Bol de sucre

Klet’s és la submarca que Fini fa servir per vendre els seus xiclets sense sucre. No és precisament amb aquest producte que coneixem la marca Fini, però us mentiria si no us digués que de tant en tant me’ls trobo a les botigues. Dic de tant en tant perquè funciona a batzegades… ara en tenen, ara no. Potser és un fet dels quatre llocs comptats que tinc controlats habitualment i d’altres que descobreixo durant les poques sortides que faig. He de confessar que cada vegada més, trobo el mateix a tot arreu, de manera que la monotonia s’està convertint en un fet habitual. Esperem que la “remuntada” econòmica de l’any passat doni fruits enguany amb novetats sorprenents. Tornem al Klet’s, que em despisto. N’he trobat de dos sabors i dels dos, el que m’ha fet més gràcia provar és el tropical. Per la raresa i la curiositat de saber quin sabor pot donar la mescla de mango amb no-se-què i pinya. La decepció ha sigut majúscula, crec que era una mena de taronja passada. Per sort, la hier...

Avui faig una entrada per golafres, i si no ho sou, us hi tornareu amb aquests bombons de Ritter Sport . No només per la tonalitat dels colors i el lloro amb palmera que acompanya la gràfica, sinó també pel sabor de rom. Llegeixo a les webs que és un producte difícil de trobar, o ho era i potser ara ha tornat a les grans cadenes. Jo, he aprofitat que per productes difícils de trobar, o estrangers faig servir Amazon . Com sabeu, és una multinacional que està creixent molt rapidament i alhora, ofereix als venedors vendre productes a través d’ella (previ trinco-trinco), productes com aquests que no veuríem aquí per la poca incidència que tindria. I quin error! No sabeu com estan de bons aquests bombons. Ja m’ho he apuntat per portar aquest nadal (cal ser previsor), però segur que me’n demano per consum propi força abans. Potser la xocolata de recobriment és molt dolça però el seu interior té uns sabors increïbles. Llàstima que per l’ISM no deixen entrar a ningú a la seva forta...

Avui tornem a les delícies que vaig poder aconseguir a la fira ISM d’aquest any 2016, concretament a un dels llocs on al meu primer any a la fira, vaig criticar durament l’ús del Hummer-limusina i les noies lleugeres de roba que hi abundaven. Aquests últims anys però, Katjes han canviat força, l’stand s’ha moderat i fins i tot, hi han posat una impressora de gomes 3D on qui volia podia anar a imprimir el seu nom… prèvia cua de gent corresponent. Jo vaig anar directe a la teca, que és al que havia vingut, i vaig ser obsequiat amb aquesta bossa de conillets. Ai, ara que em pensava que havíem oblidat el tema playoboyero … hehehe. La veritat és que… ostres quines gomes més bones! Indubtablement això li passa la mà a la cara a Trolli i Vidal (per dir dos dels grans que hi ha per casa nostra), les dues textures són increïblement bones quant a sabor i gomositat, especialment la goma airejada de la cara (vegeu la part rosa dels conills). L’orella vermella i verda tenen aquesta textu...

Sembla que estic de sort. He descobert un altre producte dels molts que té la marca Bourbon , els Petit, unes galetes que venen en empaquetats com els filipinos (perquè us en feu una idea) encara que tot plegat és lleugerament més petit. Tot ho fan petit i ben parit aquests japonesos. Bourbon? Els de Fettucine i els comentats recentment, els bombons Petit Bit . Les galetes existeixen actualment amb molts sabors, els podeu trobar tots a la secció “Petit” de la pàgina web, on destaco les langue de chat , la popular galeta senzilla de tota la vida, en una mida molt més reduïda i farcida de maduixa. Té molt bona pinta i penso demanar-ne ja uns quants, que són d’edició limitada! Els que comento avui són farcits de xocolata. No és conya, probablement és la millor xocolata que he tastat del Japó. Millor que els de la mateixa marca: Petit Bit . La textura exterior és tova, no ho diríeu eh? Doncs si, i l’interior, la xocolata és rígida però cruixent, ja que porta com una mena d’airejat...

La primera entrada post ISM és per el xiclet Big League , que com podeu deduir per la gràfica Americana és… Americana, dels estats units per ser exactes. El xiclet no m’ha impressionat gens. Un sabor molt poble pel meu gust i d’una durabilitat inexistent. Això si, no se si pel forat que porta a dins, però la gomositat que tenia és molt bona, com si es tractés d'una esponja. El punt bo que li trobo és aquest. Però no, no en tornaria a comprar. El xiclet el fabrica Ford Gum , una empresa que té una història molt peculiar. La podeu llegir en anglès aquí , si no, quedeu-vos en un senyor que va obrir un segon negoci de venda de xiclets perquè a l’hivern ningú volia arreglar teulades (la seva principal feina). Fins que va veure que el negoci dels xiclets, si en polia el que li desagradava, podria sortir-se’n. I ho va fer. Avui dia és una empresa americana clarament dominant en aquests tipus de xiclets i n’exporta molts més.

Avui anem a Madrit , concretament a Torrejón de Ardoz on Intervan hi té la seva seu. Coneixeu la marca perquè us en vaig parlar fa temps amb els seus caramels tous amb sucre , i la versió sense sucre . Avui us ensenyo el jelly de pectina sense sucre que molt segur heu vist sovint a les botigues perquè és molt petit i el seu paper força característic . Hi ha gustos per tot, en aquest cas, no m’ha semblat un producte dolent, ni de bon tros, però crec que podria ser un xic millor. El color i la textura de la goma és molt bona, llàstima que s’acabi de pressa. Ja em coneixeu… jo aquestes coses no les llepo. Les engoleixo.

Fent us dels katakana via Internet, he pogut deduir de què eren els bombons farcits que la botiga en línia Candysan em va regalar a la primera comanda. El primer, amb l’embolcall de color lila, és de tiramisú (ティラミス), que estava prou bo encara que a mi el tiramisú no em diu massa res. Vull dir que bàsicament no en menjo mai. Sempre tinc quelcom més interessant per menjar. L’altre, era de pastís de formatge (レアチーズ ケーキ). De fet, quan el vaig provar sí que tenia alguna cosa que em feia pensar que era un farcit semblant el yogurt… quasi, no? En tots dos casos, la xocolata deixa força a desitjar, de fet, per l’embolcall ja hauria dubtat molt d’agafar-los, però ara ben segur que no me’n torno a posar cap a la boca. Esteu avisats.

Ja toca l’entrada de l’ ISM . Enguany no n’he dit gairebé res perquè no era segur que hi acabés anant, al final, m’ho vaig muntar per fer-ho en un dia visitant allò que buscava i prou. De manera que pot ser que trobeu coses que alguns de vosaltres haureu vist però jo no. Una mica WordArt, oi? Que algú hi faci alguna cosa! Siusplau! Quin horror de swosh a baix a l'esquerra. (Encara que podria ser pitjor i fer servir aquell "España" que Miró va fer per encarrec fa molt de temps) A pams, com cada any, una mica el pols de cada país, i per ser sincer, crec que ha sigut el pitjor any pel que fa a stands per països, lletjos i poc treballats, el més tronat és el canvi de Flandes, qui no se perquè ha decidit passar a fer lones de plàstic senzilles, petites i discretes com els “amics” de Wallonia. Això si, un Belgium ben cridaner unificava ambdues marques. Qui es sala de tot plegat és França, país convidat enguany i que rebia als visitant...