Bol de sucre

De raïm , de plàtan amb aranyons , de préssec ... us sona a què em refereixo? Clar que ho heu vist al títol de l'entrada però, no us entra moltes ganes de menjar tires fines de goma Fettuccine ? Jo no m'ho penso dues vegades! Encara que sigui d'un sabor com iogurt d' à loe vera ... si, eh... aloe . Jo la planta la tinc enfocada a cremes hidratants, sabó, etc. per coses dermatològiques, en cap cas, per menjar. Potser m'he perdut pel camí, ara que googlejant veig una cervesa que en porta. Caram. Però sense pensar-ho dos cops, m'he endrapat la bossa sencera. Com que no n'he menjat abans, d' aloe , no us puc dir que en porta molt o poc, però estigueu tranquils, té un gust de iogurt amb un toc d'acidesa increïble. Ha d'agradar a tothom, sens dubte, encara que al final, no tingui aquell regust tan ben parit que tenen el de préssec o raïm. Com a mínim, una vegada sí que s'ha de provar, els d'I+D de Bourbon us ho agrairan), hehehe. ...

Tornem al Japó! Els nous Tirol de maduixa no són tan rars com els que hem comentat anteriorment: els de te verd , els de moniato o els de llet i vainilla , eren d’un llistó molt alt. No sempre es pot abusar, eh? Els d’avui fins i tot, si no us digués jo que són de Tirol, no ho veuríeu perquè no tenen res de japonès. Oi? Fins i tot, diria que al desaparèixer la quadrícula que tenien anteriorment i substituint-lo per aquest rellotge vintage, les referencies als bombons Tirol desapareix. Però no pas el seu gran sabor! Encara que els asiàtics em solen decebre bastant amb el sabor de maduixa, aquest crec que és lleugerament millor, però ni de conya passaria el tall de bombó de xocolata del que estem acostumats aquí. Cal tenir en compte que el punt fort és el jelly que porta a dins. D’entrada, després de veure els altres bombons el tipus de farcit que portaven, aquest no podia ser menys. Un farcit com déu mana i un jelly correcte amb el toc de maduixa corresponent. És un gran...

Avui tornem al Japó, a parlar de dues empreses de la mateixa família però rivals entre elles, i si, amb el mateix nom: Sakuma Seika  VS Sakuma Seika , i les dues fundades al 1908 sota el nom de Sakuma SoJiro. Tot un caos… intencionat? No ho tinc clar. L'historial d'una d'elles deixa entreveure que un dels fills del fundador decideix fabricar caramels pel seu compte. Però amb el mateix nom? El domini d’internet ens dóna la diferència: el .co.jp és la Sakuma més tradicional, que fa uns caramels tradicionals conservats en llaunes d’aquells temps. Sakuma, amb el .com, és l’empresa que fabrica els   Ichigo milk , els caramels que avui us ensenyo. No són cap meravella, els 佐久間ドロップ　o サクマドロップ　són caramels durs amb un lleuger farcit més àcid… res, no en feu cas de la imatge de la bossa on anuncia un farcit meravellós. És un caramel de maduixa normalet i poc dolç comparat amb els caramels que es fabriquen localment. Ja he explicat moltes vegades que en àcid o dolç, els asiàt...

Japó, per descomptat, també té els seus dolços clàssics i tradicionals que no moren mai. Un d'ells és el que fabrica Seika Foods , els “ Botan Ame ”. Al Japó però, s’anomenen “Bontan Ame” (afegint aquesta “n”) perquè allà els fan amb gust de pampelmusa (pomelo, 文旦). La versió a “la resta del món”, distribuida per JFC International , és únicament de taronja o, com és el cas d’avui, de llimona. D’una llimona suau, molt suau (com també es veu il·lustrat a la caixa on venen embolicats). Aquest envàs, conté 21 grams de caramels. Cada un d'ells embolicat amb un paper fi d’arròs que, alerta, et pots menjar. Jo ho he fet per una raó molt més simple, em deuen haver quedat una mica humits i el paper estava literalment enganxat al caramel, quin remei. Això en canvi queda poc elegant fer-ho amb els caramels tous o els que tenen un paper de parafina oi? Gràficament, el pack que jo tinc és una mena de “remake”, l’original que podeu veure amb una senzilla recerca per google, és u...

Heheheh (riure de trapella). Ahir em va arribar el paquet amb els 3 tubs de caramels tous (de tipus Sugus , per entendre’ns) de UHA Mikakuto . Per qui no se’n recorda, UHA prové de Unique Human Adventure , mola oi? El d’avui és un caramel tou compost de tres experiències, un recurs que ja hem vist anteriorment als Puccho de fruites tropicals i els Puccho de iogurt . En aquest cas, la massa és d’un groc lleugerament ataronjat molt intens, igual que l’aroma de llimona Yuzu (un híbrid entre mandarina i aranja, que en japonès i xinès s'escriu així: 柚子), que tan bon punt he obert el paquet he pogut apreciar. Ei, apunteu-vos el, és el millor dels 3 que m’han arribat i no m’he pogut estar de menjar-ne mentre els feia fotos. La primera part, la del sabor, és boníssima, el farcit de iogurt que li dona el toc creamy , també és ideal. El que ha fallat, aquell punt que dius: llàstima… que quasi et poso un 10 ! És que en el farcit hi hauria d’haver una mena de boles petites i àcide...

Comencem el mes de Juliol, que promet molta calor, al país on vam acabar el Juny. Si, aquest que sembla que tinguem al costat de casa, el Japó. On Morinaga hi fabrica els Dars , la xocolata Koeda , els Hi-Chew de Fanta (per posar un exemple) o les boles de cereal recobertes de cacau blanc (acolorit) molt similar al que us presento avui. Les Choco-balls aquestes que tenen un toc groc crema són de patata, i lluny de la raresa que podria semblar un producte d’aquests tipus, és extremadament addictiu i deliciós. Unes boles rarament uniformes, donant un toc artesà i guardades en un packaging que inclou una obertura superior en forma de “bec”. Res gratuït, el bec és el d’en kyoro-chan, la mascota que acompanya totes les choco-balls de Morinaga . En Kyorochan (キョロちゃん) és un ocell (o lloro) que va aparèixer per primer cop el 1967 a la sèrie televisiva "Uchuu-shonen Soran" (宇宙少年 ソラン- El jove astronauta Soran). Bé, és igual, al mateix any que la sèrie, el Kyorochan va f...

Avui tornem a un tema força recurrent últimament en aquest bloc , i és que cada dia hi estem més capficats (com aquí o aquí ) i creiem que és bo que la gent també ho sàpiga: Els Wagashi . Aquests dolços sempre han sigut tant una forma d'art com una delícia culinària - que canvien i es vénen en diferents colors i formes al llarg de l'any, depenent de la temporada, els wagashi són d’un color o d’una textura determinada que ens recorda l’època. Per exemple, quan arriba la tardor, els wagashi venen amb un toc vermellós de les fulles d’auró o cirerer. Però en lloc de seguir la pauta tradicional, el dissenyador Kotaro Watanabe va triar tenir el seu hitohi (un dia, en japonès). És a dir, va canviar el canvi dels wagashi d’un a any i n’ha creat d’altres que segueixen els canvis de l’hora del dia. El resultat, creat amb col·laboració amb Toraya Confectionery Co., Ltd. , un famós fabricant de wagashi (Yoko Kawashima), és un conjunt de 5 confits que representen els cinc patr...

Després duna entrada de dibuixos per adults, anem a parlar de coses per mainada, perquè sí. Perquè l’empresa japonesa Kracie m’ha impressionat amb les seves invencions i I+D que té. Kracie , una empresa japonesa que prové d’una industria del 1887 amb molts de canvis, alguns pels canvis d’estil de vida, d’altres per guerres (sobretot per la segona GM). Avui dia, és una societat que engloba tres grans camps, Sabó i cosmètics, Medicina (medicaments i derivats) i Alimentació (dolços, congelats, menjar instantani i begudes). Nosaltres evidentment ens interessa el d' alimentació , on trobem marques com Frisk (pastilles de menta fresca) i “Neru-neru neru-ne” (del que us parlarem avui: dolços pensats perquè la mainada “jugui abans de menjar-s’ho”). Tot plegat, genera 10 milions de iens (72.400 euros). Asobo Sakana Tsuri és un paquet que inclou una safata amb una decoració marina (roques, algues, bombolles… ja m’enteneu), tres canyes per pescar gomes i una bossa tanc...

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito. No m’agrada gaire fer traduccions d’entrades d’altres blocs, però la raresa d’aquest, i la poca probabilitat que acabi a les meves mans es mereix una menció a Bol De Sucre si o si. No hi hauria de donar tantes voltes… de fet, que la idea vingui del dissenyador Tomonori Saito , ja hauria de justificar-ho tot. Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito. Escriuen a Spoon-tamago que al Japó, els jardins amb pedres Zen són molt abundants i un recurs per a la relaxació. Els habitants de Tòquio sovint viatgen fins a Kyoto (antiga capital del Japó) només per provar com d’efectiu son els venerats jardins dels santuaris locals. Una altra manera de relaxar-se és menjant dolços japonesos . La combinació, el yin (陰) i el yang (陽), dels jardins amb els dolços nipons és el Shin-ji temple rock garden . Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito. El nom, és completament fictici, la caixa amb sorra fina ...