Bol de sucre

Avui, que estem en unes dates molt assenyades per els seguidors de la tradició cristiana, tocarà parlar d’una caramel japonès amb inicis força propers, el «Kompeito». El nom, prové de la paraula portuguesa «confeito» (en català, «confit») que com sabeu, és un producte basicament de sucre i que no necessariament ha d’incorporar un color o un sabor. L’arribada del Kompeito al Japó, al 1569, va ser en mans de Luís Fróis, un missionari portuguès que li va donar de regal a Oda Nobunga per obtenir un permís per a l’obra missionera del cristianisme, vaja, per «cristianitzar». Cal tenir present que en aquella època, al Japó, el sucre era un producte rar i per tant, molt car. El Kompeito era principalment un dolç d’emperadors i d’aquells 3 o 4 que s’ho podien permetre. D’aquí, la raó per la qual s’ha convertit amb un obsequi de gratificació, sobretot per la casa imperial Japonesa, i que ha acabat per acostumar-hi tot el país. La meva opinió és que a l’hora de menjar-los, ha ...

La delícia d'avui m'arriba de les mans de Meiji , una marca que no us hauria de sonar ni nova, ni estranya, és de les marques més ben valorades del mercat, amb molts productes i branques diferents, una competència directe, seria Unilever . Meiji Dairies Corporation, nom final després de la unió de varies empreses) va ser fundada al 1917, cinc anys després d'acabar el període Meiji (1868-1912), i porta alguns productes emblemàtics com aquest (Meiji Chelsea) i aquest altre (Hello Panda), que si no els havíeu vist físicament, segur que d'alguna sèrie manga us sonen. Però del que us parlaré jo, és d'unes galetes en forma de bolet que s'han fet molt i molt conegudes. En el meu cas, vaig provar d'agafar un sabor estrany, que no fos gaire comú d'aconseguir aquí i alhora, el seu embolcall tingués el que n'espero del país asiàtic: unes il·lustracions molt ben parides. I així és, primer la caixa ja ens indica el tipus de producte que trobarem a l...

Dissabte vaig escapar-me a Barcelona, hi havia dos motius: un era tornar a menjar a " Una mica de Japó ". És un restaurant petit i molt acollidor al carrer Aragó 104, i no té cap mena de cascada artificial ni cap drac, samurai i tantes parafernàlies que posen als altres restaurants que hom pot veure arreu. Aquest, i pel que m'he informat, és com la gran majoria dels restaurants japonesos, petita carta de bols amb arrós i acompanyant o bento . El bento val la pena, per 9,20 en tens un que et deixa força tip, això sumant-hi la cervesa (no sigeu i demaneu la Sapporo) i el pastís de té verd, no arriba als 14€, i haureu menjat la mar de bé. De totes maneres, el que és important, és el pastís, una delícia, tan per la textura del pastís a la boca com pel punt de té que te. Després de dinar, vaig fer rumb cap al segon motiu que em va portar anar a Barcelona: El cinquè Festivalet que organitza Duduá i que tenia lloc al FAD. Un festival, com ells diuen: de coses fetes a mà....

Busco aquest caramel, més aviat informació i altres pistes. Puc oferir un post amb informació del vostre interés  malauradament, és el màxim que puc oferir. Però em faríeu un gran favor! Gràcies I'm looking for this candy rather information and/or other clues. I offer a post with information of your interest, unfortunately, is the most I can offer. But you would help me moving this blog on! Thanks

Avui per "celebrar que és divendres", comento dos productes de la mateixa casa Iraniana, Aidin . Com ja vaig dir en el seu moment aquí , quan un producte és bo, és bo i punt, no cal donar-hi voltes estranyes. Aquest cop si que els productes no em remetien a productes ja més implantats al meu mercat (és a dir, al mercat català i concretament de la capital catalana) i  potser per això, és dels que m'han fet més gràcia provar. Aquest primer, és una galeta farcida de crema de cacau d'avellana, una mica com la nutella. El que em fa gràcia, i no només en aquest cas, és la gran exageració que es fan sovint als envasos per els productes farcits. És molt frustrant veure com el farcit que t'esperes trobar i "la realitat" són tan diferents. Segur que és per recordar-nos la trista realitat del marketing. hehehe. Ah, i els catalans que correu per aquí... què en penseu de la franja degradada que hi ha al fons? No us recorda res? hehehe L'últim product...

Avui estic un xic espès, així que us deixo amb un Happydent "No limit" (tenen cada idea el mercat dels xiclets per semblar més "jove", "atrevit" i "molón", que ja no se com prendre-m'ho). És un xiclet sense gaires secrets, sabor més de maduixa que la poma i mora que s'hi pot veure, i una durabilitat del sabor que fa riure... I com sempre, després d'esperar que es carregui la p*** presentació flash de la web de Perfetti , veig que els "No limit" no hi són. Sort que altra bona gent es dedica a pujar-ne imatges i documentar-ne una mica. Per cert, i fent la pregunta gràfica "del dia": quants logos diferents té la marca Happydent? Perquè la de la foto superior és maca, però la "oficial" que tenen a la web de Perfetti, està un xic desfasada no?

Dissabte vaig entrar a una botiga, i de moment, hi ha poques novetats de cares al nadal. Hi vaig entrar perquè tinc ganes de fer un post llarg amb tot de coses per la "cagada final del tió". No se si ho fèieu de la mateixa manera, però a casa meva (i familiars propers), el tió cagava 3 cops, on l'últim era per el carbó, les monedes de xocolata i la "novetat de l'any", fins i tot van arribar a portar una caixa de 30 mini-phoskitos que vam acabar aquella mateixa nit. Bé, tornant al tema, doncs a la botiga em vaig fixar amb aquesta síndria de Fini , al costat de les boles de tennis que ja vaig comentar a un post anterior . El més curiós és el "real-like seeds", tenia ganes de veure com eren. I després de passar-me una bona estona tallant la síndria (és força dur, és un xiclet...) em vaig trobar amb aquestes petites "llavors" de sucre tenyit d'un vermell molt intens. Tot i que la foto es veu molt cremada, el vermell és el ma...