Recent tornat de Colonia, on aquests dies ha tingut lloc un cop més, la fira ISM (recordeu l'edició del 2013 i 2014). Us presento un producte de la casa Lotte, l’única més coneguda per la meva part que estaven a la fira.
Ja sabeu que no sóc massa de xiclets, m’ensumo que cada vegada s’intenta guanyar més diners amb el mateix preu i això clarament perjudica el producte. No s’explica que durin tan poc els d’ara… No és el cas però, d’aquest xiclet de pruna japonesa. Un xiclet suau i molt dolç, lluny dels “refrescants” i “tropicals” que trobem per aquí.
En mastegar-lo, és on noto la diferència significativa: acumula bombolles a dins, fet que fa que es faci més gran a la boca i creant molta salivera (això, no se si és positiu o negatiu, però a mi tanta salivera tampoc m’agrada). Poc més de 15 minuts mastegant, la goma ja perd el seu sabor, el llenço i em queda el consol de uns bons 20 minuts de sabor de pruna molt dolça a la boca i a la gola.
El paquet, està format per nou tires de xiclet amb nou dissenys diferents d’embolcall. Tots impresos amb tan sols dos colors (potser 3, no n’estic massa segur que el verd de les fulles i la llum de les prunes sigui el mateix) i una textura que recorda els antics papers de xiclets.
El seu color mate, li dona “categoria”, i això és curiós, perquè és molt més car un paper brillant o metal·litzat… la saturació de coses brillant i metàl·liques ha invertit la percepció que tenim d’aquests embolcalls? Sembla més natural quan una cosa sembla fet amb pocs recursos?
Ja sabeu que no sóc massa de xiclets, m’ensumo que cada vegada s’intenta guanyar més diners amb el mateix preu i això clarament perjudica el producte. No s’explica que durin tan poc els d’ara… No és el cas però, d’aquest xiclet de pruna japonesa. Un xiclet suau i molt dolç, lluny dels “refrescants” i “tropicals” que trobem per aquí.
En mastegar-lo, és on noto la diferència significativa: acumula bombolles a dins, fet que fa que es faci més gran a la boca i creant molta salivera (això, no se si és positiu o negatiu, però a mi tanta salivera tampoc m’agrada). Poc més de 15 minuts mastegant, la goma ja perd el seu sabor, el llenço i em queda el consol de uns bons 20 minuts de sabor de pruna molt dolça a la boca i a la gola.
El paquet, està format per nou tires de xiclet amb nou dissenys diferents d’embolcall. Tots impresos amb tan sols dos colors (potser 3, no n’estic massa segur que el verd de les fulles i la llum de les prunes sigui el mateix) i una textura que recorda els antics papers de xiclets.
El seu color mate, li dona “categoria”, i això és curiós, perquè és molt més car un paper brillant o metal·litzat… la saturació de coses brillant i metàl·liques ha invertit la percepció que tenim d’aquests embolcalls? Sembla més natural quan una cosa sembla fet amb pocs recursos?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada