Avui parlaré d’un producte que també coneixeu molt, o si més no, heu vist a milers de llocs al llarg del país. Crec que no hi ha botiga de dolços que no tinguin l’original caramel dur de toffee amb paper daurat: els Werther’s Original, anomenats així des del 1990, ja que abans es deien Werther's Echte.
Però avui no parlaré del clàssic, sinó d’uns pots amb varietat de caramels que potser no trobareu tan fàcilment com els altres. En vaig agafar 4 sabors però realment, segons la web alamana de la marca n’hi ha sis. Cap problema, més endavant els busco i amplio el post o en faig un de nou.
El primer que vaig obrir, i no vaig fer foto (aghhh!) va ser el de xocolata negra, volia començar amb bon peu amb una cosa que tenia tots els punts per agradar-me, i efectivament, va ser un bon bombó, xocolata sense cap crítica.
El segon, ja més previsor, el vaig partir primer per fer-ne la foto… i oh, sorpresa, no sabia que eren “compostos”, creia que els caramels dipositats era “difícil” que quedessin tan bé (o vaig tenir molta sort i he tingut a les mans els més ben fets de l’any). Una mena de galeta molt lleugera coberta d’un caramel o xocolata amb llet molt dolça que ells han anomenat “mousse” (potser per la quantitat d’aire del farcit?) i que indicava que el tast dels pròxims dos serien igual de bons:
El tercer Werther’s tenia aquesta textura psicodèlica o remolí a partir de dues masses (xocolata amb llet i xocolata blanca?, quasi que si) tan característica i era completament massís, igual que la xocolata negra però d’un sabor força dolentot, no m’ha convençut gens i és, de lluny, el que trauria de la “família”.
L’últim, ja era molt similar al clàssic Werther’s que coneixeu (si és que els coneixeu, clar) i ja l’he fet durar més. Dolç i molt suau, cremós i que va deixant marca a la part més enrere del coll marcant, per una bona estona, el sabor de mantega cuita. Espectacular. No crec que calgui dir gaire res més d’aquesta empresa, ja que és de les millors marques que té el gegant internacional Storck.
A l'esquerra, els que vaig provar. A la dreta, la família sencera de la seva web.
Werther's de mousse
El primer que vaig obrir, i no vaig fer foto (aghhh!) va ser el de xocolata negra, volia començar amb bon peu amb una cosa que tenia tots els punts per agradar-me, i efectivament, va ser un bon bombó, xocolata sense cap crítica.
El segon, ja més previsor, el vaig partir primer per fer-ne la foto… i oh, sorpresa, no sabia que eren “compostos”, creia que els caramels dipositats era “difícil” que quedessin tan bé (o vaig tenir molta sort i he tingut a les mans els més ben fets de l’any). Una mena de galeta molt lleugera coberta d’un caramel o xocolata amb llet molt dolça que ells han anomenat “mousse” (potser per la quantitat d’aire del farcit?) i que indicava que el tast dels pròxims dos serien igual de bons:
Werther's feine helle
El tercer Werther’s tenia aquesta textura psicodèlica o remolí a partir de dues masses (xocolata amb llet i xocolata blanca?, quasi que si) tan característica i era completament massís, igual que la xocolata negra però d’un sabor força dolentot, no m’ha convençut gens i és, de lluny, el que trauria de la “família”.
Werther's de caramel, molt original.
L’últim, ja era molt similar al clàssic Werther’s que coneixeu (si és que els coneixeu, clar) i ja l’he fet durar més. Dolç i molt suau, cremós i que va deixant marca a la part més enrere del coll marcant, per una bona estona, el sabor de mantega cuita. Espectacular. No crec que calgui dir gaire res més d’aquesta empresa, ja que és de les millors marques que té el gegant internacional Storck.
El Werther's de mousse i el de feine helle abans de ser tallats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada