Bol de sucre

Dels fabricants de les gomes Fettuccine i dels bombons de xocolata farcits de maduixa arriba la versió de te verd de les galetes Petit. Ja vam veure a principis d'any les farcides de xocolata , i com sabeu, la versió de te verd m'ha despertat la curiositat. Hem de recular fins el Març per veure un producte de te verd matcha , i força més, fins al Juny de l'any passat per una galeta de sabor similar . Aquestes Petit venen igual que la resta de galetes de la família (també hi ha patates, galetes salades, cosa-cruixent-rodona, etc.) En aquest cas 20 galetes rodones amb trossets de cacau mesclats que li donen un toc amarg. I és d'agrair, perquè si fos tot 100% de galeta de te verd, les hauríeu avorrit. Tot va guardat en aquest envàs (on vas?) kawaii que ens té acostumats els Japonesos i especialment la casa Bourbon . Sigui per mainada o per adults, aquesta tendència a humanitzar-ho tot i crear mascotes per a tot és ben propi d'ells. Si, és un bon producte...

Encara que sigui més fàcil de trobar i parlar dels marshmallow de Helly Kitty , jo ho he fet de l’edició limitada de te verd. No volia que em passes per alt un altre producte de te verd sense provar. (Tot i les decepcions de les últimes vegades, crec que les pastilles cruixents Crunch o el bombó Tirol m’ho han fet repensar. I ho he encertat força, aquestes boles de marshmallow farcides de crema de te verd són molt bones. Res que diguis, espectacular, però molt recomanables. També he de confessar que és dels núvols més suaus i aromàtics que he provat fins al dia d’avui. Amb paraules de la pròpia pàgina de l’empresa, el marshmallow rodó és un nucli rodó de crema tipus mochi amb una mescla de sabor a te verd i llet, d’aquí que a vegades aquestes boles s’anomenin mochiri, i recobertes d’un núvol de sucre de te verd, també, però concretament del conreat als jardins de Kyoto, també conegut com a te verd Uji (no he tingut pas la paciència de notar diferents sabors de te verd entre el...

Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji . Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha . En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final. La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalis...

Després del Jelly farcit de jelly (hehehe), tornem al Japó, on us vull ensenyar uns bastonets cruixents farcits de te verd matcha. Oh, feia temps que no parlava del matcha, concretament des del Juny, amb les Oreo bits . Toppo és per Lotte el que Pocky és per Glico, però per no quedar massa evident, li van donar la volta, mai millor dit. Mentre els Pocky són uns pals de galeta banyats amb diferents sabors, els Toppo són bastons de galeta farcits de sabors. En aquest cas, de te verd. Posant èmfasi a les comparacions, en aquest cas ho veig inevitable, els Pocky són visualment més atractius que els Toppo un cop oberts de la bossa que els conté. Els primers també tenen un espai de la galeta que inevitable ment es converteix en la part inferior, mentre que tota la resta de la galeta banyada del que sigui, és la part superior. Els Toppo , són d’esperit més anàrquic i es poden agafar per on vulguis, els pots partir amb qui sigui i si ets golafre, els pots banyar tu amb el cobriment que...

He dubtat abans de fer una introducció de les galetes Oreo , principalment, perquè avui dia les coneix tothom i són, amb diferència, les galetes més venudes dels Estats Units. Les primeres galetes, que corrien per allà el 1912, eren fetes per la National Biscuit Company -un conglomerat d’empreses que es van anar fusionant des del 1898-, avui coneguda com a Nabisco i propietat de Mondelēz Internacional . La fàbrica estava ubicada a la 9a Avinguda entre el carrer 15 i 16 de Manhattan (USA), per això, alguns anomenen aquesta illa de cases: Oreo Way. A partir d’aquí, són molts els canvis que ha anat fent l’empresa i la marca, molt normal en el tipus d’empreses de gran creixement i sobretot, multinacionals. El que us ensenyo avui no són ni de bon tros, les Oreo original. Són més petites (més de la meitat que les originals!) i la seva crema és de te verd. Un te verd que, després de provar-ne d’altres, deixa bastant a desitjar. No, no la recomano, crec que s’ha volgut fer una galeta...

El te verd és molt popular a Àsia, com també ho és en aquest blog, després dels bombons Tirol , les boles amb arròs dins, els bombons amb caixa Look  de Fujiya o el Crunch de Nestlé, crec que feia falta una barra de xocolata digne de mencionar: la Crunky de Lotte és una joia. Com és habitual, els packagings asiàtics donant lliçons a la resta del món de com s'ha de fer. Aquest era una mica complicat però no deixa de formar part d'aquell "plus de qualitat" que diferencia entre uns i altres en els envasos d'usar i llençar. Un cop obert, la xocolata! Un relleu a cada reserva elevada de la rajola de xocolata fa molta patxoca. No és l'única, ho fan practicament totes les marques de xocolata, però aquesta m'agrada especialment per el lettering que incorpora. Us n'ensenyo un close up : Si bé, molt dolça, els petits granets d’arròs inflat que porta incorporat li dóna un gust diferent. He obeït les recomanacions de Napajapan i l’he ...

Els que tenim la bici sempre al cap, Look és una marca francesa de bicicletes que fa servir l’art de Piet Mondrian com a gràfica de la marca (tot un detall). Però en el món dels dolços, la cosa se’n va fins al Japó, on la casa Fujiya fabrica els bombons farcits més “cool” i “fashion” del món. Gràficament, tots els detalls són fantàstics. Ben cuidats i de tons de color molt llaminers. Els Look d’avui, són uns bombons farcits d’una pasta de te verd matcha i recoberts d’una xocolata massa dolça pel meu gust. La massa de tot plegat a la boca és una mica enganxifosa i costa d’empassar. La conclusió de tot plegat l’he tingut pocs segons després de provar-los: no val la pena. Se que porto una tira de productes de te verd, i aquest no és pas dels pitjors, però quan has provat coses com el Crunch o la versió de te verd dels Tirol, el llistó el tens tan amunt que la resta de coses les trobes insípides. La caixa amb els bombons fan de molt bon veure. Nascuda a Yokohama ...

Pensàveu que el tema de te verd (matcha) ja estava fred oi? Doncs avui us ensenyo unes boles d’arròs cobertes amb el que seria un “matcha artificial”, puix que és el més soso que he provat fins ara. Pot ser que en part sigui culpa de la bola… De totes maneres, no m’ha entusiasmat gens, no em ve al cap, qui podria menjar aquestes boles. Definitivament deu ser cosa dels sabors asiàtics. El que m’ha sorprès és el dibuix petit a l’interior (us en poso una imatge detallada a sota). Jo interpreto un centre de xocolata (i sense saber que és una bola d’arròs inflat) fàcilment algú pensaria que és una xocolata airejada, arrodonida i posteriorment recoberta de te verd (amb un “pintat verd-fosc al final). I clar, després mireu les fotos del producte de l’interior, i no s’aguanta per enlloc. Jiashili Food és una empresa amb 7.500m2 de zona productiva amb maquinària força “moderna” situada a Guangdong (sud-est de la Xina, “prop” de Hong Kong) i porten des de l'any 2000 en el negoci...

Te verd, matcha, en el seu estat en pols. Imatge de Cocina con té verde Per fi tinc un producte de te matcha del que m’he enamorat. No és encara el Kit Kat que tantes ganes tinc de provar, però és espectacular. Fabricat per la casa Nestlé , tant la seva mida com la textura del producte és fantàstica. Les boles de cereal cruixent combinen molt bé amb la massa de sabor a matcha. D'aquests Crunch no deixaré mai de cansar-me, els heu de provar obligatòriament ! La producció d’aquest te és molt curiosa, iniciant-se la preparació unes quantes setmanes abans de la collita, es cobreixen les plantes del te per protegir-les del sol, d’aquesta manera s’allarga el seu creixement i les fulles adquireixen un verd més fosc. Amb aquest simple procés, el te guanya aminoàcids, creant així un té més dolç. Unitats envasades en flowpack. Després de la collita, les fulles s’assequen a una superfície plana. El material sec i pla se'l coneix com a “tencha” (碾茶), i un cop retirades...

El te verd és com una religió, o t'agrada a o no t'agrada, si ets del que no, evidentment no t'agradarà però si ets dels que t'agrada... tindràs dubtes amb aquest Tirol . El bombó és molt elegant: Un embolcall de plàstic brillant amb una impressió d'un jardí japonès amb el sol ponent-se li dona molta categoria. Desplegant aquest primer cobert, automàticament també surt una segona capa d'un paper metal·litzat que per la cara que toca el bombó té un polsim verdós molt viu, el mateix que tenyeix la xocolata. El quadrat de xocolata Tirol , per la part superior, té un relleu quadricular amb parts que s'enfonsen i deixant les altres com si sobresortissin, un joc d'ombres que segueixen la línia de "alta confiteria" que desprenia l'embolcall. A la primera mossegada, notareu el "clec" que fa la bona xocolata al trencar-se, i a dins, un jelly amb una mica de sucre. El jelly  és força elàstic i això ho notareu quan intenteu acabar ...