Ves al contingut principal

Trebor peppermint: softmints

Trobar la història de l’empresa Trebor no és fàcil. Després de fusionar-se amb Bassett i ambdues comprades posteriorment per Cadbury, la majoria d’informació passa per la que menciona la gran multinacional en mans, avui dia, de Mondelēz International. Però internet és gran i amb una mica de paciència es poden trobar coses.

Una altra imatge de l'empresa, aproximadament també de la mateixa època que la següent.

El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets, és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar la companyia com a Trebor Confectionary Company.

La fàbrica al 1961 al mateix carrer Shaftersbury on es va fundar. Foto: The Trebor Story

La segona guerra mundial (1939) va portar bombardejos a Londres, això per l’empresa no era gens segur i van preferir obrir una segona fàbrica a Chesterfield. Acabada la IIGM van obrir una tercera fàbrica a Woodford juntament amb un pla d’adquisició d’altres empreses com la seva principal rival: Sharps Toffees.

Els 80 van ser horribles per aquestes petites empreses Angleses, moltes sobrevivien un temps amb fusions però ràpidament quedaven petites amb l’arribada de multinacionals. Una de les grans empreses, Rowntrees (que ja vam presentar aquí al seu dia) va ser comprada per Nestlé al 1988 i Bassett va ser comprada per Cadbury una altra multinacional però aquesta, de nacionalitat Anglesa, un factor que podria haver sigut determinant quan Trebor va haver d’unir-se a un gran grup per sobreviure. Ho va fer el 1989 i va passar a formar part del grup Cadbury Trebor Bassett (juntament amb Fry’s i Maynards).


I sobre els softmints aquests què? Doncs acceptables. Jo com que la menta (i tots els productes balsàmics) els vaig començar a consumir amb caramel individual, se’m fa difícil consumir-la en paquets grans (que després no se on coi posar i moltes vegades no els arribo a acabar) així que com que no en sós un consumidor habitual, només puc valorar-ho puntualment quan els compro per comentar-los aquí.
No està malament eh? Tenen el gust de menta que crec que s’ha d’exigir a un producte d’aquestes característiques, però a banda d’això i de l’estel roig de la marca (he intentat esbrinar-ho) la resta ho podeu trobar a qualsevol altre producte.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?