La casa Nabisco, com podeu llegir a la Viquipèdia, és un nom (i marca) derivat de National Biscuit Company. És, com podeu intuir, un producte americà, tot i que llegint Nabisco sense cap mena de coneixement previ, podria entrar com una empresa Japonesa, doncs les rareses que han arribat a treure amb els productes és increïble. Un exemple, les mini galetes Oreo de tè verd del Juny passat.
I aquestes “Oreo Soft”? No haurien de ser dures com les altres? Doncs no, és el que seria una Oreo Anti-oreo, perquè ni té el cruixent de la galeta normal, ni porta estampat el relleu clàssic que la identifica de la resta de plagis mundials ni tampoc el sabor que amb els ulls tancats et faria reconèixer una Oreo sense pensar-t’ho dos cops. Però ei! És un producte molt bo! M’imagino que tot plegat és per aprofitar el renom que te la marca per fer una mena de pa de pessic. (Sembla que és tendència aquest producte, fa un temps que Cacaolat també ha tret una cosa similar).
El que he trobat molt exagerat, és que la bossa és força gran, i dóna la sensació que n’hi ha moltes (el pastisset és més gran que les galetes normals) i realment el que et trobes és que els paquets individuals de dins van amb “aire incorporat”. Dedueixo que per evitar que arribin aixafats al consumidor final, però essent clar… enganya molt. Moltíssim. Cal afegir-hi aquella sensació que estan reembolicant les coses trenta mil vegades i si hi afegim que el producte és molt volàtil (es consumeix amb pocs segons), la quantitat d’embolcall que sobra és molt elevat. Una coça als ous a l’ecologisme, parlant clar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada