Botan rice candy

Quan segueixes molts blogs de dolços, n’hi han que et vénen moltes ganes de provar tu també. Són productes “you must take before you die” i això és el que m’he espavilat a fer. No són gaire habituals als asiàtics de per aquí, però per sort, a Barcelona n’hi ha uns quants i així és com n’he aconseguit un.

Els caramels, van en una caixa del pitjor cartó que hàgiu vist mai, una mena de pasta grisa que és incapaç de protegir res. A sobre, porta imprès una estètica força pre-comunista. Desconec si està fet a propòsit o no. Crec que sí. Vaja, ho vull creure.

Com el seu germà Botan Ame (que vam comentar aquí) el paper es pot menjar. El segon, perquè el primer és un cel·lofan de plàstic. El sabor no us sabria dir què era. He llegit que pot ser taronja, uf, us ben asseguro que deuen ser taronges de Beijing. De València o Califòrnia segur que no. (Edito: la Wikipedia diu que porta llimona i taronja a parts iguals).

Oh, però porten un adhesiu gratis! Aquesta tècnica és extremadament efectiva contra els catalans, ja n’esteu comprant tots caixes senceres. hehehe. Fora conyes, és bo, estrany, i és recomanable com a experiència, però ja no en compraré pas més. Si fos el cas, em decantaria més per al Botan Ame d'aranja.