Si hi ha un producte que volia fer abans que no fes massa calor, és aquest de l'empresa japonesa Monteur. Bé, sembla que al final ha trigat més de l'esperat, però aquí els teniu, uns bombons quadrats com els Tirol.
Dic com els Tirol perquè, tan uns com d'altres tenen els mateixos kanjis al costat de l'embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur. Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web, i al 1914 segons el logo que porta l'envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, arribant a facturar al 2015, uns 27 bilions de yens. Impressionant.
I què hi pinten els bombons aquests en una empresa coma tal? Doncs una diversificació del negoci. No ho entendria de qualsevol altra manera ja que no ho tenen ni anunciat al seu web, molt estrany, perquè tan el sabor de castanya com de carbassa són molt prometedors.
Tots dos bombons venen en una bossa que porta impresa un parell de gots amb una mena de crema preparada. Crema o puré. Que més o menys ens indica que el sabor es basa en una crema suau del sabor que correspongui. Uns, amb un embolcall de color groc, són d'una textura de carbassa molt clara, he provat moltes carbasses per motius que ara no venen el cas explicar i se que aquest bombó hi té una bona retirada. un vegada partits aquests grocs, es pot apreciar la laminació del farcit del bombó molt més complexe que els previs bombons Tirol que he comentat aquí: aquest porta dues capes. Una és una base molt dolça que es mescla fàcilment amb la fina cap a de jelly superior, on crec que també hi ha concentrar la part del sabor més intens. Si els compareu amb el bombó de jelly de maduixa o el de Mochi kinako, veureu la diferència.
L'altre sabor, com us deia, és de castanya. Concretament una pasta de castanya també porta un farcit de dos pisos, amb exactament la mateixa estructura: pasta de farcit i jelly amb un sabor intens que s'escampa per tota la boca. Ha de matisar però, que el desconeixement de la pasta de castanya respecte el que si que conec de carbassó em deixa una mica amb el cul a l'aire. Però si considerem els dos bombons iguals, podríem dir que la pasta de castanya no és tan intensa que la carbassa però també té la seva gràcia. Posats a comparar, seria com el Tirol de té verd matcha.
Tots dos bombons tenen un gruix exterior molt generós, com sempre que hem contat els bombons quadrats japonesos, però la part superior presenta una figura diferent a la quadricular de Tirol. Monteur ha preferit tirar d'una espècie de remolí de quatre peces molt elegant (de fet, molt més elegant que la taula d'escacs de Tirol, tot s'ha de dir). I per acabar, fer-vos notar com de bé queda el canvi de color de la base dels bombons de castanya, quina delícia!
Dic com els Tirol perquè, tan uns com d'altres tenen els mateixos kanjis al costat de l'embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur. Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web, i al 1914 segons el logo que porta l'envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, arribant a facturar al 2015, uns 27 bilions de yens. Impressionant.
I què hi pinten els bombons aquests en una empresa coma tal? Doncs una diversificació del negoci. No ho entendria de qualsevol altra manera ja que no ho tenen ni anunciat al seu web, molt estrany, perquè tan el sabor de castanya com de carbassa són molt prometedors.
Tots dos bombons venen en una bossa que porta impresa un parell de gots amb una mena de crema preparada. Crema o puré. Que més o menys ens indica que el sabor es basa en una crema suau del sabor que correspongui. Uns, amb un embolcall de color groc, són d'una textura de carbassa molt clara, he provat moltes carbasses per motius que ara no venen el cas explicar i se que aquest bombó hi té una bona retirada. un vegada partits aquests grocs, es pot apreciar la laminació del farcit del bombó molt més complexe que els previs bombons Tirol que he comentat aquí: aquest porta dues capes. Una és una base molt dolça que es mescla fàcilment amb la fina cap a de jelly superior, on crec que també hi ha concentrar la part del sabor més intens. Si els compareu amb el bombó de jelly de maduixa o el de Mochi kinako, veureu la diferència.
L'altre sabor, com us deia, és de castanya. Concretament una pasta de castanya també porta un farcit de dos pisos, amb exactament la mateixa estructura: pasta de farcit i jelly amb un sabor intens que s'escampa per tota la boca. Ha de matisar però, que el desconeixement de la pasta de castanya respecte el que si que conec de carbassó em deixa una mica amb el cul a l'aire. Però si considerem els dos bombons iguals, podríem dir que la pasta de castanya no és tan intensa que la carbassa però també té la seva gràcia. Posats a comparar, seria com el Tirol de té verd matcha.
Tots dos bombons tenen un gruix exterior molt generós, com sempre que hem contat els bombons quadrats japonesos, però la part superior presenta una figura diferent a la quadricular de Tirol. Monteur ha preferit tirar d'una espècie de remolí de quatre peces molt elegant (de fet, molt més elegant que la taula d'escacs de Tirol, tot s'ha de dir). I per acabar, fer-vos notar com de bé queda el canvi de color de la base dels bombons de castanya, quina delícia!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada