Bol de sucre

Avui recupero l’espai de rareses, aquest lloc on acostumava a pujar sabors estranys però que amb el pas del temps, el que és estrany esdevé “normal”. El que m’agrada fer més però, és presentar-vos Kunstfood i el que l’envolta, avui, el torn de l’artista anglesa Alice Stewardson . De Bristol , m’arriba l’obra d’aquesta jove ceramista que ja ha rebut elogis de totes bandes (mai se’n reben suficients en el món de l’art, creieu-me) i entre els quals m’hi vull afegir immediatament. Les imatges que veieu, són ceràmiques en forma, aspecte i mida dels dolços originals. Profiteroles, macarons o galetes (Chips Ahoy?) de ceràmica, brutal. Segons Stewardson, el projecte qüestiona la hiperrealitat dels aliments a la publicitat. Aquelles hamburgueses del Mc Donalds que sembla tres vegades més gran que el que t’acaben posant a la safata en seria un exemple, però no s’acaba aquí: els anuncis de Florette (o similars) amb aquell verd que sembla un vestit de l’ Agata Ruiz de la Prada ? No us ...

Recordeu aquesta manera d’embolicar dels caramels farcits de Pifarré o els farcits de mel Gerió ? Doncs avui anem a Polònia on la casa Roksana hi embolica els caramels de maduixa. Una mica més petits del que estic habituat a veure, sempre m’ha fet gràcia aquesta mena d’embolcall que permet aguantar el caramel dret. Aquest paper, a més a més, dóna aquest efecte descriptiu sobre el sabor del producte, convertint-lo en un llenguatge visual universal (també 'podria ser el cas que no sabessis què és una maduixa, o com és…). El caramel de dins però, és una mica pèssim, no en tornaria a comprar ni de conya. Eviteu-lo i busqueu una altra cosa, o de totes maneres, feu cas el que ells diuen i proveu el “Krowka”, el dolç de llet original que és el producte estrella.

Com diuen a Mogmog , les barretes Ippon (una barreta) Manzoku (satisfet) són suficients per minvar la gana… unes bones hores. Jo he estat lluny de quedar tip, les vitamines que porta (vitamina E i unes quantes del grup B) no són suficients per a la meva golafreria, però això no és res nou! El que és increïble és que Asahi fabriqui dues famílies de barretes senceres. El primer gran grup el forma la barreta de cereals blanca (és la que us presento avui, amb un aprovat alt), la de cereal amb xocolata, una amb el gust de la famosa beguda Calpis i una de cereal “black” amb un 80% menys de sucre que la resta dels de la seva família. L’altre gran grup el formen els sabors “de pastís”: de plàtan, de xocolata i formatge. (Un repertori clàssic de pastissos ). El primer que m’ha entrat pels ulls és la qualitat de l’embolcall i com de ben cuidats estan tots els detalls. Ja em va cridar l’atenció quan el vaig escollir de la botiga en línia Candysan , però en viu és més llaminer. La b...

Cartell de Sant Medir 2016 D'aquí a un mes i mig se celebra Sant Medir , concretament el dijous 3 de març (el pregó de la festa serà el diumenge 21 de Febrer). Pels que no ho sabeu, és una festa que celebren a Barcelona (i altres poblacions de Catalunya) amb una cosa ben peculiar… tiren caramels, si, com els reis. Paco Garcia, Jordi Joan Pujol i Jordi Flotats / Foto: Colla Sant Medir "Els Pilons" Quaranta-cinc tones de caramels entre els nens de Gràcia i Sarrià. Una quantitat impressionant si tenim en compte el nombre d’infants que hi ha a la ciutat de Barcelona (contem també la gent garrepa que no vol comprar mai caramels i aprofiten els dies de reis i Sant Medir per arreplegar tot el que poden, i més). Cartell de Sant Medir sobre un cavallet / Foto: Colla Sant Medir "Els Pilons" Un altre fet, que ens interessa força pel blog, és la imatge gràfica. Enguany, el cartell ha anat a càrrec del dissenyador gràfic Jordi Joan Pujol que ha guanyat ...

Culture Miel és el nom que rep actualment (des del 2015) el que havia sigut l’empresa Miels Villeneuve i d’altres que s’han ajuntat i associat al llarg dels anys. L’activitat de Miels Villeneuve comença el 1936 amb la comercialització de la pròpia mel que collia els apicultors que la formaven. El creixement de l’empresa artesana a la fabricació industrial sorgeix el 1974 i culmina al 2008 amb la compra de la Biscuiterie de France (un fabricant tradicional de pa de gingebre) i la creació d’una nova empresa. Les dues empreses, sota la direcció de Thierry Lauvergeat passen a anomenar-se Culture Miel. Deixant de banda que crec que el nou nom no s'adapta gens bé per una empresa que ven mel i derivats d'ella, he de dir que el caramel de mel que fabricaven (i suposo que encara el deuen fabricar) Miels Villeneuve és molt bo. El color taronja-clar del caramel aconsegueix una aparença visual molt llaminera que pocs poden igualar. Crec que és mereixedor de la llista de caramels ...

Kinder Bueno és, després del Kinder Sorpresa i el Happy Hipo , el que m’agrada més de Ferrero . Per alguns, sempre ho és la bola daurada que cada nadal un parent o un altre porta a taula i s’acaben en pocs minuts. No és el meu cas per mi, el torró Suchard li dóna unes quantes voltes. Si coneixeu el paquet de dues barretes (última imatge), recordareu que venen amb la forma de petites peces quadrades enganxades una al costat de l’altre per una fina capa de galeta coberta de xocolata amb llet. Doncs bé, ara cada un d’aquestes parts les han embolicat individualment, creant un nou producte , sense fer res nou. La galeta és la mateixa i el farcit de crema d’avellana és el mateix que els bombons ferrero Rocher, però sense els trossets d’avellana. Una pasta de segon grau però igual de bona. Val a dir que, avui dia, qualsevol cosa que porta crema d’avellana amb un toc de xocolata (encara que sigui amb llet) és hipercomestible. El producte mini-kinder no em sembla malament, ja qu...

Recordeu que diumenge parlàvem dels Jake , unes pastilles de caramel comprimit amb vitamines i sense sucre. Doncs bé, avui, amb sucre i sense vitamines tenim els Escaolfrío , un dolç que fa anys que es troba a les nostres botigues i ja forma part d’un producte indispensable igual que les monedes de xocolata o els xumets chupa-chup. Va ser dels primers que vaig fotografiar per la galeria del Flickr (octubre del 2007) i em va cridar l’atenció la cara flipadissima del Yeti. Una peça gràfica que el Museu del Disseny de Barcelona hauria d’aconseguir ipso facto . Els nous models, els actuals, perden l’efecte op-art del fons i perden “efecte”… això si, el Yeti segueix a la seva “movida rave” i ho agraeixo, no els ho hauria perdonat mai als Hermanos Juan López . Per cert, refresco la memória, ells també són els fabricants dels caramels tous de regalèssia Mastia . Sense recordar si les anteriors pastilles eren iguals, ara porten el Yeti marcat als caramels comprimits, sempre de c...

Avui us presento un dels dos caramels comprimits que tinc per aquesta setmana. Aquest primer, es diuen Jake i són de la casa americana Packom Sweets . És un producte sense sucre i conté vitamines (vitamina C, vitamina E, vitamina B2, vitamina B1 i antioxidants). Un clar exemple de cap on van els caramels d’avui: a la “funcionalitat”. De fet, aquest mixt entre dolç i medicament ja podria existir aquí si no fos perquè hi ha lobbies farmacèutics que obliguen a què no sigui així per llei. Fot molt, i sobretot més quan veus que estan ells fent caramels… a preus de medicament! Per això espero que aquests productes triomfin aquí i acabin amb el lobby dels “dolços saludables” que han instal·lat les farmacèutiques. Les formes triangulars de les pastilles recorden molt i molt els Smint, de fet, tenen pràcticament la mateixa forma, textura i mida dels Smint XL , fet que em sorprèn força i que desconec fins a quin punt la marca de Perfetti Van Melle té registrats els seus caramels tr...

A Kit Kat dubto que li calgui una presentació a hores d'ara, al bloc de fet, encara no he comentat els clàssics però sí que ho vaig fer amb la versió “ Dark ”. Ah, i no l’he repetit pas… és que siguem clars, allò no és xocolata negra. Tornant al tema, avui toca el, Kit Kat solter o el  gran Kit Kat . Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits . Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, d...

Com han anat les vacances? Teniu nous dolços? Jo una bona pila, que aniré posant de mica en mica fins a finals de mes, quan tocarà anar a la fira ISM que cada any se celebra a Colònia. Després de presentar-vos les Pikotas de síndria , avui toca al sabor de cola, més discret i menys distribuït de la marca. De fet, amb una simple raó, no té gaire bon gust i s’allunya del sabor “coca cola”. Que no ens enganyem, és el que esperem trobar quan ens posen un producte de “cola”. La textura exterior del gra de sucre i la goma de dins, respecta l’ordre i la gomositat de la gamma Pikota, un clar indicador que Dulciora té molt de recorregut amb aquest producte si sap controlar, ajustar i connectar els sabors que demana el mercat.

Comencem l’any amb un bombó farcit. Els que veniu de menjar com animals per les festes, potser hauríeu de mantenir-vos al marge de l’entrada d’avui, però si heu sigut bons minyons, endavant. El bombó de la casa Sorini és deliciós en tots els sentits. Embolicat amb aquest paper crema i un lleuger degradat a les orelles, la bola de cappuccino ja et deixa la boca aigua. La seva gran mida (més de 25 mil·límetres de diàmetre!) la converteixen en un bombó en majúscules. Només els daurats Ferrero o els Lindt , estarien pel damunt dels Sorini. La història de l’empresa italiana comença el 1915 per una iniciativa del doctor Fausto Sorini, un farmacèutic que va crear un dolç anomenat “Rabarbaro” fet de ruibarbre, una verdura que es fa servir molt per postres per la seva dolçor. El procés habitual dels bons productes és que gràcies al boca-orella arribi cada dia a més gent, fins que avui dia, podem parlar d’una empresa que ven a escala mundial des del petit poble de Castelleone . Recen...