Una de les empreses que vaig descobrir a l’ISM d’enguany va ser la Camille Bloch, que fabrica aquests bombons anomenats Ragusa. El nom, no té res a veure amb la ciutat Siciliana, però si amb l’antic nom llatí i italià de Dubrovnik, ciutat croata a la costa de Dalmàcia, capital d'una república sobirana (temps enrere).
Segons la pàgina web, el nom va ser escollit per Rolf Bloch per “sonar bé en tots els idiomes”, no li diré pas que no, però a mi em sona més a marca d’armes que de bombons… no? Dit això, l’empresa ubicada a Courtelary (Suïssa) porta molts anys fent aquesta recepta de xocolata amb avellanes senceres (o en alguns casos, picades) i tallades de forma rectangular com marca la tradició confitera de la zona. Recordeu que no fa pas massa, comentant els Pierrot de E.Wedel, us comentava que la pasta d’avellana sorgeix davant la necessitat de produir els mateixos quilos de “cacau” amb menys cacau. Solució, afegint-hi avellanes. (Turquia és un macro productor d’avellanes, mireu el mapa i entendreu perquè tots els països perifèrics han acabat introduint-les a les seves receptes).
I com he vist jo el Ragusa? Una delícia. Aquí no en trobarem d’iguals, la gent es menja un Ferrero Rocher i ja es creu haver provat la joia del món, i no. Crec que el Ragusa Blond Caramélisé es mereix una menció d’honor i us animo a tots provar-lo un dia, si el trobeu.
Segons la pàgina web, el nom va ser escollit per Rolf Bloch per “sonar bé en tots els idiomes”, no li diré pas que no, però a mi em sona més a marca d’armes que de bombons… no? Dit això, l’empresa ubicada a Courtelary (Suïssa) porta molts anys fent aquesta recepta de xocolata amb avellanes senceres (o en alguns casos, picades) i tallades de forma rectangular com marca la tradició confitera de la zona. Recordeu que no fa pas massa, comentant els Pierrot de E.Wedel, us comentava que la pasta d’avellana sorgeix davant la necessitat de produir els mateixos quilos de “cacau” amb menys cacau. Solució, afegint-hi avellanes. (Turquia és un macro productor d’avellanes, mireu el mapa i entendreu perquè tots els països perifèrics han acabat introduint-les a les seves receptes).
I com he vist jo el Ragusa? Una delícia. Aquí no en trobarem d’iguals, la gent es menja un Ferrero Rocher i ja es creu haver provat la joia del món, i no. Crec que el Ragusa Blond Caramélisé es mereix una menció d’honor i us animo a tots provar-lo un dia, si el trobeu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada