Avui tornem a un tema força recurrent últimament en aquest bloc, i és que cada dia hi estem més capficats (com aquí o aquí) i creiem que és bo que la gent també ho sàpiga: Els Wagashi.
Aquests dolços sempre han sigut tant una forma d'art com una delícia culinària - que canvien i es vénen en diferents colors i formes al llarg de l'any, depenent de la temporada, els wagashi són d’un color o d’una textura determinada que ens recorda l’època. Per exemple, quan arriba la tardor, els wagashi venen amb un toc vermellós de les fulles d’auró o cirerer.
Però en lloc de seguir la pauta tradicional, el dissenyador Kotaro Watanabe va triar tenir el seu hitohi (un dia, en japonès). És a dir, va canviar el canvi dels wagashi d’un a any i n’ha creat d’altres que segueixen els canvis de l’hora del dia. El resultat, creat amb col·laboració amb Toraya Confectionery Co., Ltd., un famós fabricant de wagashi (Yoko Kawashima), és un conjunt de 5 confits que representen els cinc patrons o tons de llum d’un dia.
Però els dolços no només són macos (recordeu que ja vam parlar aquí sobre la importància del COM per davant del QUÈ en la seva fabricació) - aquests wagasi vénen també amb beneficis nutricionals.
Watanabe, també és part d'un estudi de disseny anomenat The Future Laboratory, i per fer el seu projecte d'inspiració per a l'aliment del futur, cadascun dels 5 dolços conté els nutrients específics necessaris per al moment del dia en què es consumiran.
A primera hora del dia, el Daybreak (Akatsuki), fet amb pasta d'arròs a l'exterior i goma de fava al seu interior ens donaran els sacàrids i minerals necessaris per produir neurotransmissors per a un dia.
Ja al migdia (a l’hora del vermut coi) el Respir (Ikitsugi) fet de sucre granulat i xarop de midó glutinós, ens estimularà l'estómac abans de l'hora de dinar i generarà energia per continuar amb la feina o els estudis.
El Meridian (Hiru-tsukata) d’escuma blanca ensucrada i gel cristal·lí clar. Raó?” La somnolència pot ser sacsejada mitjançant el consum d'un aperitiu després de dinar, amb una quantitat de sucre adequada"
El nostre preferit, i de llarg, és l’Afterlight (Yu-tsukata). Uns dolços d’escuma de gingebre amb sabor. Entre un núvol, una crispeta i arròs inflat (però molt diferents d’ells) "Expressa un mar de núvols il·luminades pel sol ponent"
I acaba el cicle diari amb l’Abalisament en Slumber (Izana-i), conté anís per relaxar la ment després del sopar. Captura "la feble llum amb prou feines es veu des de la volta de la lluna nova". (Tot sempre acompanyat d’una bona dosis literària… ai, que lluny ens queden aquestes experiències gastronòmiques aquí…)
Aquests dolços sempre han sigut tant una forma d'art com una delícia culinària - que canvien i es vénen en diferents colors i formes al llarg de l'any, depenent de la temporada, els wagashi són d’un color o d’una textura determinada que ens recorda l’època. Per exemple, quan arriba la tardor, els wagashi venen amb un toc vermellós de les fulles d’auró o cirerer.
Però els dolços no només són macos (recordeu que ja vam parlar aquí sobre la importància del COM per davant del QUÈ en la seva fabricació) - aquests wagasi vénen també amb beneficis nutricionals.
Watanabe, també és part d'un estudi de disseny anomenat The Future Laboratory, i per fer el seu projecte d'inspiració per a l'aliment del futur, cadascun dels 5 dolços conté els nutrients específics necessaris per al moment del dia en què es consumiran.
A primera hora del dia, el Daybreak (Akatsuki), fet amb pasta d'arròs a l'exterior i goma de fava al seu interior ens donaran els sacàrids i minerals necessaris per produir neurotransmissors per a un dia.
El Meridian (Hiru-tsukata) d’escuma blanca ensucrada i gel cristal·lí clar. Raó?” La somnolència pot ser sacsejada mitjançant el consum d'un aperitiu després de dinar, amb una quantitat de sucre adequada"
El nostre preferit, i de llarg, és l’Afterlight (Yu-tsukata). Uns dolços d’escuma de gingebre amb sabor. Entre un núvol, una crispeta i arròs inflat (però molt diferents d’ells) "Expressa un mar de núvols il·luminades pel sol ponent"
I acaba el cicle diari amb l’Abalisament en Slumber (Izana-i), conté anís per relaxar la ment després del sopar. Captura "la feble llum amb prou feines es veu des de la volta de la lluna nova". (Tot sempre acompanyat d’una bona dosis literària… ai, que lluny ens queden aquestes experiències gastronòmiques aquí…)
Fotografíes de Takashi Mochizuki i Yosuke Suzuki
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada