Dissabte vaig escapar-me a Barcelona, hi havia dos motius: un era tornar a menjar a "Una mica de Japó". És un restaurant petit i molt acollidor al carrer Aragó 104, i no té cap mena de cascada artificial ni cap drac, samurai i tantes parafernàlies que posen als altres restaurants que hom pot veure arreu. Aquest, i pel que m'he informat, és com la gran majoria dels restaurants japonesos, petita carta de bols amb arrós i acompanyant o bento. El bento val la pena, per 9,20 en tens un que et deixa força tip, això sumant-hi la cervesa (no sigeu i demaneu la Sapporo) i el pastís de té verd, no arriba als 14€, i haureu menjat la mar de bé. De totes maneres, el que és important, és el pastís, una delícia, tan per la textura del pastís a la boca com pel punt de té que te.
Després de dinar, vaig fer rumb cap al segon motiu que em va portar anar a Barcelona: El cinquè Festivalet que organitza Duduá i que tenia lloc al FAD. Un festival, com ells diuen: de coses fetes a mà. És l'essència del D.I.Y. (Do it yourself, de l'anglès "Fes-ho tu mateix") que consisteix en una cosa tan elemental com l'auto-creació, l'edició limitada (no necessàriament) i, m'atreveixo a dir també, el "Slow Food", en el cas del delicatessen que hi havia). I com que nosaltres parlem de dolços, anirem al que em va fer més gràcia.
El premi a l'estètica se l'emporta Marangoni Cioccolato, que amb una il·lustració molt naïf i una mida de caixa "for you or for two" obligaven a jugar-hi als més petits de la fira (i els no tan). L'empresa la vaig conèixer al festival, però a la seva web, diuen que porten ja més de trenta anys endolcint paladars amb els millors productes.
L'altre premi, de nom desconegut, el donarem als que tenien una paradeta amb coses molt maques, molt kawaii que dirien els més entesos (de fet, feia una mica de pena menjar-ho). La foto del carro dels Mamàpot, ho descriu millor:
Si voleu més imatges del festivalet, només heu de buscar per l'Instagram, o a la web del festival, aquí.
Després encara vaig tenir temps de donar una volta pel barri multicultural del Raval, i vaig veure aquests pastissets. Són unes delícies àrabs molt poc conegudes encara aquí però que d'aquí 4 dies ja les tindrem a sobre la taula. (Ull, no va ser l'únic lloc on en vaig veure).
PD: Com a extra, al restaurant on vaig dinar, em van recomanar la Pastisseria Ochiai. Jo ho tinc apuntat com a pendent, però com que se que sou molt impacients, si algú que hi viu a prop o s'hi vol escapar, que ho faci!
Hola John, moltes gràcies pel post!
ResponEliminaA vosaltres per organitzar-ho tot! ;)
Elimina