Passa al contingut principal

Shinan-ji temple rock garden

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

No m’agrada gaire fer traduccions d’entrades d’altres blocs, però la raresa d’aquest, i la poca probabilitat que acabi a les meves mans es mereix una menció a Bol De Sucre si o si. No hi hauria de donar tantes voltes… de fet, que la idea vingui del dissenyador Tomonori Saito, ja hauria de justificar-ho tot.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

Escriuen a Spoon-tamago que al Japó, els jardins amb pedres Zen són molt abundants i un recurs per a la relaxació. Els habitants de Tòquio sovint viatgen fins a Kyoto (antiga capital del Japó) només per provar com d’efectiu son els venerats jardins dels santuaris locals. Una altra manera de relaxar-se és menjant dolços japonesos. La combinació, el yin (陰) i el yang (陽), dels jardins amb els dolços nipons és el Shin-ji temple rock garden.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

El nom, és completament fictici, la caixa amb sorra fina (sucre molt refinat i trinxat) i les roques (dolços amb sèsam i d’altres delícies, totalment comestibles) és una realitat.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.

La idea, s’ha dut a terme amb el ja mencionat Tomonori Saito i Shohei Swanda, qui juntament amb l’experiència de l’artesà de dolços japonesos Motohiro Inaba (recordeu que no és una cosa de 4 dies, ja ho hem explicat anteriorment aquí) han fet la idea del jardí Zen comestible una realitat (a l’abast d’uns pocs, val a dir…). El raspall per fer les línies i jugar, és l’única cosa que no es pot menjar. (La caixa tampoc, ostres! La caixa no!)

El treball va ser premiat pel jurat al 2012 amb el premi Midtown Tokio, a la categoria "Peace of mind".

Motohiro Inaba (dreta) a l'entrada del Wagashi Asobi. / Foto: Living-lets

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure
1 comentari
Més informació

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.
1 comentari
Més informació

ISM 2014

Hola! Sant tornem-hi, un altra actualització del bloc amb moltes imatges, de ja fa quasi un mes... la fira ISM de Köln (Colònia, Alamània). Aquest any, siguen més previsor que l' any passat , vaig visitar la fira amb dos dies, molt més tranquil i amb possibilitat de parlar amb algunes persones sobre els productes que fan i futures novetats que estan en caure. Tot això ho aniré posant més endavant, ara però, anem a veure imatges de la fira, i anècdotes, moltes anècdotes. Entrada a la fira amb un sol poc normal per l'època, recordem, va ser finals de gener a la Koelnmesse . Comencem amb Austria, que ha mantingut la mateixa gràfica que l'any passat. Quan una cosa funciona, més val no tocar gaire res, com per exemple, han introduit el cercle vermell a sobre els stands on l'any anterior hi havia una mena de cortina de fils blanc. Ho podeu veure i comparar aquí . Gran Bretanya segueix amb la seva mania de posar la union flag a tot arreu . Per altra banda,
Publica un comentari a l'entrada
Més informació