Trobar la història de l’empresa Trebor no és fàcil. Després de fusionar-se amb Bassett i ambdues comprades posteriorment per Cadbury, la majoria d’informació passa per la que menciona la gran multinacional en mans, avui dia, de Mondelēz International. Però internet és gran i amb una mica de paciència es poden trobar coses.
El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets, és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar la companyia com a Trebor Confectionary Company.
La segona guerra mundial (1939) va portar bombardejos a Londres, això per l’empresa no era gens segur i van preferir obrir una segona fàbrica a Chesterfield. Acabada la IIGM van obrir una tercera fàbrica a Woodford juntament amb un pla d’adquisició d’altres empreses com la seva principal rival: Sharps Toffees.
Els 80 van ser horribles per aquestes petites empreses Angleses, moltes sobrevivien un temps amb fusions però ràpidament quedaven petites amb l’arribada de multinacionals. Una de les grans empreses, Rowntrees (que ja vam presentar aquí al seu dia) va ser comprada per Nestlé al 1988 i Bassett va ser comprada per Cadbury una altra multinacional però aquesta, de nacionalitat Anglesa, un factor que podria haver sigut determinant quan Trebor va haver d’unir-se a un gran grup per sobreviure. Ho va fer el 1989 i va passar a formar part del grup Cadbury Trebor Bassett (juntament amb Fry’s i Maynards).
I sobre els softmints aquests què? Doncs acceptables. Jo com que la menta (i tots els productes balsàmics) els vaig començar a consumir amb caramel individual, se’m fa difícil consumir-la en paquets grans (que després no se on coi posar i moltes vegades no els arribo a acabar) així que com que no en sós un consumidor habitual, només puc valorar-ho puntualment quan els compro per comentar-los aquí.
No està malament eh? Tenen el gust de menta que crec que s’ha d’exigir a un producte d’aquestes característiques, però a banda d’això i de l’estel roig de la marca (he intentat esbrinar-ho) la resta ho podeu trobar a qualsevol altre producte.
Una altra imatge de l'empresa, aproximadament també de la mateixa època que la següent.
El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets, és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar la companyia com a Trebor Confectionary Company.
La fàbrica al 1961 al mateix carrer Shaftersbury on es va fundar. Foto: The Trebor Story
La segona guerra mundial (1939) va portar bombardejos a Londres, això per l’empresa no era gens segur i van preferir obrir una segona fàbrica a Chesterfield. Acabada la IIGM van obrir una tercera fàbrica a Woodford juntament amb un pla d’adquisició d’altres empreses com la seva principal rival: Sharps Toffees.
Els 80 van ser horribles per aquestes petites empreses Angleses, moltes sobrevivien un temps amb fusions però ràpidament quedaven petites amb l’arribada de multinacionals. Una de les grans empreses, Rowntrees (que ja vam presentar aquí al seu dia) va ser comprada per Nestlé al 1988 i Bassett va ser comprada per Cadbury una altra multinacional però aquesta, de nacionalitat Anglesa, un factor que podria haver sigut determinant quan Trebor va haver d’unir-se a un gran grup per sobreviure. Ho va fer el 1989 i va passar a formar part del grup Cadbury Trebor Bassett (juntament amb Fry’s i Maynards).
I sobre els softmints aquests què? Doncs acceptables. Jo com que la menta (i tots els productes balsàmics) els vaig començar a consumir amb caramel individual, se’m fa difícil consumir-la en paquets grans (que després no se on coi posar i moltes vegades no els arribo a acabar) així que com que no en sós un consumidor habitual, només puc valorar-ho puntualment quan els compro per comentar-los aquí.
No està malament eh? Tenen el gust de menta que crec que s’ha d’exigir a un producte d’aquestes característiques, però a banda d’això i de l’estel roig de la marca (he intentat esbrinar-ho) la resta ho podeu trobar a qualsevol altre producte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada