Bol de sucre

Fa molt de temps que vaig comentar l'existencia de les galetes Jules Destrooper . És, sens dubte, una marca que ha sabut mantenir la tradició amb petits retocs gràfics per mantenir-se actualitzada constantment. El que comento gràficament, també es pot veure en la producció dels aliments i en la cura del detall. En aquest cas, la galeta ve farcida amb una xocolata molt bona. Al meu punt de cacau, que diríem, i que potser als amants de la xocolata amb llet desaprovaran, però per això hi ha altres marques que en fan de més dolentes dolces. A sobre aquest recobriment, hi ha un decorat en forma de zig-zag que li dona el punt aquest artesanal. Que un es creuria si no fos perquè totes tenen el mateix grau de zig-zag, error i gruix. I clar, humanament , això és impossible. Si us agrada la galeta aquesta, no podeu deixar passar l'oportunitat de provar el gofre rodó. El teniu aquí documentat i fotografiat. Ah, que m'oblidava, disculpeu per la baixa i dolenta resolució d...

Les galetes digestives Noglut , són, efectivament, sense gluten! Aquesta tendència a l'alça dels productes sense gluten és increïble. Fa uns anys, per coses de la feina, en vaig estar provant algunes i no m'agradaven gens. Sabors estranys, textures molt airoses o que es tornaven pastoses a la boca... una mala experiència, vaja. Però ara ha canviat moltíssim. Aquestes digestive amb cacau m'han sorprès molt, es trenquen bé, tenen un sabor acceptable i el toc de cacau permet menjar-les a gust. Una bona opció per acompanyar el café , la llet, o el que més us plagui. L'història de Santiveri és d'allò que en dius una senyora història de les que entretenen una bona estona els nanos. Un empresari tèxtil, Jaume Santiveri i Piniés , va emmalaltir per causes que els metges de llavors no sabien. Li donaven poc temps de vida, de lo cardat que el van veure. Però ell, inquiet i insistent, marxa a Wörishofen (Alemanya) on el naturista Sebastian Kneipp hi tenia...

Si, feia temps que no posava galetes. Suposo que té una explicació... les galetes, a les mans, no em duren ni deu minuts. Si la crema que porta entre capes, és igual de bona que la galeta de crema d'avellanes Manner , malament, encara dura menys. Els italians de Balconi Dolciaria ho han sabut fer molt bé, i m'he hagut de resistir molt per portar-les fins a casa i fer-ne fotos. Tant la galeta com la crema de cacau que porta és increïble. Feia molt de temps que no en trobava de tant bones, i això que som (suposadament) un país amb molta galeta. Balconi , com deia, és italiana i està especialitzada en la fabricació de pastes, galetes i alteres productes derivats d'aquesta branca dels dolços. Fundada al 1953 per el jove pastisser Michele Balconi en un petit taller artesanal i que amb treball i esforç ha arribat a convertir-se en un èxit global. Actualment, ho ha dues fàbriques que no paren en tot el dia per produir més de cinc milions de brioixos al dia. Una animalad...

Ja estava tardant massa a parlar de les Petit écolier , ha sortit diverses vegades el seu nom en diferents entrades però ja tocava parlar-ne en serio. Firmin Bouisset va crear el «petit écolier» per il·lustrar els cartells de la marca LU. El nen ha sobreviscut qualsevol tipus de restyling des de l’any 1897. L’èxit del personatge va portar l’empresa a crear el 1983 una galeta amb una mica de mantega i xocolata al damunt amb el nom de petit écolier i en relleu, el nen vestit d’estudiant de l’època amb un cistell i menjant una galeta. Avui dia, no se si segueix sent una galeta per mainada, però a mi m’agrada un parell de petit écolier’s amb el cafè amb llet. La seva galeta no es desfà rapidament en contacte amb un líquid calent i la xocolata que l'acompanya deixa un regust de cacau al paladar molt apreciat per part meva. I d’ençà que Mondelēz International va cagar-la molt modificant les Principe , s’està convertint amb l’única manera d’alimentar-me de galetes decents. ...

Dimecres, mitja setmana i un bon dia per tornar a un post de fa dos anys, oi? La cosa comença que vaig tornar de Suècia amb unes barretes de xocolata amb llet molt (massa) dolces pel meu gust, ja ho vaig dir al seu dia , però resulta que em vaig deixar la barreta de xocolata més venuda de Suècia, la crème de la crème del nord. Cartell publicitari dels Kewchoklad, ja de fa uns quants anys. Arxiu de Cloetta Cloetta porta fabricant les barretes Kex des del 1938 (això són 76 anys, “al loro”), però si filem prim a la història que ens explica la mateixa marca, podríem anar el 1921, quan es comercialitzava amb làmines de pa d’àngel combinades amb fines capes de xocolata. Les Kex d’avui dia han variat força, s’han modernitzat tant l’embolcall com la fórmula de les barretes per adaptar-ho a la demanda dels consumidors actuals. Si bé, un detall que em sembla digne de mencionar, és la trama del pa d’àngel que té el logo de la marca. Encara que estigui escrit en suec, un ho entén a...

El logo nou ja l'he vist als nous paquets, aquesta imatge és antiga. Després de parlar de les Pim's , em vaig quedar amb moltes ganes de pujar una entrada a les galetes de crema de cacau per excel·lència, les Principe (de fet, ja ho havia comentat al març del 2013 ... casi 365 dies he tardat!). I crec que ara, amb més raó, es mereixien una entrada perquè... han canviat l'envàs... a pitjor. No se quina mena d'estudi ha fet Mondeléz International que els ha portat a fer un paquet amb l'obertura lateral, però els que ja estàvem acostumats que l'"abre fàcil" no fes "abre" ni fos "fàcil" ens ho mirem amb molt d'escepticisme. Imatge per recordar com de bones... eren les galetes! Segons la pàgina web , les noves Principe són un 35% més grans i tenen un 40% menys de grassa. Llàstima, el greix és un bon ingredient per donar sabor a les coses... si la gent es preocupa tant pels greixos que menja... que canviï els seus hàb...