Bol de sucre

Si, sembla que un any més, el fred ha arribat per quedar-se i amb ell, la majoria de refredats i veus ronques. Que millor que presentar caramels mentolats (o balsàmics) en aquestes condicions? Doncs a Anglaterra hi tenen el cul pelat de coses mentolades, sembla que, si no porta mentol, res de res. Aquí una mica també és el que s'espera d'un caramel, que refresqui o que deixi una aroma intens a la boca durant unes hores. Això, els fabricants de Boston, Jakemans , ho saben... des del 1907! Casi 110 anys dedicats a la producció de caramels amb mentol i altres ingredients que els dona unes propietats o unes altres: amb cirera, mel i llimona, fruites del bosc o el clàssic peppermint . En barra com els que us ensenyo avui, només n'hi ha dos sabors disponibles. Un que han batejat com a Thoat & Chest , és a dir: Gola i pit (però amb petit a sota posa que és d'anís... ara em fa rabia no haver agafat aquest!) i l'altre de mel i llimona, que seria el c...

Caramels tous n'hem comentat molts aquí, sempre però, com si fos un toffee: una peça gran, d'uns 3 o 5 grams i embolicat individualment. El que va fer la multinacional Mars és fer-ne unes peces petites de la mida d'un Lacasito . Amb una lletra "S" impresa en cada una de les peces individuals els Skittles són uns caramels tous amb un recobriment de caramel dur on hi ha concentrat el sabor i l'acidesa (en el cas dels que us comento avui). Es mengen un darrere l'altre, sense parar i afavorint l'engoliment desmesurat i descontrolat de 38 grams de sucre en poc temps. L'arribada, o la reaparició dels caramels tous S kittles crec que ha entrat al mercat de puntetes, sense fer gaire soroll (és una opinió personal que comparo amb altres productes) encara que durant una bona temporada sortia a la televisió sense parar. Jo, personalment, crec que és un producte que ha renascut especialment a les xarxes com ara Tumblr o Twitter . Vulguin o no, una cos...

Comencem la setmana esperant que algun dia els senyors de Walkers’ Nonsuch tinguin la pàgina nova llesta. Mentrestant anirem tirant de la frase “pure taste” de no se pas què… en serio, quin toffee més lamentable. Per començar, és molt dur i ha costat déu i ajuda que s’estovés. Un cop estovat, s’enganxava per tot arreu, s’ha fragmentat a mil bocins i han quedat enganxats a tots els racons impossibles (i que mai hauries imaginat que existien) dels queixals. La cosa no s’acaba aquí, per treure-ho he hagut de fer les mil i una ganyotes. Tot plegat, per un sabor força pèssim. I no, no el recomano, crec que hi ha molts toffees al mercat per triar i gaudir menjant-ne. Per altra banda, val a dir que Walkers’ Nonsuch Ltd va ser fundada el 1894 pels germans Horleston, a un petit local de Lovatt Street  (anomenat Calverley street al 1950). Però no va ser fins al 1915 quan Edward Walker va començar a fabricar i industrialitzar el toffee que avui coneixem (i segur que amb altres sa...