Bol de sucre

Avui anem a passar fred, i on millor que prop d'un glaciar? Islàndia ens ofereix, entre molts productes, aquesta regalèssia d'eucaliptus amb mols islandesa. Si, molsa. Segons Nói Síríus , l'empresa que fabrica aquestes pastilles sota la marca Tópas ,  incloure molsa salvatge de l'illa és bo pel cos i l'ànima. Segurament, deu ser bo per la digestió, fibra i avall. Hehehe. La regalèssia, com podeu veure, té un toc rosat tirant a lila amb una T en relleu i és una mica més alta que les Läkerol sense sucre que varem comentar fa unes setmanes. Tot plegat, crec que és un producte molt bo, i sincerament, dels pocs que vaig trobar fets a Islàndia. És un bon souvenir , sens dubte. Per acabar l'entrada del que seria el meu primer dolç Islandès, comentar-vos que a la caixa expliquen quina muntanya és la que apareix a la imatge. Es tracta d'un volcà històric anomenat Herðubreið , de 1982 metres, conegut per la seva peculiar silueta i per ser el cim més alt de...

Oh, les galetes speculos , les famoses galetes que alguns bars i restaurants fan servir per acompanyar el cafè. Doncs Maison Biscuit d’Or no és que en siguin uns històrics en la seva fabricació, però sí que han aconseguit transmetre aquesta tradició belga per les galetes i la xocolata fins al dia d’avui. Amb aquest envàs elegant (tirant a la línia de les galetes Border o les Maison Dandoy) les speculos : galetes dolces, cruixents i caramel·litzades guanyen visualment molta classe. Una vegada obert l’embolcall, es pot veure la trama que identifica la marca, sense necessitat de posar-hi text, de seguida veiem com s’identifica amb l’empresa belga. Partint la galeta, veiem petits trossets dels diferents productes i cereals que s’utilitzen per fer la base de la galeta. Variant aquest percentatge, ens donarà un tipus de galeta i serà amb els anys, la verdadera identitat del producte. L’empresa Belga, Maison Biscuit d’Or , va ser fundada fa relativament poc, al 1996 (bé, són més de 2...

Tornem a Itàlia, on abans de la seva unificació, Luigi Leone ja hi fabricava i venia els seus caramels i dolços. Entre pastilles i caramels, un altre dolç molt popular de la marca eren les gomes de fruita natural (12%). Aquestes són de la família Zodiaco (fetes amb gelificant de pectina) i segons la web, podem trobar-ne altres varietats com les Cubifruta o les de gelatina. La forma petita, com si fos un mugronet, i la textura tova i àcida li dona un sabor i gust fantàstic. Amb raó porten tants anys guanyant-se el públic italià. Jo també ho faria. El paper és un punt que m'ha fallat força, de fet, si mireu els embolcalls de jellies que apareixen el bloc, veureu que és molt difícil de trobar-ne d'acceptables. Deu ser el típic producte maleït que ningú s'atreveix a vestir adequadament. Leone potser no és tant kitsch però tampoc en puc dir coses molt positives, i menys amb el rostre aquest de la Vergine setantero . Proveu-ho i jo miraré d'aquí uns di...

Després d'un dia festiu en ple mes d'agost, us presento el pitjor xiclet amb farcit de gelatina que he provat mai. No quina marca és però quan ho trobi, serà el primer que posaré a l'entrada. El si que m'ha sorprès és la llargada, no és gaire habitual veure xiclets de més d'un pam, si que he vist aquestes serps de goma d'un metre, però xiclet? No pas. Per si no fos poc, la textura i el sabor queden reduïts a una massa insípida en qüestió de segons, si ja els xiclets que comento habitualment duren poc, aquest s'acaba d'emportar el primer premi "xiclet enganyifa del segle". I fins aquí els meus adjectius per intentar convèncer-us que no el compreu, ni toqueu, ni mireu.

?

Feia molt que no parlava de Virginias , i crec que és perquè últimament els veig més en galetes i torró que no pas en caramels com els Cremi de nata . De fet, el menta balsàmica (que us ensenyo avui) i els dos tipus amb estèvia que ha tret: fruites i menta, són els més presents. Amb un embolcall que no m'ha acabat mai de fer el pes i un 0% que em recorda a publicitat d'una altra època, el caramel blau de l'empresa reusenca és un clàssic al nivell dels Mentolín eXtra fuerte que vaig comentar fa poc (si, poso la X d'aquesta manera perquè veieu com frega el ridícul segons què fan a vegades els dissenyadors...). Una menta acceptable, sense sucre, que deixa ben fresca la gola.

Si hi ha un producte que volia fer abans que no fes massa calor, és aquest de l'empresa japonesa Monteur . Bé, sembla que al final ha trigat més de l'esperat, però aquí els teniu, uns bombons quadrats com els Tirol . Dic com els Tirol perquè, tan uns com d'altres tenen els mateixos kanjis al costat de l'embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur . Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web , i al 1914 segons el logo que porta l'envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, ar...

Recordeu la colombiana Súper de Alimentos ? Si home, la que fa la col·lecció aquesta de caramels Oka Loka amb una estètica molt street art i graffitera . Doncs té una col·lecció de gomes amb la marca Trululu (que ja que l'hem anomenat, deixeu-me dir que és una merda de nom per unes gomes) i entre les gomes Tropicals , els Aros i Moras hi ha la part d'animals Feroces . I quins són? Doncs el rat penat, el tauró i el llangardaix. Vaja, molt perillosos, sobretot l'últim, hahaha. Va, prou, prou, que les gomes són prou comestibles com per anar-ne fent conya. El millor sabor és el tauró que és de color blau, seguit del rat penat vermell. El llangardaix, ni rastre, ni foto ni valoració perquè no l'he vist. Llàstima... aquest verd tenia pinta de ser una meló, o una poma o fins i tot, un sabor àcid com la llima (molt popular als països llatins). Tot plegat em sembla genial per ocasions puntuals on implica mainada pel mig, perquè si no, us aconsello qualsevol cosa més...