Ves al contingut principal

Xiclet de pruna Lotte

Recent tornat de Colonia, on aquests dies ha tingut lloc un cop més, la fira ISM (recordeu l'edició del 2013 i 2014). Us presento un producte de la casa Lotte, l’única més coneguda per la meva part que estaven a la fira.


Ja sabeu que no sóc massa de xiclets, m’ensumo que cada vegada s’intenta guanyar més diners amb el mateix preu i això clarament perjudica el producte. No s’explica que durin tan poc els d’ara… No és el cas però, d’aquest xiclet de pruna japonesa. Un xiclet suau i molt dolç, lluny dels “refrescants” i “tropicals” que trobem per aquí.


En mastegar-lo, és on noto la diferència significativa: acumula bombolles a dins, fet que fa que es faci més gran a la boca i creant molta salivera (això, no se si és positiu o negatiu, però a mi tanta salivera tampoc m’agrada). Poc més de 15 minuts mastegant, la goma ja perd el seu sabor, el llenço i em queda el consol de uns bons 20 minuts de sabor de pruna molt dolça a la boca i a la gola.


El paquet, està format per nou tires de xiclet amb nou dissenys diferents d’embolcall. Tots impresos amb tan sols dos colors (potser 3, no n’estic massa segur que el verd de les fulles i la llum de les prunes sigui el mateix) i una textura que recorda els antics papers de xiclets.
El seu color mate, li dona “categoria”, i això és curiós, perquè és molt més car un paper brillant o metal·litzat… la saturació de coses brillant i metàl·liques ha invertit la percepció que tenim d’aquests embolcalls? Sembla més natural quan una cosa sembla fet amb pocs recursos?


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!