrar a Colònia (Köln) a principis de Febrer. Avui és el torn d’un producte que m’ha enamorat a la primera mossegada, els Cow Tales (cues de vaca). Aquest dolç entraria tipològicament dins el grup de toffee’s rodons. Té una llargada d’uns 6 centímetres i va farcit de crema de llet. Boníssim, i encara que ho pugui semblar, no és molt dolç. Segons l’empresa americana que el fabrica: Goetze , és una versió allargada dels Caramel Creams , un producte que fabricava abans del 1984, quan va decidir canviar-ho per les Cow Tales. Estan disponibles de dues llargades, la mini (que ensenyo a les imatges) i la més llarga, molt similar als “stripes” àcids que hi ha a les botigues. Els sabors disponibles, a més a més del clàssic de vainilla són els de xocolata, poma i maduixa. Goetze (pronunciat com Gets ) és una empresa ubicada el 1895 a Baltimore (Maryland, USA) i especialitzada en productes a base de caramel, tot i...

Com la majoria de productes japonesos que comento, desconec què posa a la caixa fins després, quan en faig una mica de recerca per internet. Curiosament, aquest toffee dur de llet, no sabia que era de UHA fins que ho he buscat… vaja, que ho pos a la caixa en vermell eh? Però res, no ho havia vist. podeu veure el disseny anterior a Candyblog . Doncs resulta que són els que fan els Shigekix i els Puccho que tant he comentat aquest estiu. Aquest producte però, és força diferent: d’entrada no fa cap mena d’olor, ni al obrir la caixa i l’embolcall. Una vegada desembolicats, veig que per alguns costats s’ha enganxat al paper. Podria ser la meva poca cura de conservació, o l’alt concentrat de llet que porta, que deu fer el toffee molt sensible. Si per fora és dur, a dins, un cop llepada la capa exterior, és esponjosa quasi com si es tractés d¡una mena de pols. Això, provoca que en mastegar el que queda de la massa exterior i la pols interior, es converteixi en una mena de toffee ...

Tornem a l’imperi Glico. Ho dic en un sentit positiu, ja que els caramels tous d’avui són molt bons. D’entrada, la caixa em crida força l’atenció, habituat a veure Glico amb una tipografia cal·lgràfica (la del logo, vaja), veure-la així com si fos un grafiti, em sorprèn molt. El producte no té cap nom per identificar-lo: Glico almond, perquè està fet d’ametlles i té un sabor d’ametlles clar. Dins de cada quadrat, inclou trossets d’ametlla que el fan més artesanal, més elaborat i ajuda a justificar una mica l’elevat preu (prop de dos euros m’ha costat). La caixa on van tots posats és també, una delícia. Pocs productes d'aquest tipus venen tan ben posats i, per mi, són molt agradables de veure. He donat un cop d’ull als productes Glico que he anat comentant, ja em sap greu, però veig que només provo les rareses que treuen. També podeu trobar coses més normaletes, però jo amb les patates Karujyaga o els Pocky panda , m’ho he passat molt bé. Una vegada més, crec que és un ...

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle , els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee. Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller , que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals. Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta p...

Si llegiu Airheads i us ve al cap la pel·lícula d’en Michael Lehmann amb aquella banda de música “The Lone Rangers”, és que sou molt grans. D’edat em refereixo. Però no serà el cas d’avui, evidentment, on parlaré d’un toffee de fruita extremadament bo! Apunteu-vos-ho a on coi sigui, però quan en trobeu un, compreu-lo! És “de lo milloret” que he provat de toffee de fruita fins ara. Molt millor que aquells Laffy Taffy de Nestlé i a l’alçada dels Hi-Chew de Morinaga, sens dubte, entre aquests dos caramels tous tinc seriosos dubtes per decantar-me per un costat o l’altre. De fet, aquesta “sort” m’obligarà a comprar sempre els dos fins que ho solucioni. 16 grams d’una pasta tova d’un blau elèctric, a estones sembla poc comestible, però el sabor artificial que hi ha és per menjar-s’ho amb el paper i tot. Detall curiós, de què deu ser la idea de posar Air-heads i un globus com a imatge? El producte, creat el 1986, és propietat de Perfetti Van Melle i la seva producció és a ...

Fruittella és molt conegut al nord, concretament als Països Baixos, i va molt bé per explicar d’on prové el nom de Perfettin Van Melle : Perfetti de la companyia italiana mentre Van Melle és l’empresa que fabrica aquests caramels suaus i molt saborosos des del 1931 a Breskens de la mà d’Isaak Van Melle. Amb un rosat molt pàlid i una textura airejada i molt agradable, el fruitella m’han ben enamorat el paladar. El sabor és el que m’ha sorprés més, acostumat a altres productes tous més «artificials» i que aquest matisen que els colorants i les aromes són naturals, pot ser que aquest 3% de suc de maduixa (concentrat) realment faci la seva feina. (Una Fanta porta un 8%). Ja en els seus orígens, quan va ser introduït al mercat alemany la gent l’anomenava «el dolços quadrats» i per molt que sembli una cosa ben normal avui dia, abans era un «hit», més ho va ser quan es va convertir en el primer producte en vendre’s com un rotllo quadrat. Són moltes les empreses que hi fan avui ...

I tres! Acabo la trilogia de Puccho amb aquest d’edició limitada. Després de parlar del Puccho de llimona i de shikwasa, avui en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto (熊本県)) ens presenta el sabor d’ aranges ( Citrus paradisi o Pomelo , en castellà), un fruit cítric que es planta molt a la zona. (La relació és similat a la que tenen les taronges amb València). M’agrada com apareix en Kumamon a l’envàs, com si tot ell ho fos i donant un negre intens a tot el disseny. De moment, és el millor que tinc d’ell després d’aparèixer al post de charaben i als Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella. A més a més, per si no ho havia comentat en una entrada abans, en Kumamon va guanyar el premi de la millor mascota nacional (si, aquestes coses existeixen) l'any 2011, per davant d’en Bary-san (un pollastre que representa la ciutat d’Imabari, va guanyar el primer premi el 2012 i la Nishiko-kun (una cosa molt rara… vaja, rara com el nom de la ciutat que representa: Nishik...