Bon dia! Tornem al japó, que sempre hi fan coses divertides o hi fan rareses encara que no estiguin de moda… com les pastilles de sidral (una mica efervescents). Jo aquí en recordo un parell de marques que les fabricaven (barrilete? Bazoka?), que van triomfar molt (n'hi havia a cada botiga de dolços), unes pastilles petites que anaven molt bé per imitar els grans que anaven a la “ruta del bacalao” (per cert, n’hi ha una exposició al Macba de Barcelona ara mateix, sobre les rave i la contracultura musical).
Doncs bé, Kasugai, que n’he parlat molt bé de les gomes en aquesta entrada, té una bossa de pastilles petites i grans amb cinc sabors diferents: maduixa, meló, raïm, taronja i llimona.
Tots trobo que són fantàstics, divertits i per compartir. Si bé, la pega és que et deixa la llengua feta un nyap i després no hi ha manera de menjar quelcom decent fins al cap d’una bona estona.
Doncs bé, Kasugai, que n’he parlat molt bé de les gomes en aquesta entrada, té una bossa de pastilles petites i grans amb cinc sabors diferents: maduixa, meló, raïm, taronja i llimona.
Tots trobo que són fantàstics, divertits i per compartir. Si bé, la pega és que et deixa la llengua feta un nyap i després no hi ha manera de menjar quelcom decent fins al cap d’una bona estona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada