Bol de sucre

Que la xocolata és un antioxidant i que aporta fibra ja hauria de ser un motiu per menjar-ne cada dia, amb moderació, clar. Però quan tasteu la xocolata de Simón Coll , la moderació l’enviaré a pastar fang, creieu-me. De tota la xocolata que he comentat aquí, aquesta petita xocolatina d’un 50% de xocolata (i derivats) és deliciosa. Es desfà al paladar i deixa una marxa de cacau al coll que és una delícia. Tots els productes Coll, tenen aquest packaging que enamora, començant per aquest vaixell al logo i acabant per l'ús d'il·lustracions botàniques antigues per embolicar les barres de xocolates grans. L'aire que desprèn visualment els productes és molt llaminer i creen un desig tremendu . Simón Coll va néixer l'any 1840 a Sant Sadurní d’Anoia (zona de caves, vés) a un petit obrador anomenat Casa Simón, on s’hi elaborava xocolata de la manera més artesanal existent. No fou fins a l’arribada de Francesc Coll que l’empresa no agafa aires d’industrialització i n’ampli...

Avui faig una entrada exprés perquè tinc aquesta caixa Rich Feeling que ens vam polir per setmana santa. L'obsequi és de la casa Dôma , que ja vaig comentar fa molt de temps els seus jellies recoberts de xocolata, boníssims! Podeu recuperar les entrades aquí , pel de maduixa i aquí , pel jelly de poma. Segueixo pensant pràcticament el mateix d'aquestes dues delícies.

Kinder Bueno és probablement la barreta de xocolata que més he menjat. Ja faria temps que no en menjaria de barretes si no fos perquè per feina, em veig obligat a provar-ne constantment (oh, quina tortura! Eh?). Kinder Bueno white no era a la llista, segurament, perquè encara no es fabricava. Després de provar-les avui, crec que m’hi hauria tornat addicte. Què coi és el Kinder Bueno? És com va dir fa més de deu anys la Cybele May : una “cosa bona per mainada”? Això només ho sabran els italians de Ferrero , pel que fa nosaltres, ens conformarem amb creure que són barretes de crema d’avellanes amb llet i recobertes d’una fina de capa de xocolata blanca. Sense grasses hidrogenades i amb cruixent assegurat. Crec que es podria considerar una neula amb una forma personalitzada i amb elements que visualment, li donen un aire més elaborat. De totes maneres, els productes Ferrero sempre han tingut aquest aspecte, italians, sempre cuidant el més mínim detall. Només cal donar un cop d’ull ...

Tornem a parlar de coses Kawaii! Ja feia temps que no treia res i per fer-ho he escollit les petjades farcides de Senjaku . Si el mes passat parlava d’un gat , avui li toca el torn al gos. Com que no conec els kanjis japonesos, i no tinc ganes de dibuixar-los i interpretar-los a un diccionari d’imatges, tirarem de les icones que hi ha impreses a la magnífica bossa en forma de pota. Unes petjades de goma farcides amb gust de poma. Genial! El color és força més clar que les de cirera, però són boníssimes. Repetir? Tantes vegades com pugui!

M’agrada la xocolata, especialment negra. De fet, m’agrada aquesta i amb prou feines les altres, les succedànies, encara que hi ha comptades excepcions. I també sóc molt fanàtic del cafè, com a consumidor i prou, no em pregunteu coses complicades perquè no. Ara, una combinació d’aquests dos és complicat que m’acabi agradant. I això és el que Confetti Crispo han intentat fer aquí. La peça és un confit, visualment molt similar a la "peladilla" que tenim per aquí però per dins porta un farcit líquid que en aquest cas és café. Al mastegar, no és excessivament dur i es pot trencar amb facilitat, deixant que el farcit inundi la boca. Bé, el resultat no m’ha agradat gens. No el tornaré a provar pas, ni regalat, prou feina vaig tenir després a treure’m l’essència de cafè que portava de farcit. Però segur que hi ha coses molt millors de la italiana Crispo . Navegant pel seu web, puc veure uns quants confits que m’anirien molt bé de cara a la setmana santa d’enguany. I vosaltr...

Guiseppe Corno va iniciar l’aventura dels dolços el 1920 sota el nom de “Dolcificio Corno”. Avui dia, sota el nom de Liking i amb quasi 100 anys (96 per ser exactes) aquesta empresa de San Martino di Lupari (Vèneto) segueix fabricant caramels, toffees i jellies sense parar. La tercera generació al capdavant de l’empresa segueix ferm al timó de la nau. L’assortiment de toffees cremosos és un producte relativament nou. Dic relativament perquè les fotos les he fet amb un toffee de coco d’un model que a la web el veig diferent. Potser han canviat algunes dades legals i amb ell, el nou disseny. De totes maneres, jo valoro el toffee cremós de coco que veieu. I no és res de l’altre món. Segurament per no tenir el costum de menjar coco “tou”, però en canvi, el trobo deliciós quan el mesclen amb xocolata. A Escandinàvia, d’això en saben molt. Moltíssim. Pel que fa l’embolcall, no hi escatimaré gaires esforços perquè si realment el que hi ha al web, és el nou, malament. M’agradava molt...

Maoam amplia la seva gamma de productes, o bé, Haribo treu productes amb la seva marca germana Maoam per alguns mercats. O només estem parlant d’un projecte en fase embrionari. El que sigui, és molt divertit. Recordeu que Maoam són aquells caramels tous, tipus Sugus, que podeu trobar, buscant molt bé, en forma també de bola sota el nom “ Pinballs Fruittoffees ”. Deuen portar força al mercat perquè n’he vist de models diferents que apunten a diferents restylings (i per tant, a diferents tendències). Però avui parlem de l’altra tendéncia que tothom fa però que no veig gaire consumint. Els Kracher ’s. Són uns petits núvols amb molt d’àcid i espetecs (no fuet, eh? Parlo del caramel pica-pica) mesclats a dins, protegits per una capa dura de caramel que els permet pintar de colors vius. La seva mescla em recorda molt els confits de quant era petit, colors molt pàl·lids i gastat pels costats o relleus del producte. És un producte molt bo, però alhora molt volàtil. La bossa m’ha...

Porto uns quants dies buscant caramels de cafè. Alguna cosa que s'assembli aquells Cappuccino de Kopiko . I mentre no els trobo, m'he anat trobant d'altres de similars. Un d'aquests és un popular i força vist: els Café Dry . (Un cafè sec, quina cosa més estranya). Doncs mira, aquesta versió és molt cremosa (si, clar, ho posa a l'embolcall), però no només aixó, crec que és un caramel de cafè que s'apropa més als Werther's Original que, per exemple, els ja mencionats Kopiko. És a dir, un CafèLatte de l' Starbucks dipositat en forma de pastilla i amb un paper vintage. Millor oi? Prou descriptiu. La pastilla, ai, el caramel dipositat porta una "i" marcada, que no és més que el símbol que fa servir Intervan per marcar els seus caramels. Una de les avantatges que té els caramels dipositats. Tot depèn dels gustos de cadascú. Si preferiu aquests o els tradicionals no acaba afectant el sabor (no significativament) i si, en canvi, que es n...

Abans-d'ahir parlàvem de balsàmics i avui ja tinc el coll fet un nyap, però ha sigut menys greu perquè tinc molts caramels de mel i llimona per ensenyar. Tot delicatessen de la fira ISM 2016 . Una d’aquestes és el caramel de mel Verquin . Alguns potser no ho recordeu perquè fa molt de temps, però fan coses molt interessants aquesta empresa francesa. Una d’elles, uns cubs de goma quadrats recoberts de xocolata, els FWI . Potser el nom no va ser el més adequat. No, definitivament el nom pot haver matat el producte definitivament. I els de mel? Doncs molt bons. És curiosa la forma de l’abella al caramel, el seu relleu i el color natural (ho posa a la bossa) que té. Quasi sembla una gemma d’aquestes que venen a les parades de “bruixeria” (si, aquestes coses malauradament existeixen) com a amulet o pedra per a ouija. Vaja, que si no ho compares amb alguna cosa, és un caramel d’allò més bo. Només que no va farcit com els que acostumem a tenir aquí, i es nota cap al final, quan...

Fa gairebé un any vaig comentar els Dietorelle de regalèssia , la goma sense sucre que fabrica una empresa italiana però que fa uns anys ha passat en mans de la multinacional holandesa Cloetta . (D’aquí poc no quedaran empreses petites… amb tantes fusions). Si el de regalèssia no em feia gaire el pes, la versió menta ja és força més agradable. La goma segueix sent igual de tova, i és molt agradable si en comptes de mastegar, decideixes llepar-la, al cap i a la fi, d’aquesta manera dura menys i l’aroma que porta aguanta una estona més a la boca. I refresca, deu ni do el que refresca. Una bona opció a tenir en compte. Encara que per aquest tipus de necessitats refrescants són més partidari als caramels balsàmics / mentolats o als comprimits que porten un alt grau de mentol.

Encara que sigui més fàcil de trobar i parlar dels marshmallow de Helly Kitty , jo ho he fet de l’edició limitada de te verd. No volia que em passes per alt un altre producte de te verd sense provar. (Tot i les decepcions de les últimes vegades, crec que les pastilles cruixents Crunch o el bombó Tirol m’ho han fet repensar. I ho he encertat força, aquestes boles de marshmallow farcides de crema de te verd són molt bones. Res que diguis, espectacular, però molt recomanables. També he de confessar que és dels núvols més suaus i aromàtics que he provat fins al dia d’avui. Amb paraules de la pròpia pàgina de l’empresa, el marshmallow rodó és un nucli rodó de crema tipus mochi amb una mescla de sabor a te verd i llet, d’aquí que a vegades aquestes boles s’anomenin mochiri, i recobertes d’un núvol de sucre de te verd, també, però concretament del conreat als jardins de Kyoto, també conegut com a te verd Uji (no he tingut pas la paciència de notar diferents sabors de te verd entre el...

Salmi és la marca que agrupa els productes de regalèssia de la casa Hirsch . Inclou caramels durs, tous, trossets que es venen a granel i caramels amb pal de formes una mica irregulars. El que us ensenyo avui és un caramel tou, com els toffees que hem anat veient al bloc però un xic més dur. Aquesta duresa desapareix força després de llepar-lo i mastegar-lo a la boca. La textura després és molt més agradables i permet apreciar l’aroma que porta, totalment natural. Hirsch és el somni de Josef Hirsch fet realitat, concretament, el 1969. Fou inicialment un mestre forner i confiter de la ciutat d’Aberdeen que inquiet per desenvolupar nous productes i buscar nous horitzons decideix implicar-se en els caramels i toffees. El 2015 però, l’empresa holandesa Cand’Art en compra la maquinaria i la marca, canviant doncs, la nacionalitat de l’empresa. Les altres marques de l’empresa seria els famosos “New York”, un caramel tou molt apreciat als EUA, les piruletes Kaulu , un assortit de ...