Nougat Vital

Torró d'Agramunt. Foto: Xixona Maite Mira

Avui parlarem d’un producte que aquí ja coneixem molt, el torró. Originari de les cultures mediterrànies i d’origen difús. Les teories més creïbles apunten l’origen àrab (sobretot per l’ampli ús de l’ametlla que tenen des de generacions passades).

Cal puntualitzar unes coses que he llegit de la Viquipèdia, força importants per entendre el producte d’avui: No s'ha de confondre el torró dit "fort" (en castellà, duro), com el d'Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d'origen comú, com l'àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l'occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l'halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.

El logo té un rotllo "empresa càrnica". Potser només ho veig jo que estic envoltat de carnisseries.

El nogat Vital em va sorprendre pels ulls, un torronet tou (no vaig caure amb el nogat fins més endavant) i per aquest embolcall tan simple però efectiu. Estovalles de masia de pagès per un producte tradicional com el torró? Que gran! Sempre li dóna un toc prèmium… sempre i quan no siguis una empresa d’aviació com Volotea (que llavors queda com el cul). El Nogat, és bo, el consideraria dels millors que he provat… però sempre seré més partidari a un torró d’Agramunt com els Vicens, que una variant "estovada" del torró.

El 1923, Vital Gormez, jueu i fill d’una saga familiar dedicada als dolços i confits de Constantinoble (avui Istanbul) marxa a descobrir els secrets de les ametlles en la Mediterrània. El viatge, el va portar a Montélimar i el seu nougat, a Alacant amb el torró i la xixona i Verona amb el torrone de mel o de festucs. El seu pelegrinatge gastronòmic va acabar el 1926 al poble de Ghent, on va trobar la seva parella sentimental Elsa Soens i va començar a treballar “en serio” en la fabricació d’alló que havia anat aprenent al llarg de la seva vida: torrons, nogats i derivats.

Interior de la fàbrica Vital a Nevele (Bèlgica)

Un dels reptes de Vital, i que ja hem comentat vàries vegades en aquest mateix blog, és que els paladars nord i sud d’Europa són molt diferents. Vital ho sabia i havia de trobar una manera de fer pasta de nogat una mica més tova que l’habitual i amb tocs de vainilla. La parella Gormez van evolucionar la fórmula i ampliar els sabors i formules per arribar el que és avui dia: una gran empresa, ara ubicada a Nevele i portada per la tercera generació familiar dels Gormez i amb molts premis a l’esquena, entre els quals destaco l’Internacional d’Alimentació de Barcelona del 1986.

Torró de pinya colada de Vicens amb l'Àngel Velasco i Albert Adrià. Foto Blog Vicens