Si una cosa sap fer molt bé Meiji, és anar-me sorprenent diàriament. És estrany el dia que no trobo un producte estrany o d’aquests que dius: ho he de provar. Com és el cas d’avui amb aquest núvol de sucre plegat com si fos un mocador.
Dintre d’aquests plecs de sucre, hi ha “amagat” petits trossets de caramel àcid i una mica de pica pica. Suposo que la idea és que el caramel començes a "espategar" (existeix? ve d'espetec que fan al menjar) com ho fan els Peta Zetas aquí (Pop Rocks a altres països), però aquí Meiji no ho ha aconseguit… o jo he tingut un paquet defectuós.
El sabor, ha estat escollit per davant de tota la resta de sabors que ofereix Meiji: el de meló. I quin meló senyors i senyores! Me’n menjaria camions sencers! L’apunt final, que ja estic habituat a fer a cada entrada, és una vegada més, l’increïble gràfica il·lustrativa que ofereix l’embolcall: petites copes de cava al·lucinant per tot el paquet acompanyat d’onomatopeies d’explosions per posar èmfasi a l’explosió (que no fa) del producte quan es menja. Una delícia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada