Bol de sucre

Res com començar dilluns amb una barreta de xocolata. Ho farem amb un producte que ve inspirat per el Manner de Viena. El diari de Levante ho explica així: Un dels fundadors de la firma va descobrir el barquillo (en català en didriem galeta de neula o directament, faríem servir wafel , encara que no estigui normalitzat) durant un desplaçament de l'equip de futbol del València. Des de llavors, la barreta ha tingut un èxit aclaparador a la península. No és cap ingredient secret el que la fa irresistible, és fer servir bons productes en l'orde que cal, que és més o menys el que feien bé durant la fabricació del Turrón de Viena Meivel . Fa uns anys, l'empresa va entrar en concurs per falta de liquidació, i finalment, al març de l'any passat va passar en mans de Kongwell Negocios S.L., després de passat un temps en mans de Damel, l'empresa Valenciana de gomes. Doncs bé, ja coneixeu Tuenti (20? XD) una barreta fabricada a la península que tot i no tenir la ...

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D) Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets , o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana. La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet . Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l...

No em direu que no us he alegrat el divendres, una barreta de Lindt no es comenta cada dia. Seguint amb la tendència de productes suïssos (recordeu els Cielos de dimecres), avui toca parlar de l'emprea de David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann. La Nocciolatte són tres avellanes senceres recobertes de crema d'avellana i xocolata amb llet i col·locades sobre una base de xocolata que li dóna aquesta presentació tan elegant. Encara que no acostumi a parlar bé de la xocolata amb llet, trobo que la que han aconseguit els de Lindt en aquesta es mereix un aplaudiment. Deliciosa combinació (recordeu alguna cosa amb avellanes que no sigui deliciosa?). Els orígens de l'empresa els podeu llegir a l'entrada de la Viquipèdia , prou ampli per entendre l'empresa fundada pel suís Rudolf.

Kinder Bueno és probablement la barreta de xocolata que més he menjat. Ja faria temps que no en menjaria de barretes si no fos perquè per feina, em veig obligat a provar-ne constantment (oh, quina tortura! Eh?). Kinder Bueno white no era a la llista, segurament, perquè encara no es fabricava. Després de provar-les avui, crec que m’hi hauria tornat addicte. Què coi és el Kinder Bueno? És com va dir fa més de deu anys la Cybele May : una “cosa bona per mainada”? Això només ho sabran els italians de Ferrero , pel que fa nosaltres, ens conformarem amb creure que són barretes de crema d’avellanes amb llet i recobertes d’una fina de capa de xocolata blanca. Sense grasses hidrogenades i amb cruixent assegurat. Crec que es podria considerar una neula amb una forma personalitzada i amb elements que visualment, li donen un aire més elaborat. De totes maneres, els productes Ferrero sempre han tingut aquest aspecte, italians, sempre cuidant el més mínim detall. Només cal donar un cop d’ull ...

Com diuen a Mogmog , les barretes Ippon (una barreta) Manzoku (satisfet) són suficients per minvar la gana… unes bones hores. Jo he estat lluny de quedar tip, les vitamines que porta (vitamina E i unes quantes del grup B) no són suficients per a la meva golafreria, però això no és res nou! El que és increïble és que Asahi fabriqui dues famílies de barretes senceres. El primer gran grup el forma la barreta de cereals blanca (és la que us presento avui, amb un aprovat alt), la de cereal amb xocolata, una amb el gust de la famosa beguda Calpis i una de cereal “black” amb un 80% menys de sucre que la resta dels de la seva família. L’altre gran grup el formen els sabors “de pastís”: de plàtan, de xocolata i formatge. (Un repertori clàssic de pastissos ). El primer que m’ha entrat pels ulls és la qualitat de l’embolcall i com de ben cuidats estan tots els detalls. Ja em va cridar l’atenció quan el vaig escollir de la botiga en línia Candysan , però en viu és més llaminer. La b...

A Kit Kat dubto que li calgui una presentació a hores d'ara, al bloc de fet, encara no he comentat els clàssics però sí que ho vaig fer amb la versió “ Dark ”. Ah, i no l’he repetit pas… és que siguem clars, allò no és xocolata negra. Tornant al tema, avui toca el, Kit Kat solter o el  gran Kit Kat . Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits . Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, d...

Queda poc per acabar l’any i no se quantes entrades més faré, però si queda clar que la xocolata és un dels plats forts d’aquests dies, demà hi ha gent que començarà una marató de tres dies entre dinars i sopars que pot durar fins passat reis. Tot i així, cada any hi ha més desestacionalització de la xocolata i un dels que ho han sabut portar millor són els de Ritter Sport . Que no us enganyin, Ritter Sport és xocolata que no té res d’esportiu. El nom Ritter vol dir “cavaller” en alemany i l’ Sport que l’acompanya és idea de la muller d’Alfred que va suggerir fabricar una barreta que entrés a tot tipus d'americanes , d’aquesta manera l’empresa Ritter passa a ser coneguda per aquesta diferència respecte a les altres barretes del mercat. (La diferència entre la jaqueta i l’americana és que a la segona no cal que portis els pantalons de conjunt, de fet, està pensada perquè la portis amb texans). Recordeu que la diferència és un tret cabdal en el sector dels dolços, el 1912 qua...

Balisto és una marca de la multinacional Mars per fer les barretes més saludables, o si més no, intentar-ho. El nom de la marca apareix els volts del 1981 a l’oest d’Alamània d’on suposadament també en podem extreure el naming: Ballaststoffe en alemany vol dir “fibra dietètica”. Són, tan sols, rumors. Per altra banda, que una barreta digestiva porti cobertura de xocolata i un farcit de mel amb ametlles és per mi, un xic contradictori. Però no ens posarem ara tiquis miquis a un bloc on quasi fonamentem la golafreria . Banyat amb xocolata de llet i una galeta amb un alt contingut de fibra, Mars ha sabut crear una família de barretes que immediatament m’ha recordat l’univers gràfic i saludable les Soyjoy japoneses. Les Balisto però, tenen una mescla de sabors força peculiar: crema de llet amb panses i avellanes, iogurt amb gerds, de galeta de nadal (Spekulatius) o coco entre d’altres. Gràficament, els embolcalls són senzills i es diferencien pel color. La informació l...

Després de la barreta sense sucre i amb stevia de menta i la taronja , ara toca ampliar la família amb les barretes amb fruites del bosc. Igual que la rajola gran del mateix sabor, que vaig comentar aquí al seu dia aquí , inclou fruites liofilitzades d’un cruixit i sabor molt bons.

Avui us presento una barreta que vaig agafar a l’última edició de la fira ISM de Colònia, en vaig fer una entrada aquí explicant molt per sobre el que hi havia i els productes que vaig poder agafar, els aniré comentant al llarg de l’any. Un d'ells és aquest producte de civada, cereals, xocolata blanca i llet en pols. A primer cop d’ull, l’efecte que provoca aquests trossets junts és maco. Estèticament és diferent de la resta de barretes que comentem aquí al bloc i té una textura molt airejada, i omple força tot i la seva reduïda mida. El sabor és la gran pega , no se si per voler fer un producte natural o per allò que en diuen “sabors orientals” (sovint ho trobo amb productes que imiten el te verd o similars). La qüestió és que és molt soso i li falta aquest de “sabor” que ens fa tan llaminera una barreta. Potser uns trossets de fruita liofilitzada? Un exemple. De moment, la versió blanca no m’ha agradat, tocarà tastar les altres versiones, especialment la de xocolata, que f...

Buscant informació de la barreta MIG 21 m’he trobat amb imatges de molts avions de combat, això m’ha portat a buscar a la Viquipèdia , què és un MIG21 . En breus paraules, és una aeronau supersònica de combat (aquests adjectius molen) de disseny soviètic, conegut també com a Balalaica o Fishbed , segons l’OTAN. Un avió molt potent, al nivell dels F americans, només que no n’han fet tantes pel·lícules sobre ells. La mateixa potència devien tenir al laboratori de producció de l’empresa Hongaresa Úsovsko doncs li han posat un contingut de cafeïna superior a una Red Bull : 176,5mg per 100g de producte. Segons la web de l’empresa, el farcit de coco que porta, reté aquesta cafeïna i l’allibera gradualment i durant un llarg període de temps (no diu fins quan) a la sang. Si no us acaba de fer pes el coco, també hi ha la versió amb embolcall negre, que és de cacauet i segurament, molt més similar a les barretes que mengem aquí. El MiG 21 , va cobert amb una xocolata molt dolça pel m...

Fa uns anys, hi va haver un boom de barretes, un segon boom de fet. Aquest segon, va ser molt i molt gran, totes les marques de cereals van començar a fer les versions dels cereals en barreta i Kellog's no va ser menys: Frosted Flakes, All-bran, Nutri Grain, Squares, Special K, els que ja hem comentat al bloc: Coco Pops (o choco crispies) i els d’avui: Rice Krispies (en són només uns petits exemples). La barreta no és més que el cereal una mica caramel·litzat amb una espècie d’aglutinant, banyat per sota amb un succedani de xocolata blanca. Una llet amb pols amb poc sabor i molt mantegós. No us la recomano gaire, he provat barretes dietètiques molt més sabroses, però, com que és un producte de “merchandising”, suposo que si t’agraden en versió cereals originals, aquesta ha de ser la teva barreta pocket.

Avui la meva segona barreta preferida, després del Mars: el Twix amb la seva galeta i caramel! Amb el ja reconeixible embolcall daurat i una potent X al final de la marxa és de les marques més potents i juvenils que es poden trobar avui a qualsevol cantonada. Composta per una galeta (feta a base de pols comprimit… fixeu-vos quan el trenqueu com es desintegra ràpid…) i banyada posteriorment de caramel, tenim el nucli, l’essència, del twix. Després tot plegat, queda banyat de nou amb una xocolata amb llet molt diferent de la Milka, val a dir que la xocolata de Mars Incorporated li dóna mil puntades. El que és curiós és que, i jo llavors no menjava Twix , és que fins al 1991 a Espanya, Portugal, Bèlgica i altres països, se’l coneixia amb el nom de Raider. El producte era el mateix. Avui dia a més a més, Twix incorpora al punt de la “i”, el símbol de “pausa”. El concepte pausa però, jo el tinc molt més lligat al “moment Kitkat” de Nestlé que tants anys va funcionar, potser Mar...

Bicentury és una marca que fa temps que veig al super, no l’agafo mai perquè entra dins d’aquestes marques que potencien valors com fibra, light i baix en tot per no engreixar ni un mil·límetre el ventre. I quan un va amb bici, el que li fa falta és ben el contrari… però ençà que tinc el blog, hi paro força més atenció (així que aviso que d’ara endavant, hi poden haver entrades «dietètiques», vejam quan dura). La barreta d’avui, entra a la col·lecció Sarialís , una marca que com podeu deduir pel nom, conté un alt percentatge de fibra. Si creus que en té poc, com a novetat, hi ha la Sarialís+ , que conté multicereals i en una quantitat molt generosa. A la primera queixalada, ja començo a notar aquella xocolata insípida (carregada, aixó si, de vitamines: A, D, E, B1, B6, B9- àcid fòlic , B12, biotina i àcid pantotènic ) típica d’aquests productes i que, al revés d’alguns productes banyats de xocolata, el que salva la valoració de la barreta és aquesta massa de milti-cere...

Chocolates Hueso va ser una empresa fundada per Francisco Hueso Rolland el 1862 a Ateca (Saragossa). L’empresa va ser líder a Espanya durant molts anys, convertint-se en la proveïdora de la casa Reial el 1900. Després d’uns anys produint barretes de xocolata, va aparèixer la novetat dels Huesitos , el 1975 amb un nen petit de color i un os al cap. Les vendes eren espectaculars i Espanya podia fardar de tenir, a escala local, una barreta de xocolata amarga i deliciosa. Cartell antic imprés sobre metall. (Igual que els  Conguitos  amb el seu “negrito”, la broma de fer servir negres vestits com una tribu de la selva per promocionar productes de xocolata es va acabar aviat). Huesitos és una barreta… o waffle, amb quatre pisos de pa d’àngel i tres de cacau amb un banyat de xocolata amb llet. D’aquesta manera, entra a la categoria de barretes lleugeres com les Kex , les Loacker o les Rocky Rice . La barreta no és dolenta, serveix com a snack de berenar però si ...

Avui dia, tres milions d’aquestes barretes surten diàriament de la fàbrica que Mars Incorporated te a Slough (Anglaterra), al mateix poble (o ja ciutat?) que les va veure néixer el 1932 a la mà del fill de Frank C Mars: Forrest. Barreta que molts heu provat, segur, i que deixant de banda la xocolata, té un caramel espectacular, que mesclat amb la galeta farinosa de base, el converteix amb una de les delícies més grans que un pot trobar al supermercat, benzinera o màquina expendedora del nostre país. És, de les marques Top 25 , la que conté menys grasses saturades per cada 100g i això que, un cop menjada la barreta de 51g, servidor queda molt tip. No us passa a vosaltres també? No se si cal recomanar-la… es recomana per si sola, i sempre en repetiré. La bona feina troba sempre la seva recompensa. La publicitat de Mars, un yeyeye / Imatge: FunMunch Increible proposta de Demy Sapthu : Treure la Marca i deixar que cadascú personalitzi el seu packaging.