Bol de sucre

A finals d'aquesta setmana hi ha la fira ISM , enguany cau del 29 de Gener a l'1 de Febrer i en principi no hi ha país convidat. L'any passat França va deixar el llistó força alt, de fet, en podeu veure un recull de fotografies que vaig fer en el seu dia aquí . Imatge de la web de Herrgårdstoppen AB I avui amb què toca endolcir la boca? Doncs jo proposo, ara que n'és l'època, el Fudge com ara els de Dôma o els Milanówek que tenen una base de mantega molt bona, o els que tinc sempre presents per la qualitat, textura i sabors estranys... els suecs de Strömsnäsbruk, l'empresa fundada al 1990:  Herrgårdstoppen AB . La barreta són 50 grams de fuge amb un regust de regalèssia molt fort. D'entrada, m'hauria fet enrere de seguida, però l 'anterior experiència amb el de llet i la de gerds ja m'indicava que seria molt dolç, de manera que estaríem parlant d'un fuge de regalèssia força dolç i peculiar, molt vàlid pels paladars...

Entre Malmö i Gothenburg, hi ha una ciutat que es diu Strömsnäsbruk. És d’aquells noms nòrdics tan divertits d’escriure i encara més pronunciar (mode ironía: on), val a dir que de més difícils n’hi ha a Islàndia, però ens quedarem a Suècia. Us vull parlar d’aquests Fudge que m’han deixat la boca aigua. Són productes de l’anterior edició de l’ ISM i estava exposat a la zona de Try Sweedish , un aparador que engloba petites i mitjanes empreses del país escandinau. Herrgårdstoppen AB és una d’elles i fa aquestes barretes de 50 grams amb diferents gustos: vainilla, avellana, toffee, xocolata, maduixa i regalèssia. Jo només vaig agafar-ne dos, sense saber gaire quin era quin, vaja, que el vermell era una maduixa o mora estava cantat. Però dels dos, el millor m’ha semblat el de vainilla, un sabor molt fort i difícil de descriure. A tots dos, el paladar ha notat un regust molt fort de llet condensada i la dolçor del sucre. He de dir que m’ha encantat el producte, dels millors toff...

La primera vegada que els vaig veure, em pensava que eren uns caramels de Coca-Cola, o Cola "de la que" sigui. Però evidentment no lligava gaire amb la menta i xocolata que portava el caramel tou. La mateixa web del fabricant: Kolafabriken  i Ronneby , aclareix les coses. Kola, en suec, és un caramel i no precisament els caramels durs que tenim aquí, sinó aquells tous que barrejats amb llet (o sense) anomenem posteriorment toffee. L’empresa de Bräkne-Hoby va iniciar la seva activitat el 1993 amb maquinària de segona mà d’un fabricant de Gränna. Amb esforç i paciència s’han convertit en la primera fabricant de fudge de Suècia, sota dues marques: Engla Gott (una línia d’alta qualitat) i els Kolafabriken i Ronneby , més econòmics, divertits i vistosos que els altres. Doncs per tractar-se d’un producte d’un rang més baix, crec que l’han encertat molt bé. He arribat a provar autèntica brossa sota el nom de toffee o fudge, però aquesta és un producte molt bo i el toc ...

Dimecres, mitja setmana i un bon dia per tornar a un post de fa dos anys, oi? La cosa comença que vaig tornar de Suècia amb unes barretes de xocolata amb llet molt (massa) dolces pel meu gust, ja ho vaig dir al seu dia , però resulta que em vaig deixar la barreta de xocolata més venuda de Suècia, la crème de la crème del nord. Cartell publicitari dels Kewchoklad, ja de fa uns quants anys. Arxiu de Cloetta Cloetta porta fabricant les barretes Kex des del 1938 (això són 76 anys, “al loro”), però si filem prim a la història que ens explica la mateixa marca, podríem anar el 1921, quan es comercialitzava amb làmines de pa d’àngel combinades amb fines capes de xocolata. Les Kex d’avui dia han variat força, s’han modernitzat tant l’embolcall com la fórmula de les barretes per adaptar-ho a la demanda dels consumidors actuals. Si bé, un detall que em sembla digne de mencionar, és la trama del pa d’àngel que té el logo de la marca. Encara que estigui escrit en suec, un ho entén a...

Les barretes Daim (conegudes a Suècia amb el nom de Dajm) són unes barretes de mantega d'ametlla cruixent recobertes de xocolata amb llet (massa llet, pel meu gust. Sempre ho dic). Em va sorprendre el gruix… són ultra primes en comparació a la resta de barretes que he anat comentant, i crec que, a hores d'ara, són les úniques que podeu trobar d’aquestes característiques als supermercats. Daim ara pertany a la gran multinacional Mondeléz International , però els seus orígens remunten a l’any 1953 a l’empesa Marabou , empresa sueca de qui ja en vam parlar un producte als inicis d'aquest blog: les barretes de xocolata Japp , igual que llavors, la xocolata segueix sent un tema que m’allunya molt dels sabors nord-europeus, no entendré mai tanta dolçor (mode ironia: on). Nou disseny de les Freia / foto: Scandinavian Design Group A tall históric, use deixo amb un fet curiós: La marca, Marabou , va ser fundada pel xocolater noruec Johan Tron Holst (1868-1946) qui ja h...

Mixmo és un servei de pic’n’mix per a dolços, concretament de gomes. És originari de Suècia però rapidament s’ha expandit per tot Europa per ser un sistema “higiènic que manté totes les propietats dels dolços”. No és un sistema que veurem gaire aquí, on no tenim tantes manies en compartir les caixes de gomes amb tothom i tolerem el pic’n’mix semiobert (compartiments que es poden tapar) i els cistells (Aquests que pots trobar a les fires i a algunes parades del mercat, com el de la Boqueria , per exemple). Parada de fruits secs i dolços de La Boqueria / Foto: Petjades de Barcelona Una persona preparant el seu pot de Happy Pills / Foto: Tendencias.tv Una altra imatge de pic'n'mix semiobert a una de les botigues Happy Pills / Foto: El tornillo que te falta A banda de màquines, Mixmo ofereix un catàleg de productes, entre molts, la cara de la seva mascota amb una textura gomosa de sabor llimona i taronja. No se qui els ha fabricat, i no cap empresa a l...

No sóc un gran fan de la regalèssia, no és un sabor que triaria ni compraria mai, però en aquest cas, el disseny tan tipogràfic com visual de l'envàs (si bé, no és res "innovador") em va captivar molt. Un altre aspecte interessant és la textura i el cromatisme de la pastilla, el seu puntejat gris, blanc i negre em recorda les pedres de riu, una manera de naturalitzar el producte. Interessant. Lakrisal és una marca de la companyia Malaco , i aquesta forma part del conglomerat d'empreses LEAF , una multinacional de 2.500 treballadors dirigida a cavall entre els Països Baixos i Suècia. Per acabar, una aportació pels amics grafistes que corren pel bloc. Gràcies a un recent bloc de "godis" que segueixo, he trobat aquest antic cartell publicitari de Lakrisal: