Caramels tous n'hem comentat molts aquí, sempre però, com si fos un toffee: una peça gran, d'uns 3 o 5 grams i embolicat individualment. El que va fer la multinacional Mars és fer-ne unes peces petites de la mida d'un Lacasito.
Amb una lletra "S" impresa en cada una de les peces individuals els Skittles són uns caramels tous amb un recobriment de caramel dur on hi ha concentrat el sabor i l'acidesa (en el cas dels que us comento avui). Es mengen un darrere l'altre, sense parar i afavorint l'engoliment desmesurat i descontrolat de 38 grams de sucre en poc temps.
L'arribada, o la reaparició dels caramels tous Skittles crec que ha entrat al mercat de puntetes, sense fer gaire soroll (és una opinió personal que comparo amb altres productes) encara que durant una bona temporada sortia a la televisió sense parar. Jo, personalment, crec que és un producte que ha renascut especialment a les xarxes com ara Tumblr o Twitter. Vulguin o no, una cosa han aconseguit: que jo anés a comprar una bossa per provar-los és la versió amb àcid que han tret.
La bossa verda em sembla, de lluny, la millor de les varietats que formen la família Skittles. L'original del 1974, el tropical, el de postres (si, versió soft amb coses com crema de llet i Milkshake), el de fruites de l'hort (Orchards en diuen els anglesos, amb gustos de taronja, poma vermella, llima, préssec i cirera), els Darkside (desconec exactament quin costat fosc de l'arc de Sant Martí es refereixen), els de gelat (si, és una varietat de sabors que no he vist mai aquí encara) i el de fruites del bosc (del 1989)... ja veieu que la llista s'allarga moltíssim, ja que aquestes empreses treuen novetats com qui arrenca mala herba. Ara bé, poc entusiasme m'entra per provar-los si no són àcids. Sempre em quedarà provar els nous Sweets + Sours, un mix que pot ser una bona opció.
Amb una lletra "S" impresa en cada una de les peces individuals els Skittles són uns caramels tous amb un recobriment de caramel dur on hi ha concentrat el sabor i l'acidesa (en el cas dels que us comento avui). Es mengen un darrere l'altre, sense parar i afavorint l'engoliment desmesurat i descontrolat de 38 grams de sucre en poc temps.
L'arribada, o la reaparició dels caramels tous Skittles crec que ha entrat al mercat de puntetes, sense fer gaire soroll (és una opinió personal que comparo amb altres productes) encara que durant una bona temporada sortia a la televisió sense parar. Jo, personalment, crec que és un producte que ha renascut especialment a les xarxes com ara Tumblr o Twitter. Vulguin o no, una cosa han aconseguit: que jo anés a comprar una bossa per provar-los és la versió amb àcid que han tret.
La bossa verda em sembla, de lluny, la millor de les varietats que formen la família Skittles. L'original del 1974, el tropical, el de postres (si, versió soft amb coses com crema de llet i Milkshake), el de fruites de l'hort (Orchards en diuen els anglesos, amb gustos de taronja, poma vermella, llima, préssec i cirera), els Darkside (desconec exactament quin costat fosc de l'arc de Sant Martí es refereixen), els de gelat (si, és una varietat de sabors que no he vist mai aquí encara) i el de fruites del bosc (del 1989)... ja veieu que la llista s'allarga moltíssim, ja que aquestes empreses treuen novetats com qui arrenca mala herba. Ara bé, poc entusiasme m'entra per provar-los si no són àcids. Sempre em quedarà provar els nous Sweets + Sours, un mix que pot ser una bona opció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada